La nova frontera

   L’escriptor i professor Francesc Sanuy, en un article publicat recentment a EL PUNT (23-01-11), explica uns fets que tot el poble català i espanyol hauria de saber com el catecisme -un poble mal informat i enganyat, és un poble ignorant- que l’expresident José-Maria Aznar “ha sumat a les seves múltiples retribucions per serveis a empreses privades els 200 mil euros l’any com assessor d’Endesa”. L’empresa que Gas Natural volia comprar per tal d’unificar els seus serveis tenint en compte que la gran majoria de clients d’Endesa són a Catalunya. El PP s’enfurismà de tal manera que va fer campanya en contra, “antes alemana que catalana”, ara, Endesa és italiana. Va ser venuda a l’Enhel (de l’òrbita Berlusconi). Catalana i espanyola no, però, si venuda a una italiana. I segueix Sanuy: ” …l’empresa familiar Famaztella (és a dir, família Aznar-Botella), que l’any passat va declarar uns beneficis de 445.417 euros i 970 mil en inversions. Tot plegat, segons que sembla, no és incompatible amb els 70 mil euros de sou estatal vitalici, escortes, secretària i ajudants. Però és que, a més a més, ha cobrat de l’editorial Planeta-Lara 600 mil euros per tres llibres en que reclama que als obrers els rebaixin el sou. També cobra del magnat de la premsa d’extrema dreta Rupert Murdoch 220 mil $, més 120 mil en accions…Aznar cobra també de la immobiliària nord-americana J.E. Roberts, i del Doheny Global Group, del sector energètic…” explica el professor Sanuy. I, encara, Aznar no ha renunciat al sou vitalici de 70 mil euros, escortes, secretària i ajudants com a mesura d’exemple per ajudar a aquesta Espanya que, segons la seva prèdica apocalíptica, “viu a hores d’ara una situació límit” de la qual és directament responsable l’actual president espanyol, a qui va titllar “d’incompetent”. Això sí, són les maleïdes autonomies -l’Estat autonòmic constitucional- les responsables de tots els mals i, és clar, Catalunya la pitjor. Així, l’expresident del govern, repeteix una vegada i una altra, -repetir una afirmació mil vegades, encara que no sigui veritat, i al final s’ho creuen-, allò que mai ha volgut acceptar el PP: l’Estat de les Autonomies i que en el seu moment va votar-hi en contra de l’Article octau de la Constitució, Manuel Fraga Iribarne. Aquestes autonomies, principalment les fonamentals i veritables, com ara Catalunya, el País Basc i el Gallec que, malgrat les constants interferències i abús fiscal per part del govern central, -un 10 per cent del PIB català surt cap a Madrid per a no tornar, una tercera part dels impostos que paga el poble català-, han proporcionat a Espanya -nació de nacions- una nova imatge de cara al món de modernitat, progrés, democràcia i llibertat. Tot i que, grups poderosos encara amb bastant poder i influències i procurant pels seus propis interessos per sobre dels del país, impedeixen amb un menyspreu vergonyós, que Espanya ocupi el lloc avançat que li correspondria a Europa i al món. Un Estat federal de règim monàrquic i parlamentari crec que podria ser una bona alternativa a l’actual Estat autonòmic.

   Au, home, ja està bé! Vostès prediquen allò que no creuen. Tant Aznar com Felipe González podrien renunciar al sou estatal vitalici i donar exemple i més, en aquests moments, que en paraules de l’expresident Aznar “Espanya està sent intervinguda”. Ell que viatja tant als EUA i sembla que si sent molt bé, que aprengui d’un dels presidents més estimats i recordats pel poble americà, John F. Kennedy, el qual donava els drets  per els seus llibres publicats i  el sou de president a obres de beneficiència i centres d’assistència a deficients psíquics. I no solament vostès haurien de donar aquest pas andavant,sinó, també, tots els senadors, diputats, càrrecs polítics i governamentals, militars, parlamentaris i funcionaris tant de l’Estat com de les autonomies que cobrin al mateix temps sous estatals i de sectors privats, aquests darrers molt elevats. Això és el que no pot suportar Espanya i no les autonomies veritables i responsables que cada vegada tenen més competències i han de funcionar a la perfecció. L’Estat autonòmic no és ni pot ser el desastre de l’Estat centralista del franquisme. O es pensen que hem oblidat totes aquelles misèries. En tot cas és l’Estat central que encara vol suportar competències repetides i fa obres faraòniques infrautilitzades, malgastant diners públics que porta a el vergonyós dèficit actual. 

   Com poden  consentir i tolerar el Congrés de Diputats, el Senat i el Govern espanyol que l’economia submergida hagi arribat al 23,3 per cent del PIB, equivalent a 245 mil milions d’euros? Com és possible que s’hagin deixat d’ingressar a l’erari públic 19 mil milions d’euros entre l’IVA i l’Impost de Societats? Com és possible que en els darrers 10 anys l’Estat hagi deixat d’ingressar 71 mil milions d’euros? Com poden consentir i tolerar que segons les darreres dades publicades pels tècnics del Ministeri d’Hisenda, el frau concentrat en el sector immobiliari, on les operacions especulatives de compravenda vàren provocar un frau de 9 mil milions d’euros anuals? Som un país europeu o qué som? Li han explicat aquest vergonyós desastre espanyol a la senyora Angela Merkel, cancillera de l’Alemanya federal?

   Pel que fa a Catalunya l’Estat li deu en concepte d’incompliments de la Disposició Addicional Tercera (anys 2007-2010), 2800 milions d’euros. Cal tenir present que l’any 2010, l’Estat ha deixat d’executar a Catalunya el 27 per cent de la inversió pressupostada i des de l’any 2005, inversions per valor de 3.124 milions d’euros. Aquest any 2011 i segons els Pressupostos presentats pel Govern espanyol, el nivell d’inversions a Catalunya serà del 15,2 per cent en lloc del 18,59 que correspon al PIB. Mentrestant una tercera part dels impostos que paga el poble català s’en va cap a Madrid per a no tornar. Un espoli. No és estrany, doncs, que Solidaritat Catalana per la Independència hagi presentat al registre del Parlament una proposició de llei “per dir quin és el camí per a que el Parlament declari la independència”. Davant el constant encalçament per part de l’Administració Rodríguez-Zapatero i del PP contra Catalunya, es tracta d’una lògica actuació de “en defensa pròpia”. 

———————————————————————————————————-

   Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pel que fa als monuments romans conservats, mostren la intensitat de la romanització, des de les termes de Caldes de Montbui -Aquae Calidae- fins a l’amfiteatre de Tarragona, passant per l’Arc de Berà, que, malgrat que és senzillet i no admet comparació amb els de Roma, és prou remarcable.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan vàren començar les migracions dels pobles denominats “bàrbars”?

   EL LEMA de la setmana.- “La realitat no està mai lluny dels somnis”. Jacques-Yves Cousteau.

———————————————————————————————————-

Països Catalans

               Casal dels Països Catalanas a La Plata, capital de la provincia de Buenos Aires (Argentina)

———————————————————————————————————-

El vídeo

     Si tenen a bé, poden puntejar el vídeo segúent:  watch?v=yNNP9uAAFfc

——————————————————————————————————–