El vot de la por
1 desembre 2010 per Enric Figueras
La veritable realitat i no tant meravellosa és de que el “Partido Popular” ha guanyat uns escons gràcies al discurs de la por. Espanten a la gent amb una tàctica gens democràtica -tot i que la democràcia ho tolera-, dient tot allò que saben espanta molta gent però, que sempre s’acava demostrant que és fals. És una tàctica emprada per la dreta o el conservadurisme més radicals que, de moment, pot servir per aconseguir alguns vots, però no per governar. Manifestacions com: “España se rompe”, “España va bien”, “boicot a los productos catalanes”, “no al Estatuto de Cataluña” i recollida de signatures a tota Espanya a càrrec d’Aznar, Rajoy i altres…; ofensiva contra la llengua catalana i que, evidentment, ens recorda aquella frase que el franquisme va fer escriure a les parets de les llars catalanes “si eres español, habla español”, doncs, per això i moltes altres manifestacions cada vegada hi han més catalans que no es senten ni volen ser espanyols. Per primera vegada l’idependentisme creixent ha entrat al Parlament de Catalunya. I pel que fa al Partido Popular no poden ni podran governar mai, ni tampoc Ciudadanos. Els seus vots aconseguits han vingut d’alenar, fomentar i avivar les pors que nien sempre en la gent. Molts ciutadans han quedat astorats de veure, precisament ara, abans de les eleccions catalanes el seu discurs superflu, fàcil, d’una ambigüitat extraordinària, demagog i en contra -així ho entén tothom- de l’emigració i de la nostra llengua. El “Partido Popular” parla de l’emigració ordenada, com solen parlar els partits dretans, però en aquest cas, i com molts altres, de la justícia social qui en pot parlar-ne són els qui passen fam i altres necessitats humanes -justícia, no caritat- davant els milions de tones de menjar que es llencen als països desenvolupats i avançats i a les enormes despeses de les factures per règims d’alimentació i per obesitat, a causa de menjar en excés. Espanya no és excepció. És curiós comprovar com els qui ara parlen d’una emigració ordenada (? ) va ser durant el govern d’Aznar -Partido Popular- que les portes es vàren obrir de bat a bat atenent a les peticions dels grans industrials constructors que han deixat España ben esquilada.
Brindar amb cava o xampany per els vots de la por, no és una manera de viure la democràcia davant de milions de catalans que no oblidaràn mai l’Estatut de Catalunya censurat i trossejat per un Tribunal Constitucional, caducat, i a instàncies del “Partido Popular”. El primer que vol i exigeix la nació catalana és l’Estatut que va revisar el Consell Consultiu de la Generalitat i que vàren aprovar el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, signat pel rei d’Espanya i referendat per el poble català. A fe de Déu que així ho va demanar el poble català a la manifestació del 10-J a Barcelona i a fe Déu que així ho haurà de defensar i aconseguir el futur Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. O desacatar allò que l’actual president en funcions va acatar sense consentiment del poble català que ja havia referendat l’Estatut.
Ho va dir Abraham Lincoln una vegada, <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tots tot el temps>>. I vindran més eleccions, per sort per el poble, la democràcia i la llibertat. Que la nació catalana pugui anar endevant per ella mateixa, sense interferències d’Espanya, tal com és el poble català, amb el dret a decidir i amb els nostres propis recursos sense cap espoli fiscal.
Esquerra Republicana de Catalunya ni el seu líder, Joan Puigcercós, no es mereixia, de cap manera, el resultat obtingut. La vida és injusta. ————————————————————————————-
2 comentaris de “El vot de la por”
A l’afirmació a peu de foto, crec que hi sobra el “ni”, o bé caldria començar la frase amb un altre “ni”. A part de la forma, tambè hi trobo una confusió en el fons. No em queda prou clar si considereu que es mereixien un resultat millor o pitjor. Al meu parer, se’l mereixien pitjor. Però no vull fer llenya de l’arbre caigut i sobretot no qualificaré els votants amb adjectius menyspreables. Són persones respectables. Si jo m’he equivocat votant Solidaritat, ho veuré en els propers anys. De moment, el Sr. Strubell, l’oratòria del qual va ser la qui menys em va agradar a les dues presentacions que vaig assistir, no m’ha defraudat. Ha denunciat l’hipòcrita del Nadal per la subvenció a la companyia elèctrica. Soc mestre, i mai en els prop de 30 anys que duc treballant, m’havia sentit tant maltractat pel meu govern, i que consti que va ser CIU qui va iniciar el maltracte. Però la sensació que un govern d’esquerres m’estava fent el mateix que faria la dreta em va ensorrar moralment. No els ho perdono. La vida no és injusta. La vida no ens maltracta. Som nosaltres que ens maltractem. Obriu els ulls i veureu que unes sigles són només unes sigles.
Moltes gràcies per el vostre comentari i perdoneu pel defecte de forma del “post”, com ara en diuen. Heu fet molt bé votant per l’opció política que heu triat, demostreu una gran responsabilitat i que ja es diu amb la vostra vocació i professió de mestre en la qual porteu 30 anys treballant. Una feina molt important i que potser la societat hauria de valorar més, tot i que penso que hem avançat molt en aquest aspecte.Malgrat sentir-vos tant maltractat pel Govern i la vostra sensació d’ensorrament heu donat gran exemple anant a votar. Penso que la democràcia i el futur del país així s’ho mereixien. Vaig fer el comentari respecte als resultats del Sr. Joan Puigcercós pensant amb ell com a persona i com a polític, més que per ERC. Penso que és una bona persona i un polític honrat i honest pel que he vist durant tants anys. I, en el fons, aquesta opinió vol respondre a un sentiment humà de que, potser, es mereixia un resultat millor o no tant devastador amb relació al seu esforç. Referent a ERC com a partit no sabria dir gaire cosa, només que va ser el partit dels presidents Macià i Companys i això emb causa un gran respecte. Sé que els temps han canviat, però, no sabria dir-li res més. Gràcies i rebi una salutació cordial.———————————————————–