El vot de la por
1 desembre 2010 per Enric Figueras
La veritable realitat i no tant meravellosa és de que el “Partido Popular” ha guanyat uns escons gràcies al discurs de la por. Espanten a la gent amb una tàctica gens democràtica -tot i que la democràcia ho tolera-, dient tot allò que saben espanta molta gent però, que sempre s’acava demostrant que és fals. És una tàctica emprada per la dreta o el conservadurisme més radicals que, de moment, pot servir per aconseguir alguns vots, però no per governar. Manifestacions com: “España se rompe”, “España va bien”, “boicot a los productos catalanes”, “no al Estatuto de Cataluña” i recollida de signatures a tota Espanya a càrrec d’Aznar, Rajoy i altres…; ofensiva contra la llengua catalana i que, evidentment, ens recorda aquella frase que el franquisme va fer escriure a les parets de les llars catalanes “si eres español, habla español”, doncs, per això i moltes altres manifestacions cada vegada hi han més catalans que no es senten ni volen ser espanyols. Per primera vegada l’idependentisme creixent ha entrat al Parlament de Catalunya. I pel que fa al Partido Popular no poden ni podran governar mai, ni tampoc Ciudadanos. Els seus vots aconseguits han vingut d’alenar, fomentar i avivar les pors que nien sempre en la gent. Molts ciutadans han quedat astorats de veure, precisament ara, abans de les eleccions catalanes el seu discurs superflu, fàcil, d’una ambigüitat extraordinària, demagog i en contra -així ho entén tothom- de l’emigració i de la nostra llengua. El “Partido Popular” parla de l’emigració ordenada, com solen parlar els partits dretans, però en aquest cas, i com molts altres, de la justícia social qui en pot parlar-ne són els qui passen fam i altres necessitats humanes -justícia, no caritat- davant els milions de tones de menjar que es llencen als països desenvolupats i avançats i a les enormes despeses de les factures per règims d’alimentació i per obesitat, a causa de menjar en excés. Espanya no és excepció. És curiós comprovar com els qui ara parlen d’una emigració ordenada (? ) va ser durant el govern d’Aznar -Partido Popular- que les portes es vàren obrir de bat a bat atenent a les peticions dels grans industrials constructors que han deixat España ben esquilada.
Brindar amb cava o xampany per els vots de la por, no és una manera de viure la democràcia davant de milions de catalans que no oblidaràn mai l’Estatut de Catalunya censurat i trossejat per un Tribunal Constitucional, caducat, i a instàncies del “Partido Popular”. El primer que vol i exigeix la nació catalana és l’Estatut que va revisar el Consell Consultiu de la Generalitat i que vàren aprovar el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, signat pel rei d’Espanya i referendat per el poble català. A fe de Déu que així ho va demanar el poble català a la manifestació del 10-J a Barcelona i a fe Déu que així ho haurà de defensar i aconseguir el futur Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. O desacatar allò que l’actual president en funcions va acatar sense consentiment del poble català que ja havia referendat l’Estatut.
Ho va dir Abraham Lincoln una vegada, <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tots tot el temps>>. I vindran més eleccions, per sort per el poble, la democràcia i la llibertat. Que la nació catalana pugui anar endevant per ella mateixa, sense interferències d’Espanya, tal com és el poble català, amb el dret a decidir i amb els nostres propis recursos sense cap espoli fiscal.
Esquerra Republicana de Catalunya ni el seu líder, Joan Puigcercós, no es mereixia, de cap manera, el resultat obtingut. La vida és injusta. ————————————————————————————-