La nova frontera

   No sé que vol dir la senyora Alícia Sánchez-Camacho, amb això del “contracte d’integració per als immigrants”, suposo que es tracta d’una altra encamellada per Catalunya com les que ja ens té acostumats el PP, amb aquest afany persecutori dintre de la “tutelada” autonomia catalana. Més aviat de fireta, de per riure. Ho hem constatat amb les inacabables sentències en contra de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol, caducat, i a instàncies del “Partido Popular”. Per la primera Llei de Catalunya, referendada per el poble català, aquest fet representa un atemptat contra la democràcia, la llibertat i la mateixa autonomia. La nació catalana té molt clar cap a on vol anar i ningú, amb “valors i costums” diferents a les nostres, ens té que portar cap a altres camins. No podem deixar de ser fidels i responsables davant la nostra història integradora dels Països Catalans. Ja tenim, des del segle IX, els nostres valors i costums. I sempre hem respectat els dels altres, malgrat no s’ha fet el mateix amb els nostres. D’ençà l’any 801 es constitueixen els comtats de la Catalunya Vella, que arribava als marges del riu Llobregat, i que eren el de Rosselló, el de Cerdanya, el d’Urgell, el d’Osona -la plana de Vic-, el de Girona, el de Barcelona i el d’Empúries. El comte de Barcelona, Guifré el Pilós (878-897) aconseguí de reunir també els comtats de Girona-Besalú, d’Urgell i de Cerdanya. Al mateix temps repoblà les terres de la Depressió Central. Catalunya és una nació i ja tenim els nostres propis valors i costums.

   Milions d’immigrants procedents, la majoria d’ells, de països dictatorials vàren entrar a Espanya durant el govern del president Aznar. Una forta pressió per part d’un capitalisme especulatiu i salvatge del que s’anomenava a so de bombo i platerets el “dorado” espanyol, ja veiem com ha acabat. Quans immigrants vàren ser empaitats i encara avui dia,  junt amb treballadors a l’atur, per treballar a l’economia submergida amb unes condicions indignes i impròpies d’un país que es proclama cristià, catòlic, progressista i europeu? Què passa, és que els governs espanyols dormen una migdiada que no s’acaba mai? Com és possible que l’Administració Rodríguez-Zapatero, amb aquesta irresponsabilitat supina,  es carregui les Caixes d’Estalvi algunes de les qual tenen més de 150 anys d’existència? Si el govern és un desastre, l’oposició ho és tres vegades més. Pobre Espanya, nació de nacions, si el PP torna a governar. És el partit de l’enfrontament, la discòrdia, acèrrim contra l’Estat Autonòmic i constitucional i, per damunt de tot, contra Catalunya.

   Ara, el PP, vol portar al Parlament català el seu “contracte d’integració”, amb la proposta de que els immigrants “incívics” no puguin accedir a “l’arrelament ni reagrupar els seus familiars”. Sona a reglamentacions d’un estat totalitari. La justícia ja decidirà davant un fet delictiu, tant si l’autor és blanc o negre. No tenir feina o romandre a l’atur és una injustícia social com a conseqüència d’un capitalisme salvatge que obliga a uns a treballar el doble d’hores i altres no en poden fer cap. L’opressió de l’economia submergida, més del doble que la que existeix a altres països europeus. El frau fiscal, 280 milions d’euros les quotes tributàries no ingressades. Això sí que és incivisme. No tenir feina o romandre a l’atur, no vol dir anar cap a l’incivisme i molt menys a Catalunya on l’esforç per l’integració dels immigrants és considerable. Tant per part de la Generalitat com pels Ajuntaments, centres docents, associacions… i, fins i tot, l’Obra Social de la Fundació la Caixa, de la Caixa d’Estalvis i Pensions, realitza un extens treball en aquest sentit.

   <<La nostra Constitució no distingeix colors i no coneix ni tolera classes entre ciutadans. Però les pràctiques del país no sempre s’ajusten als principis de la Constitució>> (John F. Kennedy). A la nació catalana i perquè creiem en la llibertat i el progrés, volem practicar que la gent de color, els immigrants, disfrutin dels mateixos drets i igualtat d’oportunitats que els homes i les dones de pell blanca.

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Un cop els romans tingueren la gent sotmesa, i per facilitar el muntatge econòmic comercial propi de la dominació romana, construïren unes xarxes de comunicació i fundaren ciutats, noves o bé aprofitant poblats ibèrics: Ilerda, Barcino, Tàrraco, sobre la primitiva Cosse ibèrica… Així mateix implantaren el seu sistema jurídic, administratiu i cultural, que beneficiava la població autòctona. La província Tarraconense, que abraçava el país, fou posada sota el comandament directe de l’emperador -província imperial- des del  27 a. de C.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va representar la introducció del llatí?

   EL LEMA de la setmana.- “No hi ha societats amorals ni persones amorals. Només hi ha sistemes amorals diferents”. Lawrence Lipton.

———————————————————————————————————-

La imatge dels Països Catalans

Tarragona

———————————————————————————————————-

El  vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=AYuVKbEPgoc

———————————————————————————————————-