El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

   Els de l’Espanya del “atado y bien atado“, els de l’Espanya sense Franco i de que tot romandrà igual tenen por davant les eleccions catalanes del proper 28-N i com sempre l’han tinguda de tot el que representa la nació catalana: la llibertat i la nostra llengua. Cal mantenir l’autonomia encartonada i tutelada i si s’ha de tornar a les persecucions i prohibicions del general Primo de Rivera, ja ho faran de manera encoberta i mitjançant les ordres del govern paral.lel que existeix a les democràcies tolerades: per el poble però sense el poble. Ni molt menys el poble català, ” el de la perifèria”, aquell poble que de manera democràtica no s’ha  deixat subjugar i enjovar per l’anomenada “fiesta nacional”. “Si es nacional es de todos”, “Si eres español, habla español“. No poden acceptar de cap manera ni una Espanya que funcioni com a una nació de nacions, ni una Espanya federal, ni una Espanya plural, ni una Catalunya que es pugui governar per les seves pròpies lleis, és a dir, una veritable autonomia. Per això els del Partido Popular , el Defensor del pueblo “español” i tot un seguici nacionalista ens vàren llançar el nostre Estatut al Tribunal Constitucional español, caducat. La resposta va ser, com altres vegades ho ha manifestat Catalunya, un crit fort i unànime del poble català -tot aquell que viu i treballa a Catalunya- a favor de l’Estatut d’Autonomia, no censurat, i a favor de la nació catalana i de les aspiracions del nostre poble. Dos milions de persones es vàren manifestar el passat 10-J a Barcelona, a Euskadi i a altres ciutats del món, fins i tot Nova York. Representa el crit permanent de Catalunya i que cada cop és més fort, cap a una Espanya intolerant, autoritària, endarrerida, poc europeista, potència econòmica zero i amb greus injustícies socials a favor dels poderosos i dels grans capitals que l’ han portat a ser un problema per l’avenç d’una Europa moderna i progressista.

   Les eleccions catalanes del proper 28-N, representen proclamar un no rotund a tot això mitjançant anar a votar en massa a favor de la nació catalana,del nostre Estatut d’Autonomia i d’un altre forma d’organització política de l’Estat espanyol. No al centralisme del PP i a fer-nos tornar cap a enrere. No a l’abstenció i al vot en blanc perquè això representa donar més força a aquells partits espanyolistes i centralistes que ens volen fer combregar amb rodes de molí. Ells ni s’abstenen ni voten en blanc. Són fidels i per això reclamen als seus seguidors aconseguir més vots que mai. Són molt conscients de que Espanya sempre ha fet el que ha volgut a Catalunya a causa de la manca d’unió de les forçes socials i polítiques catalanes. Molt cridar i queixar-se però a l’hora de la veritat, la fulla queda en blanc o nul.la. I això és un cop dur contra la democràcia i  la llibertat, però, per damunt de tot, contra Catalunya que romandrà sense ales per poder volar cap a la direcció d’aconseguir un país lliure.

   No es tracta només de les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de fer possible una veritable justícia social amb igualtat d’oportunitats per els joves; de que les empreses tinguin com a prioritat la dignitat dels treballadors mitjançant un sou digne, formació, recerca i investigació i situar-se a nivell europeu; de que les grans corporacions financeres romanin al costat dels clients i no pas en contra d’ells degut a un afany desmesurat de beneficis; les grans companyies de serveis no poden continuar ofegant als usuaris particulars amb uns preus cada vegada més difícils d’assumir per les famílies; per una política fiscal més justa ja que és immoral que només paguin els treballadors públics i privats i el pensionistes als quals Hisenda controla les nòmines. I els de les professions lliberals que es gasten fortunes en sumptuoses mansions i automòbils de luxe? Qui més té, també té que pagar més. La sanitat i l’ensenyament públics tenen que ser els millors i més ben dotats. No veuen que estem en els índex més baixos d’Europa? En un gran país que valora la dignitat humana dels seus ciutadans la millor educació té que ser per a tothom segons el seu propi esforç i capacitat, no per la quantitat de bitllets que hom pot tenir a les butxaques. No veuen que ens enfonsem com el “Titànic”? …Cal anar a votar en massa el proper 28-N, i res d’abstencionimse ni vots en blanc. Romandre durant tota la legislatura sobre els servidors públics elegits i que tothom els vagi a reclamar en els seus despatxos, sense contemplacions, per això cobren. Si no compleixen, al final dels quatre anys al carrer…Escoltin, és la democràcia i l’hem de saber utilitzar. O és que en aquest país només és el futbol que està per sobre de totes les coses que hi han i per haver-hi?

————————————————————————————————————————-

   La imatge

   El general Prim.- Tot estava preparat a Espanya davant l’imminent arribada del nou rey, Amadeu I. En el Parlament, el general Joan Prim i Prats, de 56 anys, president del Consell de Ministres i ministre de la Guerra, capità general dels exèrcits, marquès de Castillejos i compte de Reus, acabava d’aconseguir l’aprovació de les darreres propostes relacionades amb la Casa Reial. Res més li quedava per fer en el palau de les Corts, i tenia que preparar el viatge a Cartagena, el dia següent, per rebre al monarca. Liberal i progressista estava convençut de que la forma de l’Estat tenia que seguir sent la monarquia però contrari a la continuïtat dels Borbons en el tro d’Espanya, es va ocupar de manera afanyosa en cercar un rei que donés inici a una nova dinastia. Des del principi es va mostrar partidari d’Amadeo de Saboya, fill de Víctor Manuel, rey d’Itàlia. L’empeny del general va aixecar guspires al seu voltant. Nombrosos grups de poder mostren el seu enuig. Li proposen altres candidats i li creixen  enemics implacables, fins i tot, entre els seus companys revolucionaris. Va morir el dia 30 de desembre de 1860, desprès d’una llarga agonia, com a conseqüència d’un atemptat que va patir el 27 de desembre al carrer del Turco, a Madrid just el dia abans d’anar cap a Cartagena a rebre el nou rei d’Espanya.

————————————————————————————————————————-