El vot de la por
1 desembre 2010 per Enric Figueras
  La veritable realitat i no tant meravellosa Ă©s de que el «Partido Popular» ha guanyat uns escons grĂ cies al discurs de la por. Espanten a la gent amb una tĂ ctica gens democrĂ tica -tot i que la democrĂ cia ho tolera-, dient tot allò que saben espanta molta gent però, que sempre s’acava demostrant que Ă©s fals. És una tĂ ctica emprada per la dreta o el conservadurisme mĂ©s radicals que, de moment, pot servir per aconseguir alguns vots, però no per governar. Manifestacions com: «España se rompe», «España va bien», «boicot a los productos catalanes», «no al Estatuto de Cataluña» i recollida de signatures a tota Espanya a cĂ rrec d’Aznar, Rajoy i altres…; ofensiva contra la llengua catalana i que, evidentment, ens recorda aquella frase que el franquisme va fer escriure a les parets de les llars catalanes «si eres español, habla español», doncs, per això i moltes altres manifestacions cada vegada hi han mĂ©s catalans que no es senten ni volen ser espanyols. Per primera vegada l’idependentisme creixent ha entrat al Parlament de Catalunya. I pel que fa al Partido Popular no poden ni podran governar mai, ni tampoc Ciudadanos. Els seus vots aconseguits han vingut d’alenar, fomentar i avivar les pors que nien sempre en la gent. Molts ciutadans han quedat astorats de veure, precisament ara, abans de les eleccions catalanes el seu discurs superflu, fĂ cil, d’una ambigĂĽitat extraordinĂ ria, demagog i en contra -aixĂ ho entĂ©n tothom- de l’emigraciĂł i de la nostra llengua. El «Partido Popular» parla de l’emigraciĂł ordenada, com solen parlar els partits dretans, però en aquest cas, i com molts altres,  de la justĂcia social qui en  pot parlar-ne sĂłn els qui passen fam i altres necessitats humanes -justĂcia, no caritat- davant els milions de tones de menjar que es llencen als paĂŻsos desenvolupats i avançats i a les enormes despeses de les factures per règims d’alimentaciĂł i per obesitat, a causa de menjar en excĂ©s. Espanya no Ă©s excepciĂł. És curiĂłs comprovar com els qui ara parlen d’una emigraciĂł ordenada (? ) va ser durant el govern d’Aznar -Partido Popular- que les portes es vĂ ren obrir de bat a bat atenent a les peticions dels grans industrials constructors que han deixat España ben esquilada.
  Brindar amb cava o xampany per els vots de la por, no Ă©s una manera de viure la democrĂ cia davant de milions de catalans que no oblidarĂ n mai l’Estatut de Catalunya censurat i trossejat per un Tribunal Constitucional, caducat, i a instĂ ncies del «Partido Popular». El primer que vol i exigeix la naciĂł catalana Ă©s l’Estatut que va revisar el Consell Consultiu de la Generalitat i que vĂ ren aprovar el Parlament de Catalunya, el CongrĂ©s de Diputats, el Senat, signat pel rei d’Espanya i referendat per el poble catalĂ . A fe de DĂ©u que aixĂ ho va demanar el poble catalĂ a la manifestaciĂł del 10-J a Barcelona i a fe DĂ©u que aixĂ ho  haurĂ de defensar i aconseguir el futur Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. O desacatar allò que l’actual president en funcions va acatar sense consentiment del poble catalĂ que ja havia referendat l’Estatut.
  Ho va dir Abraham Lincoln una vegada, <<És possible enganyar a alguns tot el temps, Ă©s possible enganyar a tots per un temps, però no Ă©s possible enganyar a tots tot el temps>>. I vindran mĂ©s  eleccions, per sort per el poble, la democrĂ cia i la llibertat. Que la naciĂł catalana pugui anar endevant per ella mateixa, sense interferències d’Espanya, tal com Ă©s el poble catalĂ , amb el dret a decidir i amb els nostres propis recursos sense cap espoli fiscal.
Â
  Esquerra Republicana de Catalunya ni el seu lĂder, Joan PuigcercĂłs, no es mereixia, de cap manera, el resultat obtingut. La vida Ă©s injusta. ————————————————————————————-