La nova frontera

   Ineptitud, manca d’iniciativa i submissió. Aquesta serà l’herència del president Rodríguez Zapatero a les ja “constretes” nacions d’Espanya, si el Congrés de Diputats i el Senat li donen suport per reformar la Constitució amb l’objectiu d’establir una regla que garanteixi l’estabilitat pressupostària. No és això, “presidente”. No utilitzi el nom de la Constitució i tot allò que representa, en va. No és pas d’aquesta manera que s’aconsegueix una estabilitat del pressupost, en relació tant amb el dèficit estructural com en el deute. Per augmentar la demanda i aixecar l’economia, la funció més útil del Govern no és llançar-se a un programa d’augments excessius en la despesa pública, sinó expandir els incentius i les oportunitats per la despesa privada. La nostra elecció pràctica no és entre un dèficit per reducció d’impostos i un superàvit pressupostari. És entre dos classes de dèficits: un dèficit crònic d’inèrcia o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció dels impostos, destinat a aixecar l’economia, augmentar les rendes per impostos i aconseguir…un pressupost amb superàvit. És a dir, un programa de déficit pressupostari destinat a estimular l’expansió econòmica. Aquest pla consisteix en alleugerir la pressió fiscal sense una baixada corresponent a la despesa pública. Una reducció d’impostos, exencions tributaries a les inversions i un augment simultani en la despesa pública per incrementar la demanda i estimular el consum.

   Amb el que vostè proposa, junt amb el PP, comdemnen Espanya, a les nacions que la formen i a les futures generacions, a ser els “Kunta Kinte” d’Europa. El cul-de-sac, junt amb Grècia i Portugal, d’una economia imperialista -el kaiser encara guanya batalles-, que per el seu afany de beneficis i menyspreu cap a la classe treballadora, ens van imposar una moneda única per l’engreixement dels qui sempre es volen sortir amb la seva. Multimilionaris, milionaris i obesos de poder. Com que ara la gallina dels ous d’or ha fugit corrents, cal donar cops de fuet. I qui els rebrà? Els ciutadans dels països “vagos” com diu la cancillera Merkel que, a cop de reforma constitucional, -molt sospitosa a dos mesos abans de les eleccions-, es veuran comdemnats per sempre al subdesenvolupament de tots els serveis públics. Sanitat, educació, medi ambient, recerca i investigació rebràn les pitjors garrotades. I no en parlem d’algunes “malvades” autonomies. Es tracta d’ofegar Catalunya i, de passada, la llengua catalana. Si els de, “España va bien”, d’Aznar es van repartir tot el pastís del totxo i de les empreses de serveis, ara, amb Zapatero -de dretes- i Rajoy -ultraconservador-, ens convertirem amb els esclaus de “Metrópolis”.

  Metrópolis

   Zapatero fa el que li diuen els seus assessors influenciats pels “lobbys”. Ja ho hem vist, -a dos mesos abans de les eleccions-, amb la rebaixa del 8 al 4% de l’IVA per la compra de vivenda nova. Tornem al totxo. Però no fa cas dels seus inspectors i subinspectors d’Hisenda quan li diuen que el frau fiscal a Espanya es situa al voltant del 23% del PIB, deu punt per sobre de la mitjana europea (13%). Això vol dir que es perden 241 mil milions a causa del frau fiscal. Això si que és un crim! Mentre, Zapatero i Rajoy, volen reformar la Constitució per deixar als espanyols en calçotets i als catalans sense. No veuen que el que cal és una profunda revisió del sistema fiscal espanyol i la transformació de l’Estat de les “falses” autonomies en un de federal, fort, just i progressista? Però, per això, necessitem polítics amb coratge.

   I que avui votin NO, en el Senat, a aquesta reforma de la Constitució que s’ha fet tant malament, sense referèndum, i a dos mesos de les eleccions generals.