La “pax” Americana
21 agost 2010 per Enric Figueras
La nefasta i torturadora intervenció militar nord-americana a molts països, ha provocat fins les últimes conseqüències sofriments incalculables. Encara avui, amb un president que va rebre el Nobel de la pau, els EUA continuen una política exterior estèril, injusta i que complica encara més les vides dels pobles. El Pentàgon i la CIA han provocat en els darrers 40 anys que a llocs com Iraq, Iran o Afganistan, el nombre de militars i civils morts no pari d’augmentar. Gairebé mig milió. Però, tant per part de les autoritats d’aquells castigats països, com per les forces d’ocupació -invasió rere l’altre- i defensors dels interessos dels petroliers, del complexe militar industrial i de grans multinacionals en els quals consells d’administració hi estan ficats polítics, és més productiu comptar bótes de petroli i dòlars que els morts de les guerres i revolucions provocades per l’imperialisme capitalista.———————————————————–Situació desesperant la de Corea trossejada en dues com a conseqüència de l’intervencionisme dels EUA. El general MacArthur va invocar la utilització d’armes atòmiques, el president Truman no ho autoritzà. També vàren partir en dues la Xina, amb el gran rearmament, pobresa i constants conflictes que això provoca en ambdós casos. Desprès de 10 anys de guerra i d’increïbles atrocitats, volien fer el mateix a Vietnam, però, l’exèrcit nord-americà va ser derrotat. Tres milions de vietnamites morts i 50 mil nord-americans entre morts i desapareguts. En tots els casos i sobretot als països de l’Amèrica Central i del Sud, l’actuació de la CIA va ser sanguinària. A cops de cruels dictadures van defensar els abusos de les multinacionals nord-americanes, opressores de la classe treballadora. Guatemala i Xile, entre altres, vàren ser exemples colpidors. Amb l’Aliança per el Progrés, de l’Administració Kennedy, tot va començar a canviar. Kennedy va decidir fer-se càrrec de la CIA ja que l’actuació d’aquesta, impedia la seva política de pau i d’enterrament de la Guerra Freda: “De quina classe de pau par-lo? Quina classe de pau cerquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i dones i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperançes i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui només per els nord-americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora. Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armament comprats amb el propòsit de romandre segurs de que mai els haurem d’utilitzar, és fonamental per el manteniment de la pau. Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que es van apilonant inútilment en els dipòsits, i que només poden destruir i no pas crear no és el mitjà més idoni per assegurar la pau ni molt menys el més eficient…” Aquestes paraules formen part del discurs pronunciat per el president Kennedy, el 10 de juny de 1963, a la Universitat Americana de Washington, D.C. i que podran veure i escoltar en la seva totalitat en les adreçes dels vídeos referenciats.———————————Apartat Kennedy de la Casa Blanca, a trets de fusell, la diabòlica CIA va sortir del catau. Permeti’m posar un exemple. Ja està bé! tant de tocar la pera a l’Iran. Des de l’any 1901 que anglesos, russos i nord-americans han fet, a causa de l’explotació petroliera, la vida impossible al poble iranià. El 1941, la U.R.S.S. i Gran Bretanya varen ocupar Iran. Més tard, va ser el torn per els nord-americans i mirin com es va estrenar la CIA: l’any 1953 el general Zahedi va reemplaçar Mossadek, com a primer ministre de l’Iran. El 1951 Mossadek havia nacionalitzat l’Anglo-Iranian Oil i confiscat la refineria d’Abadan amb el suport del Partit Comunista Iraní (Tudeh). La CIA va aconseguir el seu empresonament, i els líders del Tudeh executats. Un consorci de companyies petrolieres signà un acord per 25 anys amb l’Iran pel qual es concedia el 40% de les accions de l’antiga Anglo-Iranian a les companyies Standart Oil de Nova Jersey; Gulf Oil, Standart Oil de California; Socony Mobil i Texaco. Mesos desprès, es va concedir la participació en les explotacions a altres nou companyies nord-americanes. L’home de la CIA que va dirigir l’operació va ser Kermit Roosevelt, -nét de Teodor Roosevelt i cosí de Franklin D. Roosevelt, anteriors presidents dels EUA- assessor del Departament d’Estat per assumptes comunistes i del Mitjà Orient des de 1947. Quan Kermit Roosevelt va plegar de la CIA el 1958, va ser contractat per la Gulf Oil com a “director de les relacions amb el govern”. L’any 1960 va ser anomenat vicepresident de la Gulf i era, també, assessor de la Socony Mobil.———————En el cas de Vietnam i d’acord amb el programa d’instrucció progressiva dels vietnamites perquè es fesin càrrec de les funcions militars, el president Kennedy va ordenar al Departament de Defensa la progressiva sortida de militars nord-americans. Així, a finals de desembre de 1963, havien de ser retirats 1000 soldats i la resta abans de finalizar l’any 1965: “La part de la tasca que correspon als EUA pot quedar finalitzada a finals de 1965, data límit que establim com a objectiu temporal del nostres programes d’intervenció”. Uns mesos desprès del cop d’estat i l’assassinat del president, l’ordre de Kennedy de que el mes de desembre tornessin de Vietnam els primers mil soldats nord-americans, va ser revocada ràpidament. Desprès dels horribles bombardeigs sobre Vietnam del Nord, es va ordenar al comandament militar nord-americà del Pacífic que es preparés per el combat. El 1965, data en que el president Kennedy havia establert com a data límit per a la sortida de tots els militars, més de 200.000 soldats vàren desembarcar a Vietnam del Sud. Entre 1966 i 1967 ho vàren fer més de 300.000 mil. Quan els Estats Units van signar l’acord de París, el gener de 1973, havien mort més de 55 mil nord-americans i tres milions de vietnamites. Aquesta és la Pax Americana que el President John F. Kenney va denunciar en el seu important discurs pronunciat, el 10 de juny de 1963, amb motiu del fi de curs a la Universitat Americana de Washington D.C. i que, si els plau, poden veure a les adreçes de vídeo resenyades al final del text.
watch?v=oY3rktMNHTs
watch?v=nf4eQhrHbKA———————————————————————————————————————————————————–
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Com han pogut, tants historiadors, descriure amb fredor analítica l’escena de la cova Remígia (Ares del Maestrat, l’Alt Maestrat) que representa l’execució d’un presoner de guerra “negre”, assegetat per deu arquers “vermells”? Només ho justifica, dissortadament, la pervivència fins als nostres dies de brutalitats equivalents.
LA PREGUNTA de la setmana.- La repressió que seguí a la Setmana Tràgica fou dura i arbitrària. Ultra les suspensions de periòdics, clausura d’institucions i detencions a milers, colpiren i indignaren l’opinió pública les cinc penes de mort executades el 13 d’octubre de 1909. Quines foren les víctimes?
EL LEMA de la setmana.- “Cada cop estic més convençut de la necessitat de la violència revolucionària”. Jorge Semprún.
—————————————————————————-