La nova frontera

     No és un professor de l’assignatura de matemàtiques donant classes a l’aire lliure, a l’estiu, per allò de la gran reproducció de carabasses en aquesta època de l’any.  Això, quedaria bé i, a més, va de números. Jo no sé que vol dir, però, en aquesta vida tot va de xifres. A vegades, en una pel.lícula que veiem al cinema Arinco o Kyton, de Palamós, surt aquell personatge que ens recorda a Edward G. Robinson, amb aquelles dues cares de bondat o maldat infinites -segons el tema del film- i que li diu a l’altre protagonista, mentre estén un xec: “hi posi rere aquest número els zeros que vegi apropiats”. Es deuria tractar d’una missió molt especial. Com en aquella pel.lícula americana de l’any 1941, dirigida per John Huston, i titulada “El halcón maltés” protagonitzada per Humphrey Bogart i Mary Astor. Films com aquest, revivificarien el cinema nord-americà, avui tant decadent.

   La del professional d’hosteleria que veiem a la foto, també té la seva missió important: tractar d’aconseguir el major nombre de clients possibles. De moment, això és una part molt important, informar dels preus del seu establiment, en aquest cas situat a la zona del port de Palamós, en un moment i en un temps quan vàrem passar per aquell indret. Els preus pujen o baixen segons la situació del mercat i de la situació econòmica real del país. Però, també és important, ho és molt, la confiança amb aquella persona, empresa, botiga, establiment financer o de crèdit, diari…I també, fer les coses bé, posar-hi el cor com a vegades es diu. O el “seny” com sempre s’havia dit a la nació catalana. Recordo les paraules – avui de tanta actualitat- del president Kennedy, pronunciades, el 30 d’abril del 1962, davant la Cambra de Comerç dels EUA: “És cert -i de gran importància- que la prosperitat d’aquest país depèn de la seguretat de que tots els seus principals elements acceptin les seves responsabilitats. Si la indústria mostrés desdeny per a les seves obligacions cap a el públic; si les classes obreres es mostressin cegues cap a tota responsabilitat pública; i, per damunt de tot, si el Govern abandonés el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la nostra salut econòmica…,si succeís qualsevol d’aquestes coses, desprès podria debilitar-se la confiança i augmentaria el perill de paralització. Aquest és el veritable concepte de confiança“.

  JFK

   Aquest establiment de la primera foto, es troba situat davant per davant de la Casa del Mar de Palamós i, fins i tot, podriem organitzar un concurs entre els lectors dels blogs del diari EL PUNT AVUI digital, perquè ens diguin el nom del restaurant. El que no podem fer, de moment, és convidar-los a un dinar com a premi. Ho deixarem per més endavant quan el diari EL PUNT AVUI tingui la tirada del Washington Post, per posar un exemple.

   Però, mirin per on, les pissarres dels col.legis d’abans, que tots recordem amb més pena que glòria, -mai he pogut superar el terror de sortir a la pisarra en una classe de matemàtiques, fins i tot, alguna vegada vaig anar a fer rodó-, tornen a estar de moda en els restaurants. Ah! i les barretes blanques de guix per a escriure a la pissarra, més tard, vàren aparèixer les de colors. I l’esborrador per a esborrar la pissarra. Bufar sobre l’esborrador ple de guix i escampar el polsim, era una manera de fer emprenyar a alguns companys de la classe. Els “hermanus”, germans de La Salle, ens feien borrar la pissarra. No vegis com els quedava la sotana de color negre amb el guix blanc i la polsada. Eren els anys del “florido pensil”.

   Els preus que els professionals dels restaurants apunten a les pissarres, en aquest cas de Palamós-Catalunya (Costa Brava), és una senyal d’inici de temporada i de que la maquinària econòmica del turisme -no tant potenta com abans- posa de manifest que una vila com Palamós i una gran nació com Catalunya, necessiten dels altres sectors econòmics per a navegar a tota vela. La xifra de 700 mil treballadors sense feina, ho certifica. Mirin que els passa a Grècia tot i tenint tant de turisme. Tot és qüestió de números, treballar bé i amb seny.

Zona portuària del Port de Palamós-Catalunya (Costa Brava)

————————————————————————————-

El vídeo

    Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: TVVe7VooaqA

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’expansió medieval per la Mediterrània, política, econòmica i militar, característica de la plenitud medieval catalana, el trobem en el regnat de Jaume I (1213-1276). D’una banda, els camins naturals de la reconquesta catalana eren cap al sud -conquesta de València, 1238- i cap a les Illes Balears -conquesta de Mallorca, nou anys abans, el 1229. L’empresa de Mallorca fou motivada també per les pressions dels comerciants catalans, que instaven el rei perquè acabés amb el focus de pirateria sarraïna. S’unia un tercer factor en la voluntat reial, que era el d’oferir unes lluites abellidores a la noblesa del país, revoltada durant la seva minoria d’edat. Hem de tenir en compte, així mateix, que Aragó representava un rerapaís que podia fornir homes per a les empreses exteriors.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan es produí la conquesta de Sicília?

   EL LEMA de la setmana.- “El futur no és un regal, és una conquesta”. John F. Kennedy.

————————————————————————————-