García Lorca, a Palamós
14 maig 2011 per Enric Figueras
No disposo de cap referència de que el gran poeta andalús, Federico García Lorca, (Fuente Vaqueros 1898-Viznar 1936), hagués estat a Palamós per passar-hi l’estiu o escriure algun dels seus profunds i populars poemes, si que en tenim de les seves estàncies a la casa de Salvador Dalí, a Port Lligat (Costa Brava-Catalunya) amb el qual mantenia amistat des de l’any 1919 quan es vàren conèixer a la residència d’estudiants de Madrid. Tenim referències de l’estada a Palamós del famós escriptor, Miguel de Cervantes Saavedra, que es recullen en un episodi de la novel.la -La Galatea- i com no -molt més recent, a principis de 1960- de l’escriptor nord-americà, Truman Capote, conegut arreu del món per el seu llibre que narra un fet tan verídic com terrorífic, que el va titular -A sang freda- i que va escriure durant la seva estada a Palamós. Més tard s’en va fer una pel.lícula dirigida per Richard Brooks, l’any 1967. Les referències palamosines d’aquest darrer escriptor han estat commemorades i, fins i tot, reviscudes de manera escènica, car és en el llibre de Màrius Carol, -L’home dels pijames de seda-, on són explicades de manera contundent. I un altre periodista i escriptor nord-americà, Robert Ruark, que si bé vivia dintre el terme municipal de Calonge, va romandre molt relacionat amb Palamós i és on hi està enterrat.
Com també va ser contundent la presència escènica de Federico García Lorca a través d’una gran obra seva, -Bodas de sangre-, representada arreu del món. Ho vàrem contemplar, recentment, al cinema -Kyton-, de Palamós (Girona-Costa Brava-Catalunya) gràcies a la transmissió via satèl.lit de comunicació d’aquesta obra que va representar, l’any 1933, en el teatre -Infanta Beatriz- i va significar el primer gran èxit teatral de García Lorca. Vàrem veure -Bodas de sangre- mitjançant una magnífica expressió de l’art flamenc i des del Teatre Reial de Madrid. No tot el que ens ve de la capital de la nació castellana té que ser dolent i si és així, no és pas per culpa nostra. Són ells els espoliadors que s’ens emporten 22 mil milions d’euros que no tornen a Catalunya, un 10 per cent del PIB de la nació catalana i una tercera part dels impostos que paga el poble català. I a sobre encara més i més retallades fins a esprémer Catalunya com a una llimona. Ja ens veurem les cares a les eleccions, senyor Rodríguez Zapatero. Catalunya no tindrà pietat.
Federico García Lorca no va viure a Palamós (Costa Brava-Catalunya), però, al cinema -Kyton- vàrem poguer veure art flamenc de veritat mitjançant una de les seves obres, -Bodas de sangre- a càrrec del ballet de la Companyia Antonio Gades. Aquest ballet és un homenatge al poeta andalús assassinat a trets per l’esquena a la matinada del 19 d’agost de 1936, per els feixistes del franquisme que vàren provocar un cop d’estat militar contra la República Espanyola, tres anys de guerra -incivil-, més d’un milió de morts i una ferotge repressió que va durar 40 anys i, ara, amb una democràcia de molt baixa qualitat. Bodas de sangre, explica una història tràgica impregnada de folklore que descriu en profunditat vivències del poble andalús. A la segona part es va oferir la Suite Flamenca, una sèrie d’obres que ofereixen l’estètica del ball flamenc amb solos, duos i balls de grup. Una forma de ball flamenc considerada en el seu moment com d’avantguarda i ara, tot un clàssic. La va iniciar l’any 1963, Antonio Gades, junt amb els artistes que anirien formant el seu grup. Els cinemes de Palamós ens ofereixen a més que pel.lícules, cultura, art i música.
La proclamació de la república espanyola l’any 1931 va representar per García Lorca una nova aventura i un avançat al seu temps. La seva amistat amb Fernando de los Ríos, ministre d’Instrucció Pública, l’hi va permetre realitzar un dels seus somnis: la creació d’un teatre universitari, el va anomenar La barraca, i amb el qual va viatjar per moltes regions espanyoles, portant a pobles i ciutats lo millor del teatre clàssic espanyol, des dels entrants de Cervantes als drames de Lope i Calderon. Lorca va ser un veritable “animador” del teatre que va desenvolupar de manera molt intensa mitjançant -La barraca-, dels anys 1932 al 1935.
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: watch?v=fBefsNiLrhg
————————————————————————————-
Els Països Catalans
La nació catalana pateix un greu espoli per part del Govern espanyol. Tot i així, a Catalunya hi ha un important dèficit fiscal degut a que les grans institucions i corporacions financeres, industrials, comercials i altres, no paguen els impostos que en justícia li corresponen. Existeix una gran trampa fiscal i la Generalitat de Catalunya calla i ho consenteix. Amb relació als països més avançats d’Europa, a Catalunya paguem molts menys impostos. Si ens deixéssim de tanta comèdia i es recaptés el que s’ha de recaptar, principalment, de les grans fortunes i dels més rics i poderosos, no s’hauria de fer cap retallada. Hi hauria diners més que suficients per tirar endavant la nació catalana i el benestar que per justícia ens correspon i que tant ha costat aconseguir. Tot això de les retallades és una misèria. La Generalitat de Catalunya no vol recaptar el que, per justícia, s’hauria de recaptar i, evidentment, ho paguen els sectors més febles de la societat i el servei públic en general. I encara, a sobre, treuen l’impost de successions que beneficia als més poderosos que són els qui, per justícia social, haurien de pagar més. Quina barbaritat! A on és la responsabilitat de governar? No veuen que fem riure?
————————————————————————————-
Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Podem afirmar que des dels castells i els monestirs es construïa la Catalunya feudal, sobre les espatlles dels pagesos, sotmesos a la servitud de la gleva, és a dir, sense poder abandonar els camps ni canviar de senyor, que prou feina tenien a sobreviure. D’altres pagesos, els qui tenien un camp propi per a conrear, un “alou”, queien també en la xarxa de les relacions feudals de vassallatge.
LA PREGUNTA de la setmana.- Què afermava Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)?
EL LEMA de la setmana.- <<És brut el sexe? Només si es practica correctament“. Woody Allen.
————————————————————————————-