La reforma econòmica i tributaria, justa, que Obama té por d’aplicar
6 agost 2011 per Enric Figueras
Allò que Kennedy volia no era simplement una reducció temporal dels impostos, sinó una revisió en profunditat del sistema fiscal americà.
L’any 1962 el president Kennedy havia optat per a continuar una nova política económica i financera basada en el producte nacional brut potencial. Per a realitzar aquest potencial era necessari crear un <<dragatge fiscal>>; amb altres paraules, reduir els impostos sobre les empreses individuals i socials. El 14 de desembre de 1962, parlant davant “l’Economic Club” en el “Waldorf Astoria” de Nova York, el President va canviar de dalt a baix el pensament econòmic tradicional, no només dels homes de negocis, sinó també dels membres del Congrés. Molts d’aquests s’oposaven furiosament a qualsevol augment de la despesa federal, a la qual culpaven de la debilitat del dòlar, i consideraven el dèficit del pressupost com un mal que hauria de ser reduït per tots els mitjans possibles. Però Kennedy pensava d’una altra manera. Va començar per posar tranquilitat: <<Per augmentar la demanda i aixecar l’economia, la funció més útil del Govern federal no és llançar-se cap a un programa d’augments excessius en la despesa pública, sinó expandir els incentius i les oportunitats per a les despeses privades>>.
I va continuar: <<La nostra elecció pràctica no és entre un dèficit degut a la reducció d’impostos i un superàvit pressupostari. És entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic d’inèrcia o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos, destinat a aixecar l’economia, augmentar les rendes per impostos i aconseguir…un pressupost amb superàvit>>.
Planning, Programing, Buggeting System (P.P.B.S.)
El president Kennedy projectava aplicar al pressupost federal el P.P.B.S. (Planning, Programing, Buggeting System) que tant bons resultats havia donat en el Departament de Defensa, però el 1963 el problema principal era el saldo del pressupost. Kennedy proposava un programa “keynesià” de dèficit pressupostari destinat a estimular l’expansió econòmica. Aquest pla clàssic consistia en alleugerar la pressió fiscal sense una corresponent baixada en la despesa pública. Una reducció d’impostos, exencions tributaries a les inversions i un augment simultani en la despesa pública incrementarien la demanda i estimularien el consum.
El P.P.B.S., que constitueix un primer pas en el plantejament públic és un exàmen global -a nivell nacional estatal o local- dels objectius, els recursos disponibles i els principis bàsics de la despesa pública, que en el passat s’estudiava per separat.
L’any 1968 -el president Kennedy ja no ho va poguer veure-ho, doncs feia cinc anys que havia estat assassinat- la creixent utilització del Planning, Programing, Buggeting System, o P.P.B.S., va demostrar que la previssió de JFK era correcta. El sistema endegat ja en els Estats de Nova York i de Wisconsin, es va aplicar posteriorment en els de Colorado, Michigan i Vermont i també, abans, l’any 1961 ja havia estat desenvolupat per el Departament de Defensa dels EUA.
Allò que Kennedy volia no era simplement una reducció temporal dels impostos, sinó una revisió en profunditat del sistema fiscal americà.
En el proper capítol a prop d’aquest tema i fent referència als EUA, veurem com els impostos no són els mateixos per a tothom. El president Kennedy estava determinat a posar fi a determinats abusos.
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: TnYTLqhrZEs
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Una nova ruta s’obrí a mitjan segle XIV, amb la conquesta castellana d’Andalusia, que permeté d’ultrapassar l’estret de Gibraltar i d’establir intercanvis de forma regular amb els Països Baixos i Anglaterra, tot i que hom té notícia de presència catalana a Flandes ja d’ençà de la segona meitat del segle XIII. Els comerciants hi eren venedors d’espècies i de productes propis, com el safrà o les fruites seques, i compradors de teles luxoses de Flandes i Brabant, així com de llana anglesa. (Ulisses).
LA PREGUNTA de la setmana.- Existeix una pintura realitzada l’any 1885, que representa el moment en què l’almirall Roger de Lloria rep presoner, a la seva galera, el príncep de Salern, fill de Carles I de Nàpols, després de derrotar els angevins en el golf de Nàpols (1284). Quí va ser l’autor d’aquesta pintura?
EL LEMA de la setmana.- “Recordar és l’única manera d’aturar el temps“. Jaroslav Seifert.
————————————————————————————-