La nova frontera

   <<En esto descubrieron treinta o cuarenta molinos de viento que hay en aquel campo, y así como Don Quijote los vió, dijo a su escudero: la ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear; porque ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubrieron treinta o poco más desaforados gigantes con quien pienso hacer batalla, y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer: que esta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra. ¿Qué gigantes? dijo Sancho Panza.

   Aquellos que allí ves, respondió su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuestra merced, respondió Sancho, que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que volteadas del viento hacen andar la piedra del molino.  Bien parece, respondió Don Quijote, que no estás cursado en esto de las aventuras; ellos son gigantes, y si tienes miedo quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla. Y diciendo esto, dio de espuelas a su caballo Rocinante, sin atender a las voces que su escudero Sancho le daba, advirtiéndole que sin duda alguna eran molinos de viento, y no gigantes aquellos que iba a acometer. Pero él iba tan puesto en que eran gigantes, que ni oía las voces de su escudero Sancho…>>

   Existeixen polítics i mandataris de la nació espanyola -a Espanya hi han altres nacions que la formen, sempre hi han sigut- que, constantment, veuen allò que només existeix a la seva imaginació. Gegants en lloc de molins de vent. Pertanyen, encara, a l’època del general Prim. El president del Congrés, José Bono, -sempre he pensat que es sentiria més còmode a les files del PP que a les del PSOE-, va afirmar durant el discurs de celebració del 32è aniversari de la Constitució Espanyola que cal barrar el pas als “enemigos de la igualdad” i als “separatistas” i, de retruc, als adversaris “de una de las naciones más antiguas del mundo”. Suposo que es devia referir a tots aquells ciutadans que no es senten, pensen ni viuen com a nacionalistes espanyols. Escoltin, si parlem de nacions i això, per raó del seu càrrec, el president del Congrés ho té que saber molt bé i amb coneixement de matrícula d’honor, ja que es refereix a una gran i mil.lenària nació: Catalunya. Certament que no disposem d’un exèrcit propi per a defensar-nos de les constants agressions i humiliacions per part de l’Estat espanyol -recollida de signatures per part del PP contra l’Estatut que, al final, vàren ser interpretades contra Catalunya; boicot contra els productes catalans; Endesa, “antes alemana que catalana” i ara resulta que és italiana- tot i que, l’exèrcit, el paguem -22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un 10% del PIB català- però tenim al costat la raó d’una comunitat d’història europea de gran profunditat, un idioma propi parlat per 10 milions de persones arreu dels Països Catalans, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura, un sentit d’homogeneïtat i de diferència, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. L’esperit i la voluntat de la nació catalana es va mostrar, una vegada més, al món a la gran manifestació del 10-J a Barcelona. És la raó de la democràcia i la llibertat.

   Si parlem de nacions i com el senyor Bono diu: “de una de las naciones más antiguas del mundo>”, no pot ignorar ni oblidar que els orígens i fonaments de la nació catalana provenen de la constitució dels comtats de la Catalunya Vella (801-897), que arribava als marges del riu Llobregat, i que eren el de Rosselló, el de Cerdanya, el d’Urgell, el d’Osona -la plana de Vic-, el de Girona-Besalú, el de Barcelona i el d’Empúries, així com la repoblació de la Depressió Central. Estem parlant del segle IX. A Catalunya, en temps del rei Jaume I, vàren sorgir les dues institucions potser més representatives del país a l’Edat Mitjana: les Corts catalanes i el Consell de Cent barceloní. Ara, Catalunya, i després d’anys de nefastes dictadures espanyoles, veu com un Estat amb uns interessos i visió política ancorada en el passat, és incapaç d’assumir la seva responsabilitat cap a unes nacions que formen Espanya i fuig d’un avenç progressista i europeu com és la seva organització en un Estat federal. Així, recorre a unes autonomies tutelades que, com és el cas de Catalunya, el fracàs és absolut. La base fonamental -democràtica i de dret- d’una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, no es compleix. Hem vist, astorats, com la primera llei de Catalunya, l’Estatut, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, el Congrés, el Senat, signada per el rei i referendada per el poble català, va ser retallat, censurat i  tornat a retallar per  el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, i a instàncies del Partido Popular. La nostra llengua, base de la identitat de la nació catalana, prohibida, perseguida i maltractada. El senyor Bono, igual que els jerarques del PP, parla de “enemigos”, “separatistas>” i “romper España>”. Tots sabem els qui han trencat i trenquen Espanya en el decurs de la seva dictatorial i penosa història.   

   Si tenen a bé poden puntejar sobre l’adreça dels vídeos següents: watch?v=vUm3VkVL3HY, watch?v=P5nLQ3ttYpE

———————————————————————————————————

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les tribus ibèriques repartides pel país, llavors prou gran per als pocs pobladors que devien ésser -ceretans, ausetans, ilergetes, laietans, etc.- reberen influències dels celtes (cap al 750 a. de c.), provinents d’Europa a través dels Pirineus, i dels contactes amb pobles colonitzadors que arribaren per mar.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Per quins motius vàren venir els fenicis i els grecs?

   EL LEMA de la setmana.- “Les converses són sempre perilloses si es té alguna cosa per amagar“. Agatha Christie.

———————————————————————————————————