Port natural del mar Mediterrani
31 agost 2010 per Enric Figueras
Per un gran vaixell de passatge com el que ens mostra aquesta fotografia -una de les cares marineres de Palamós (Catalonia/Costa Brava/Espanya)-, entrar en un port natural del segle XIII, del mar Mediterrani, i dintre la placidesa d’una entrada del mar extraordinària, és tot un privilegi. No només per l’encant i suau onatge de les aigües de la badia, sinó també, per un paisatge ple de coses, detalls, formes, oficis, veus, olors, vivències, ventades, treballadors, visitants i colors que, a cada instant, ens mostren unes coloracions diferents. No les que l’artista dibuixant, pintor o fotògraf hi voldria plasmar, sinó les que la naturalesa d’un paisatge canviant imposa. És el que veu, no el que li agradaria veure. I aquesta premissa, en aquest cas de nefasta intervenció humana, són, per exemple, els ridículs gratacels -cíclops de la Costa Brava- imposats per el totalitarisme d’una salvatge especulació del sòl. A què esperen per a rebaixar-los a l’alçada que la llei estableix?———————————————————————–El vaixell, de color blanc impecable i de la qual maniobrabilitat assessora el pràctic al capità de la nau, s’atensa lentament cap a terra per atracar al port. Un remolcador l’ajudarà a fer-ho. El pràctic coneix molt bé el terreny i les aigües que el submergeixen. Quan no és un vaixell de passatge, és un de mercaderies. Antany, hi havia un gran moviment comercial al port palamosí, principalment, pel que fa a la indústria surera i, també, el comerç de taronges procedents de València i amb destí cap a França. Actualment, el transport de mercaderies des del port palamosí és més variat. Abans, les coses anaven més a poc a poc i gairebé tothom tenia feina. Ara, es vol anar massa ràpit i no hi ha feina per a tothom. També, la formació i preparació és molt deficitària. Els altres països europeus treballen millor que nosaltres. Els seus productes són d’una qualitat superior. Aquí, hi ha més interès per el futbol que per a la formació professional i aprendre idiomes. El català el primer, per suposat. No s’hauria de signar cap contracte laboral a Catalunya, que no contempli el compromís d’aprendre a parlar i escriure en català. És més, totes les entrevistes per aconseguir un lloc de treball haurien de ser en català. Així ho fan als Estats Units de Nord-Amèrica. Si la nació catalana no protegeix el seu idioma, ningú no ho farà per nosaltres, ni molt menys l’Estat espanyol que, en el transcurs de la història, ha fet tot el que ha pogut per a ofegar-lo i així ho fan encara. No existeix esperit empresarial per a ser millors. A excepció de la Caixa de Pensions, que és un gran exemple, existeix molta mediocritat laboral i empresarial.——————————————————————–Al vaixell, els nombrosos passatgers ja han esmorçat. Esperen atents equipats amb càmeres fotogràfiques i de vídeo, per baixar tant punt la nau hagi atracat. Des del vaixell, un cop atensat, des de la proa i la popa els mariners deixen anar les cordes per procedir al seu amarratge. Operaris de la zona portuària les recullen per a subjectar-les a les pilones de ferro. La nau ja no es mourà, a menys que el vent huracanat bufi rabiosament encara que, a l’estiu, no és probable. Tot depèn del canvi climàtic, cada vegada més evident. ——————Els òmnibus esperen als visitants que es vulguin desplaçar als llocs habituals, mentre que molts altres es queden per visitar museus, recòrrer carrers i places de la vila i on figura una destacada preferència per el barri antic. Tots els visitants són prescriptors del que senten i veuen, però, d’una manera especial els dels creuers. Fan una prescripció de l’efecte que els fa Palamós i, de retruc, la Costa Brava. Quan finalitza la temporada de creuers, han estat milers els qui han retratat Palamós i milers -familiars i amics- seran els qui rebran una determinada informació. Seria bona cosa conèixer, mitjançant enquesta, la seva opinió sobre l’efecte que els causa Palamós. És una forma més de millorar algunes coses. (Si tenen a bé poden puntejar l’adreça del vídeo següent:————-watch?v=zuMI8c2dcag——————————————–
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-La repressió que seguí a la Setmana Tràgica fou dura i arbitrària. Ultra les suspensions de periòdics, clausura d’institucions i detencions a milers, colpiren i indignaren l’opinió pública les cinc penes de mort executades el 13 d’octubre de 1909. Les víctimes foren: Francesc Ferrer i Guàrdia, Ramon Clemente García, Josep Maria Baró, Eugeni del Hoyo i Antoni Malet.
LA PREGUNTA de la setmana.- Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola fou la repressió contra el catalanisme polític i cultural. La seva política anticatalana restà ben definida en la nota feta pública per Emilio Barrera, el 1924, en ésser nomenat capità general interí del Principat de Catalunya. Què deia aquesta nota?
EL LEMA de la setmana.- “Només hi ha dos llegats duradors que podem aspirar a deixar als nostres fills: un, arrels; l’altre, ales”. Hodding Carter.
NOTA.- Els lectors dels BLOGS del diari EL PUNT digital que vulguin participar a “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens pleurà fer-lis a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”.
—————————————————————————-