La nova frontera

(Foto: E.Figueras)

  Paraules que l’Alcaldessa de Palamós ha afirmat vàries vegades. És agradable escoltar-les de part de qui, per motius familiars, està relacionada amb el món de la mar i, també, com a primera autoritat municipal formant part d’un poble sobirà que té a les seves mans el deure estatuari i constitucional -llibertat i democràcia- de permetre o no, que continuï com a Batllessa de Palamós. El proper mes de maig, els ciutadans ho decidiran. Aquests mateixos ciutadans que, d’una manera o una altra, tots estem relacionats amb aquesta mar que, afortunadament, podem contemplar cada dia. Per aquesta raó, les paraules de la senyora Ferrés “la vocació d’obrir Palamós al mar” ens sonen reconfortants i oportunes. Els nens i nenes, els joves de Palamós tenen aquesta àmplia oportunitat de poder desenvolupar aquesta vocació tant fantàstica d’obrir-se a la mar? No només per a contemplar-lo o per banyar-se i nadar entre les seves aigües, que ja és molt important i necessàri per la salut, sinó per viure aquesta mar tant meravellosa que ens envolta. És a dir, navegant al bell mitg de les seves ones i veient, des de la llunyania, els colors vius de la façana marítima.

   És freqüent veure a Palamós importants competicions de vela que inunden d’una blancor immensa, les aigües colorejades per una intensa capa que el sol s’esmerça que sigui de plata. Quants nens, nenes i joves palamosins hi prenen part? Tenim una important Escola de Vela, fins i tot, va ostentar durant anys el títol de “nacional”, s’ha n’adonen els pares, els mestres, les associacions i l’Ajuntament d’aquesta gran oportunitat de navegar mitjançant la pràctica de la vela? És una obertura al mar, al vent, a l’esforç, al treball en equip, a la competició, al campanyonatge, a l’aventura, a la llibertat, a la natura i a la salut. El recordat Dr. Francesc Dalmau i Norat, que va ser Alcalde de Palamós, deia tot sovint als seus pacients en aquelles hores de consulta d’una nocturnitat extraordinària, però, profitosa, que “la gent de Palamós -referint-se a la mar- no sabíem el que teníem ja que els seus efectes per la salut eren i són un remei extraordinàri”. També va ser-ho el Dr. Dalmau com a coratjós nedador.

   És una grata notícia que les obres de la tercera fase i darrere d’urbanització i rehabilitació del Barri Antic, contemplaran la construcció d’un mirador al final del carrer Pedró, sobre l’antiga Pedrera i amb vistes al mar, on hi haurà un banc de 10 metres de llargada. Si es fa amb cura i amb art, pot romandre unaobra important i atractiva que com diu la senyora Maria Teresa Ferrés: <<Seguim la vocació d’obrir Palamós al mar>>. Només recordar-ne una altra del president John F. Kennedy quan animava als seus compatriotes a fer esport: <<A aquest país necessitem més practicants i menys espectadors>>, els deia. També ho podríem aplicar a la vela i a navegar.

(Foto: E. Figueras)

—————————————————————————————————–

Qué ès Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Es constitueixen, llavors, els comtats de la Catalunya Vella, que arribava als marges del riu Llobregat, i que eren el de Rosselló, el de Cerdanya, el d’Urgell, el d’Osona -la plana de Vic-, el de Girona, el de Barcelona i el d’Empúries. Els comtes d’aquest darrer comtat mantingueren una marina i s’enfrontaren amb èxit als sarraïns en uns moments en que l’occident d’Europa vivia d’esquena a la mar, que era dominada per la gent de l’islam.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Qué va fer el comte de Barcelona Guifré el Pilós? (878-897).

   EL LEMA de la setmana.- “La conversa enriqueix la comprensió, però la soledat és l’escola del geni“. Edward Gibson.

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=sVK9aaTEWbE

———————————————————————————————————-   Els Països Catalans

   Si a causa de la manca d’unitat crònica de la nació catalana consentim la persecució quotidiana de la nostra llengua, -la injusta sentència del Tribunal Constitucional espanyol caducat, contra l’Estatut de Catalunya portat al TC per part del PP, tot i  haver estat referendat pel poble català, aquest mateix poble que no pot veure el cinema en catalá tot i que existeix una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya que així ho estableix, -al menys una meitat en català encara que tothom l’entén- llei que el PP ha tornat portar al TC; el TSJC ha donat un altre cop a la nostra llengua en suspendre quinze articles del reglament de l’ús del català de la Diputació de Girona, una decisió que demostra una vegada més que la justícia està allunyada de la realitat que ha de jutjar i que per fer-ho fa servir arguments injustificables. És desconèixer la realitat pensar que un reglament com el de la Diputació imposa l’ús del català en detriment del castellà quan aquest gaudeix d’un clar avantatge; partits dretans i d’ultradreta volen separar els nens i nenes catalanes -tothom qui viu i treballa a Catalunya- en dos bàndols; etiqueten els productes amb idiomes estrangers i són incapaços de fer-ho amb els idiomes de les nacions d’Espanya, quines burrades!; al Congrés, i amb el totalitarisme, autoritarisme i intolerància del nacionalisme espanyol, no deixen fer ús del català, els basc i el gallec, quina vergonya! per un país europeu i per Europa. Mentre a Catalunya es fa una cimera per evitar més recessió i la vergonya del país amb més treballadors sense feina d’Europa, a Castella no volen que al Congrés es puguin utilitzar les llengües oficials de l’Estat espanyol. L’ús del català, els basc i el gallec dels diputats que vàren intervenir en el Congrés va desfermar les ires del PP. El portaveu al Congrés, José Antonio Alonso (PSOE), va defensar que l’única llengua que s’ha de parlar a la Cambra és el castellà. “Si eres español, habla español”, va fer pintar el dictador Franco i els franquistes a les façanes de les llars de Catalunya. Un país i un govern amb un menyspreu tant gran cap a les aspiracions dels seus ciutadans, és un país mort, una nació espanyola que no existeix. La manca d’unitat a Catalunya ho consenteix. Volem fer grans projectes econòmics i socials, però,  davant una cosa tant normal i democràtica com és preservar la nostra llengua, baixem el cap.

——————————————————————————————————————————————————————————————————————–