La nova frontera

A la Catalunya espoliada, nenes, nens i joves fan les classes en barracots. Un exemple entre molts: Segur de Calafell.

  La gran mentida de l’autonomia de Catalunya és ja una evidència a nivell europeu i mundial. Cada vegada que la nació catalana mou fitxa per a governar-se per les seves pròpies lleis -fonament d’una veritable autonomia en tot Estat democràtic-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per atendre amb responsabilitat i progrés el bon funcionament de les seves competències, segons les justes i democràtiques aspiracions dels catalans -tota aquella persona que viu, treballa a Catalunya i paga els seus impostos-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per avançar cap a endavant, pel que fa a disposar de totes les eines tècniques i humanes possibles per aconseguir un augment del PIB i de la competitivitat en tots els camps i sectors econòmics i socials, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per a defensar i enaltir allò més sagrat en els seus mil anys d’existència -el nostre país als segles X i XI es formà dins l’espai dels comptats que integraven la Catalunya Vella. Un territori despoblat separava Catalunya del món àrab (Espanya, en deien), el qual era sovint escenari de lluites esporàdiques-, és a dir la nostra identitat nacional: una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura, llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya vol veure reflexades les seves sagrades i justes aspiracions en el propi Estatut d’Autonomia, referendat per el poble català; cada vegada que la nació catalana vol avançar cap a el progrés amb democràcia i llibertat, surt el carca Estat espanyol representant d’un nacionalisme únic i retrògad, amb una democràcia de baixa qualitat per barrar el pas al progrés de la nació catalana. Als ulls de qualsevol Estat modern de la Unió Europea, o a l’Estat espanyol encara impera la dictadura o aquestes constants actituds, fets, menyspreus, odis, venjances, insults i frens contra Catalunya són un clar exemple d’uns governs i partits polítics espanyols ancorats al segle XIX. No han avançat i ens han portat a la cua d’Europa. Si us plau!, es posin les orelles de burro. No veuen que ho han suspés tot i ja no poden repetir curs.

   Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades en educació i sanitat, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i es nega a pagar a  Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat.

   Què significa aquest recurs del Govern espanyol contra la convocatòria d’oposicions a professor per part de la Generalitat? Catalunya és o no és una autonomia amb les competències d’Educació? El Govern espanyol porta al de Catalunya als tribunals perquè aquest convoca oposicions pel professorat que necessiten el joves de Catalunya, que ja es veuen obligats a fer classes en barracots per culpa de l’espoli fiscal que pateix la nació catalana. Els 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paga el poble català, a on van a parar? I a sobre ens obliguen a retallar la sanitat pública, l’educació, la cultura i tants altres serveis. Què és més important per l’Estat espanyol, la que ells anomenen <<fiesta nacional>> que deixa tenyit de sang els sòls de les places de toros de totes les autonomies que malgasten milions en aeroports fantasmes, autovies sense trànsit i trens d’alta velocitat sense passatgers, o l’educació que és la base del progrés d’un país? Per qué no tenquen el <<palacio de El Pardo>>, residència del darrer recent dictador espanyol, i ens diuen quan val el seu manteniment? Per què no tenquen les <<Delegaciones del Gobierno>>, i ens poden dir de què serveixen si no és per mantenir l’aparell del nombre de funcionaris més elevat del món? No veuen, encara, que a l’Estat espanyol són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   No veuen, encara, que són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   I va el president Rodríguez Zapatero a Albacete i diu que “Catalunya reclama el que no li correspon”, per justificar que no pensa pagar a Catalunya els 1.450 milions d’euros que li correspon aquest any pel fons de competitivitat. L’any passat i l’anterior, però, el govern del PSOE va pagar puntualment aquesta partida sense aplicar l’endarreriment. És per què ara governa el president Artur Mas, i després ho feia l’ex-president José Montilla? Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i els qui han de cobrar -els més forts i poderosos- cobrin. No veuen que hi ha països que, sense ordre ni concert, són un desastre i que només procuren per els interessos i beneficis particulars, en lloc dels del país? Són el cul de sac d’Europa i fan anar malament a la resta.

   Les altres Comunitats Autònomes gasten el doble i el triple per renta per càpita en sanitat, i Catalunya té que retallar 1.000 milions en sanitat? Això és justícia social? Això és democràcia? La xifra de 22 mil milions d’euros que surten dels impostos del poble català i no tornen, a on van a parar? Per què creuen que a Catalunya cada vegada hi han més ciutadans que volen la independència?

   La constant persecució de la llengua catalana per part del nacionalisme espanyol únic i més retrògad, de la dreta i l’ultradreta. Volen separar, apartar, les nenes i nens catalans en dos grups, els de la “lengua del imperio”, que no és l’espanyol sinó la llengua de la nació castellana imposada a les altres nacions d’Espanya: “si eres español, habla español” vàren escriure els franquistes a les façanes de les cases de Catalunya, així com expulsar, castigar i substituir als mestres catalans. Ara, demanen que “vengan las fuerzas de orden público a imponer el orden”.

   És per totes aquestes misèries i per moltes altres agressions contra la nació catalana, no oblidarem mai la sentència contra l’Estatut de Catalunya, referendat per el poble català i portar al Tribunal Constitucional espanyol, caducat, a instàncies del Partido Popular, que a la nació catalana -democràtica, dialogant i tolerant- no li queda cap més opció que anar a votar en massa per la independència i la llibertat. Tan en les eleccions municipals -22M- com les generals de l’any vinent. Fracassada per covardia i vagància dels governs espanyols la conversió d’Espanya en un Estat federal, modern, just, progressista i democràtic, Catalunya no pot permetre per més temps que Espanya ens barri el pas cap a el progrés social i econòmic, així com les justes aspiracions del poble català. Elegir per la independència i la llibertat. L’abstenció i el vot en blanc dóna més força a la dreta i l’ultradreta.

De cap manera podem oblidar la manifestació del 10-J en contra de la sentència del TC, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, el Senat, el Congrés de Diputats, signat pel rei d’Espanya (conjunt de nacions que la formen) i REFERENDAT per el poble català. Som una nació diu el poble i així ha estat desde fa mil anys i així és. Les eleccions, anar cap  a les urnes en massa és la manera de demostrar-ho a Europa i al món sencer.

————————————————————————————-

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Nc6jI-mFV3I

————————————————————————————-

El naixement d’una nació

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076) afermava la superioritat feudal del comtat de Barcelona, alhora que cobrava “pàries”, tributs, dels reietons musulmans considerats també vassalls. A ell es deu la promulgació del codi dels “Usatges”, una recopilació de lleis feudals, la primera d’Europa.

   LA PREGUNTA  de la setmana.- L’expansió cap al sud tingué una fita important, quina va ser?

   EL LEMA de la setmana.- “Els que no creuen en tu no canviaran de parer quan aconsegueixis l’èxit”. David Brown.

————————————————————————————-