La nova frontera

   <<La guerra contra la pobresa no ha acabat. Acaba de començar>> (JFK). La reforma tributària de 1963 anava dirigida a apaivagar les dificultats dels contribuents de rendes més baixes i de la població de més edat així com estimular el creixement econòmic. Revisar el tractament impositiu de les rendes de capital per a proporcionar una corrent més lliure i abundant de fons de capital. Ampliar les base dels impostos sobre la renda per evitar privilegis especials, corregir defectes de la llei impositiva i proporcionar un tractament més igual als contribuents. Però l’aspecte més important d’aquesta reforma es centrava en les disposicions fiscals que “falsegen artificialment l’ús dels recursos”. El president Kennedy va declarar: “No s’ha de permetre a cap indústria que obtingui una avantatge indeguda dels impostos per sobre de les altres” i va demanar la correcció dels defectes en els privilegis impositius concedits a les indústries mineres i, principalment, a la indústria petroliera. Quan vàren llegir el document del missatge del president al Congrés, alguns homes de negocis tenien bones raons per estar-hi en contra. Estaven molt menys interessats en la salut de l’economia americana que en el nivell dels seus beneficis.

   El 18 de novembre de 1963, quatre dies abans del seu assassinat, el president Kennedy va presentar el seu informe econòmic a la Cambra de Comerç de Florida: <<Per primera vegada en molts anys, en els darrers 18 mesos el nostre índex de creixement excedeix als de França i Alemanya. Això és degut a que, com la revista “Fortune” senyalava recentment, els beneficis de les societats a Amèrica està actualment augmentant molt més ràpidament que els beneficis de les societats americanes a l’estranger…Per el proper mes d’abril, amb el suport indispensable del projecte de reducció d’impostos pendent, els Estats Units navegaran amb els vents de la més llarga i forta expansió econòmica en temps de pau de tota la història de la nació>>.

   I concloïa:

   <<Em dono compte de que alguns homes de negocis només volen que s’els deixi sols, que el Govern i la política no es posin en els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional de l’atur. Però desitjo no avançar-me a l’època si els recordo aquell passatge de “Conte de Nadal”, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterrit davant el fantasma del seu antic soci, Jacob Marly, i espantat per la narració del seu incessant deambular, crida:

  <<Però tu sempre eres un bon home de negocis, Jacob!>>, i el fantasma de Marley, amb les seves cames lligades per cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon: >> Negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia, l’indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes del meu comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci>>.

   <<Membres i invitats de la Cambra de Comerç de Florida: traballem a la Casa Blanca o a l’edifici de l’Estat, a la indústria o en el comerç, l’home és el nostre negoci. I si treballem amb harmonia, si comprenem els problemes de cadascú, les responsabilitats que a cada un de nosaltres li pertoquen, d’aquesta manera i amb tota seguretat, prosperarà el negoci de l’home. I els vostres fills i els meus aniran cap a endevant en un món més segur i en el qual existeixin per a tots ells…>>.

   Però, molts homes de negocis eren indiferents a l’harmonia, als problemes de l’home, al futur dels seus fills i a Charles Dickens. Quatre dies després, el president Kennedy aterrava a Dallas (Texas). No existeix odi més fort que el dels <<nobles bandits>>. El 26 de febrer de 1964 -tres mesos més tard de l’assassinat del president- el Congrés va aprovar la Llei 88-272 que reformava el Còdi de Recaptació d’Impostos de 1954. Tot i així, en cap de les 128 pàgines d’aquesta Llei podrà trobar-se la disposició sobre l’evitació de certes desigualtats que demanava el president Kennedy.  

El president Kennedy i la seva esposa moments desprès de la seva arribada a l’aeroport Love Field, de Dallas, procedents de Houston. Els acompanyen el governador de Texas, John Connally, i la seva esposa. Era el 22 de novembre de 1963. Una setmana abans, J. Edgar Hoover, director del FBI, va rebre un TWX (telegrama interior), de l’agent especial James W. Bookhout de l’oficina del FBI de Dallas. Per fer honor a la veritat  a la democràcia i a la Justícia dels EUA, ens pot dir el Govern nord-americà que diu el text d’aquest telegrama?

—————————————————————————————————-

      LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els fenicis i els grecs venien moguts per una finalitat comercial, la d’intercanviar els metalls del país pels productes, diguem-ne sumptuaris, que ells oferien. Dos conjunts esplèndids en queden d’aquestes primeres cultures: el poblat ibèric d’Ullastret(Baix Empordà), evolucionat precisament per aquests contactes amb els forasters, i les restes d’Empúries (Alt Empordà), potser la colònia grega més interessant de la Mediterrània occidental pel que fa als vestigis conservats (fundada el 550 a. de C.).

   LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem de romanització?

   EL LEMA de la setmana.- “Per arribar a la veritat, l’alemany suma, el francès resta i l’anglès canvia de tema”. Peter Ustinov.

———————————————————————————————————-

   LA PREGUNTA a Wikileaks.- Cinc dies abans de l’assassinat del president Kennedy,  l’oficina del FBI de Nova Orleans va rebre un tèlex avisant que es preparava un atemptat contra el president durant el cap de setmana a Dallas. El FBI no va transmetre aquest avís al Servei Secret ni a altres autoritats. Poc desprès de l’assassinat, el missatge de tèlex va desaparèixer de l’arxiu de l’oficina del FBI de Nova Orleans. Qui va ordenar que es fes desaparèixer aquest missatge?

———————————————————————————————————-