La nova frontera

 Recentment va tenir lloc al centre Palamós Gent Gran de l’Hospital Comarcal de Palamós, un acte digne de ser comentat i que, afortunadament, ens vol significar la comprensió, el suport i el romandre al costat d’aquelles persones que ens mostren agraïment i satisfacció quan els hi mostrem el nostre interès, i poder dedicar-lis uns moments de la nostra frenètica existència de cada dia. Els delegats de les sucursals i oficines de la Caixa d’Estalvis i Pensions, de Palamós, Calonge i Sant Antoni, acompanyats pel Cap d’Àrea, Josep Fages, vàren realitzar una visita a Palamós Gent Gran acompanyats per l’Alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés i presidenta dels Serveis de Salut Integrals Baix Empordà i Consellera de “La Caixa”; el regidor Josep Palet; la doctora Nuri Comes, directora del centre; Joan Prat, director de l’Hospital Comarcal; el president de la Fundació Vimar; Laura García, educadora social de Palamós Gent Gran i l’equip de voluntaris de l’Obra Social de “La Caixa” que col.laboren en el centre, i amb la Fundació Vimar. Després d’una taula rodona en el transcurs de la qual van ser exposades diferents reflexions i agrair la col.laboració de l’Obra Social de “La Caixa”, vàren poder contemplar l’exposició fotogràfica “Joc de Mans”, una mostra visible i d’una profunda humanitat de les diferents posicions de les mans d’ancians del centre junt amb les dels infants de la llar L’Estel i escola La Salle de Palamós -aquestes mans que, al llarg de la seva vida, tant han treballat i acariciat als éssers estimats, a fills i néts i que, ara, són elles les que tant anhelen d’una afectuosa carícia-, exposició realitzada per el departament de Treball Social de Palamós Gent Gran, sota el lema: “Deixeu-vos envoltar pel llenguatge universal de les mans, que no només mostren el pas dels anys si no molts altres aspectes de la nostra vida”. Tot seguit, vàren fer un recorregut per Palamós Gent Gran.

   Aquest centre que és, vol ser, espai de respecte i de defensa de la vida. Aquesta vida que Déu ens dóna i que ens treu en un moment determinat de la nostra existència, i la qual tenim el deure de procurar que sigui la més duradera possible i, amb la major qualitat que poguem. Per nosaltres i per a totes aquelles persones que lluiten per aconseguir-ho. ¿Per què lluitem sinó a la família, a la feina, en els moments d’esbarjo, en la recerca dels moments feliços…? És cert que arribarà el moment en el que ja no podrem més. Centres com Palamós Gent Gran ens ajuden -mai millor dit- a caminar i a seguir cap a endavant amb dignitat. Si tenim la família al costat ens trobarem més reconfortats. Només ens hem de fixar amb l’expressió de la cara quan els ancians del centre reben la visita d’un fill, d’un familiar, d’un amic. És una expressió de vida. Com aquella persona que acarícia la mà d’un ancià que ja no té consciència de qui és; ni de qui són els altres. Li donem una sensació de benestar físic que, possiblement, és l’únic que aquell ancià pot comprendre; li donem, sencillament, amor, comunicació. I això ho saben molt bé les persones que, amb una vocació extraordinària, treballen a Palamós Gent Gran de l’Hospital Comarcal de Palamós. Des de la seva directora, metges, infermeres, infermers, auxiliars sanitaris, personal de treball social i d’atenció al públic…i així, fins el darrer empleat. També, l’equip de voluntaris. Els de Creu Roja Palamós i els que formen part del voluntariat de l’Obra Social de “La Caixa”. Tenint ben present que “La Caixa” mitjançant la seva Obra Social sempre ha estat, des de la seva fundació fa més d’un segle per Francesc Moragues, ferm impulsor de la previsió social, al costat del poble, de les necessitats més peremtòries de la sanitat, dels marginats i necessitats i, darrerament, de la pobresa infantil. Això és avui dia una evidència pública i social. <<Els voluntaris de l’Obra Social de la Caixa de Pensions, estem convençuts d’això. Per aquest motiu som aquí. Ens dóna ànims l’ajuda que la Caixa, de Palamós atorga cada any a Palamós Gent Gran. Volem agrair la receptivitat que, des d’en Xavier Ponsatí, sempre ens han mostrat els Caps d’Àrea fins l’actual, Josep Fages, i al benvolgut amic Josep Foradada, anterior Delegat de l’Oficina del Carrer Major i de la Sucursal de Palamós i que, actualment, ha estat destinat a La Bisbal d’Empordà>>. Conscients de la força de la voluntat humana, seguim cap a endavant.

(Fotos: Laura García)

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:bBn7iyoAS2U – Donar la cara, defensar els ancians, la Seguretat Social, la Sanitat Pública de la nació catalana, les pensions. Romandre al costat del poble amb coratge.

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Aquesta Alta Edat Mitjana, la més allunyada cronològicament a nosaltres, és el temps de la fundació dels grans monestirs de la Catalunya Vella: Elna, Cuixà, Ripoll, etc., cenobis que sota la protecció d’una família comtal tenien immenses propietats i un poder social sobre la pagesia. En un altre ordre de coses, els monjos des de les biblioteques i els escriptoris eren els dipositaris de la cultura del temps, ja que els nobles, enfeinats en el que era la seva tasca, la conquesta i l’avenç del territori cap al Sud i cap a Ponent, no tenien el cap per a la cultura.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Qui fou Oliba? (971-1040).

   EL LEMA de la setmana.- “Els novel.listes som les porteres de la literatura”. Montserrat Roig.

———————————————————————————————————

   NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari El Punt digital que vulguin participar en la pregunta de la setmana, ho poden fer a l’apartat dels comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “La Caixa”.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

   Idioma, educació, ensenyament, cultura: fonaments i fortalesa d’una gran nació, Catalunya.

———————————————————————————————————-