La nova frontera

  EL ‘Canberra’ -‘La Gran Balena Blanca’- va mostrar la seva importàcia vital a la Guerra de les Malvines quan va transportar les tropes a 9.000 milles des del Regne Unit. Abans, ja havia ancorat algunes vegades a la Badia de Palamós (Costa Brava).      

  A la contraportada d’EL PUNT AVUI apareix, de tant en tant, un anunci -‘no t’ho perdis’ que invita a contemplar l’arribada i sortida des del port de Palamós del creuer, ‘Thomson Dream’, el més gran de tots els que actualment hi atraquen. No només per a tothom que li apassiona el món mariner és un captivador moviment d’escenes de la mar, això ho confirma el nutrit grup de persones que observen i fotografien les maniobres d’aquests vaixells. A més, els qui vivim a tocar la mar, podem confirmar que desprès d’una bona passejada per la seva vora, ningú no pot dir que no torna reconfortat. Té un toc d’immensitat i d’amplíssims horitzons de llibertat. Bé, tant el ‘Thomson Dream’ de 244 metres d’eslora (de proa a popa) i 54.763 tones, com el seu germà ‘Thomson Destiny’ de 215 metres d’eslora i 37.584 tones  o el ‘Grand Mistral’ de 216 m., d’eslora i 47.300 tones, són els vaixells estrella que llencen les seves àncores al fons del port palamosí. Entre tots tres transporten unes 5.650 persones -passatgers i tripulants- cada vegada que hi fan escala. Enguany, i fins a mitjans novembre -si ‘Eolo’, senyor dels vents ho permet-, 40 mil creuristes passaràn pel port de Palamós. Aquests vaixells moderns es desplacen amb un silenci extraordinàri. Llisquen sobre l’aigua. En mitja hora, des que la seva figura blanca i majestuosa apareix al bell mitg de la badia, el pràctic guia la maniobra d’estacionament del ‘Thomson Dream’ d’una manera impecable. Mentre, una dotzena d’òmnibus han pres posicions. Només a les sis de la tarda, ni un minut més ni un de menys, el capità executa les tres pitades de salutació que acaben amb una quarta pitada curta. Espectadors i viatjers fan adéu. En pocs moments, el vaixell desapareix rere l’horitzó.

   Per ara, tinc la sort de recordar a ‘la gran balena blanca’. Era cap a mitjans dels seixanta quan el primer creuer turístic de gran tonatge va fer escala a Palamós. El ‘Canberra’. No amarrat al port que en aquells anys no era acondicionat, però sí al bell mig de la badia. Els passatgers anaven i venien transportats dintre els bots de salvament, guiats per una tripulació de color procedent de les ex-colònies britàniques de l’Índia, ‘la joia de la corona’. Tothom anava al moll a contemplar l’espectacle turístic i mariner. Es perdia molt temps i havia gent que no baixava del creuer. 

   L’any 1982, amb motiu de la Guerra de les Malvines, el Ministeri de Defensa britànic el va destinar a transport de tropes. Batejat ‘La Gran Balena Blanca’ va mostrar la seva vital importància quan va transportar al Regiment de Paracaigudistes i als Royal Marines a les illes a més de 9.000 milles des del Regne Unit. El ‘Canberra’ va ser enviat al cor del conflicte. Quan la guerra va finalitzar, va ser utilitzat per a repatriar a les forces de l’exèrcit argentí, abans de tornar cap a Southamton on va rebre una entusiasta benvinguda. Posteriorment va ser sotmès a una profunda reestructuració abans de retornar al servei civil per operar com a creuer. El paper del ‘Canberra’ en la Guerra de les Malvines el va fer molt popular entre els britànics, la venda de bitllets va augmentar i es va mantenir durant varis anys. L’edat del vaixell i els elevats costos pel seu manteniment en servei així com l’elevat consum de fuel, comparat amb els vaixells més moderns, vàren provocar que fos donat de baixa l’any 1997 per a ser desballestat.

   Tot i ser un dels millors ports naturals del Mediterrani, el de Palamós no estava acondicionat per l’escala periòdica de vaixells de gran tonatge. Enguany, és el segon de la Mediterrània que ha crescut més en passatgers en els darrers 10 anys. També ho han fet els vaixells de transport comercial. Encara hi ha molt per fer i millorar. 

‘Thomson Dream’

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:LUwDHYvvWa0.

————————————————————————————-

El deure i la glòria

   Res va donar al president Kennedy major sentiment de seguretat, més satisfacció en la seva diada inaugural, que contemplar als integrants de l’equip que havia seleccionat per treballar amb ell. La seva visió activa, entusiasta, es va encomanar a tots els qui formaven part del braç executiu. Les llums s’apagaven tard a la seva oficina, i degut això a tots els despatxos clau de Washington. <<Era un moment excitant, ple d’exitació per a les nostres vides, i res podia aplacar el bon sentiment que sentíem per  trovar-nos allà>>, escriu Theodore C. Sorensen, assessor polític del president. Per la seva part, Robert F. Kennedy, fiscal general dels EUA, va explicar anys més tard i amb certa melancolia: <<En aquells dies vàrem creure que estavem triomfant, encara que només fos per les notícies que ens arribaven sobre el treball molt dur que realitzava cadascun>>. 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La dominació de les dues illes -Sicília i Sardenya- va representar l’obertura de dues noves escales en les rutes marítimes catalanes, això feia viable l’organització d’un circuit comercial autòcton rígidament controlat. L’existència d’aquest circuit, que suposava una forta patacada a la competència genovesa, havia de facilitar la defensa contra els corsaris hostils i permetre l’equipament d’un cors propi. Les engrescadores expectatives  estratègiques  se sumaven  a l’incentiu derivat del domini directe de l’illa. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins eren els recursos naturals de les illes esmentades?

   EL LEMA de la setmana.- “Has triomfat si pots pensar en ahir sense lamentacions i en demà sense temor“. E.C. Mckenzie.

————————————————————————————-