El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

El vot de la por

1 desembre 2010 per Enric Figueras

   La veritable realitat i no tant meravellosa és de que el “Partido Popular” ha guanyat uns escons gràcies al discurs de la por. Espanten a la gent amb una tàctica gens democràtica -tot i que la democràcia ho tolera-, dient tot allò que saben espanta molta gent  però, que sempre s’acava demostrant que és fals. És una tàctica emprada per la dreta o el conservadurisme més radicals que, de moment, pot servir per aconseguir alguns vots, però no per governar. Manifestacions com: “España se rompe”, “España va bien”, “boicot a los productos catalanes”, “no al Estatuto de Cataluña” i recollida de signatures a tota Espanya a càrrec d’Aznar, Rajoy i altres…; ofensiva contra la llengua catalana i que, evidentment, ens recorda aquella frase que el franquisme va fer escriure a les parets de les llars catalanes “si eres español, habla español”, doncs, per això i moltes altres manifestacions cada vegada hi han més catalans que no es senten ni volen ser espanyols. Per primera vegada l’idependentisme creixent ha entrat al Parlament de Catalunya. I pel que fa al Partido Popular no poden ni podran governar mai, ni tampoc Ciudadanos. Els seus vots aconseguits han vingut d’alenar, fomentar i avivar les pors que nien sempre en la gent. Molts ciutadans han quedat astorats de veure, precisament ara, abans de les eleccions catalanes el seu discurs superflu, fàcil, d’una ambigüitat extraordinària, demagog i en contra -així ho entén tothom- de l’emigració i de la nostra llengua. El “Partido Popular” parla de l’emigració ordenada, com solen parlar els partits dretans, però en aquest cas, i com molts altres,  de la justícia social qui en  pot parlar-ne són els qui passen fam i altres necessitats humanes -justícia, no caritat- davant els milions de tones de menjar que es llencen als països desenvolupats i avançats i a les enormes despeses de les factures per règims d’alimentació i per obesitat, a causa de menjar en excés. Espanya no és excepció. És curiós comprovar com els qui ara parlen d’una emigració ordenada (? ) va ser durant el govern d’Aznar -Partido Popular- que les portes es vàren obrir de bat a bat atenent a les peticions dels grans industrials constructors que han deixat España ben esquilada.
   Brindar amb cava o xampany per els vots de la por, no és una manera de viure la democràcia davant de milions de catalans que no oblidaràn mai l’Estatut de Catalunya censurat i trossejat per un Tribunal Constitucional, caducat, i a instàncies del “Partido Popular”. El primer que vol i exigeix la nació catalana és l’Estatut que va revisar el Consell Consultiu de la Generalitat i que vàren aprovar el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, signat pel rei d’Espanya i referendat per el poble català. A fe de Déu que així ho va demanar el poble català a la manifestació del 10-J a Barcelona i a fe Déu que així ho  haurà de defensar i aconseguir el futur Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. O desacatar allò que l’actual president en funcions va acatar sense consentiment del poble català que ja havia referendat l’Estatut.
   Ho va dir Abraham Lincoln una vegada, <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tots tot el temps>>. I vindran més  eleccions, per sort per el poble, la democràcia i la llibertat. Que la nació catalana pugui anar endevant per ella mateixa, sense interferències d’Espanya, tal com és el poble català, amb el dret a decidir i amb els nostres propis recursos sense cap espoli fiscal.

 

   Esquerra Republicana de Catalunya ni el seu líder, Joan Puigcercós, no es mereixia, de cap manera, el resultat obtingut. La vida és injusta.
————————————————————————————-

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a Catalunya cap a una Nova Frontera. | Etiquetes catalans, constructors, desacatar, despeses, dreta, esquilada, fomentar, franquisme, JUSTÍCIA, l'emigració, l'Estatut, por, realitat, referendat..., tàctica, vots | 2 comentaris



2 comentaris de “El vot de la por”

  1. Data: 02 des. 2010 a les 8:041    Geroni

    A l’afirmació a peu de foto, crec que hi sobra el “ni”, o bé caldria començar la frase amb un altre “ni”. A part de la forma, tambè hi trobo una confusió en el fons. No em queda prou clar si considereu que es mereixien un resultat millor o pitjor. Al meu parer, se’l mereixien pitjor. Però no vull fer llenya de l’arbre caigut i sobretot no qualificaré els votants amb adjectius menyspreables. Són persones respectables. Si jo m’he equivocat votant Solidaritat, ho veuré en els propers anys. De moment, el Sr. Strubell, l’oratòria del qual va ser la qui menys em va agradar a les dues presentacions que vaig assistir, no m’ha defraudat. Ha denunciat l’hipòcrita del Nadal per la subvenció a la companyia elèctrica. Soc mestre, i mai en els prop de 30 anys que duc treballant, m’havia sentit tant maltractat pel meu govern, i que consti que va ser CIU qui va iniciar el maltracte. Però la sensació que un govern d’esquerres m’estava fent el mateix que faria la dreta em va ensorrar moralment. No els ho perdono. La vida no és injusta. La vida no ens maltracta. Som nosaltres que ens maltractem. Obriu els ulls i veureu que unes sigles són només unes sigles.


  2. Data: 02 des. 2010 a les 12:372    Enric Figueras

    Moltes gràcies per el vostre comentari i perdoneu pel defecte de forma del “post”, com ara en diuen. Heu fet molt bé votant per l’opció política que heu triat, demostreu una gran responsabilitat i que ja es diu amb la vostra vocació i professió de mestre en la qual porteu 30 anys treballant. Una feina molt important i que potser la societat hauria de valorar més, tot i que penso que hem avançat molt en aquest aspecte.Malgrat sentir-vos tant maltractat pel Govern i la vostra sensació d’ensorrament heu donat gran exemple anant a votar. Penso que la democràcia i el futur del país així s’ho mereixien. Vaig fer el comentari respecte als resultats del Sr. Joan Puigcercós pensant amb ell com a persona i com a polític, més que per ERC. Penso que és una bona persona i un polític honrat i honest pel que he vist durant tants anys. I, en el fons, aquesta opinió vol respondre a un sentiment humà de que, potser, es mereixia un resultat millor o no tant devastador amb relació al seu esforç. Referent a ERC com a partit no sabria dir gaire cosa, només que va ser el partit dels presidents Macià i Companys i això emb causa un gran respecte. Sé que els temps han canviat, però, no sabria dir-li res més. Gràcies i rebi una salutació cordial.———————————————————–


  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.