Contra l’espoli fiscal a Catalunya, únic al món, un 10 per cent del PIB català
19 novembre 2011 per Enric Figueras
‘Por el gran batracio verde!’, li manca una barra als escuts.
No sap de què va? el candidat del ‘Partido Popular’ a les eleccions del 20-N, o, ‘presidente’ del govern nacionalista espanyol -aquest és l’únic nacionalisme bo, els altres de les nacions d’Espanya, són de la pell d’en Barrabàs,així ho diuen els del PP-, quan els ciutadans de Catalunya i el govern demanen, demanen, demanen i demanen tantes vegades un pacte fiscal. Mal anem i mal comencem si Rajoy no sap el que vol dir això del pacte fiscal per Catalunya. Diu que, ‘no sabe de que va’. Si que ho sap quan es tracta del País Basc i Navarra, que no pateixen les continues i enormes retallades a la sanitat i educació públiques catalanes. Els representants de la sucursal de Madrid del ‘Partido Popular’ a la nació catalana, no s’assabenten de res? No veuen les vagues dels professionals angoixats, frustats i desanimats? Sempre hem cregut que els catalans no som espanyols, perquè, mentre a les ‘regiones’ d’Espanya sempre estan de ‘fiesta nacional’ i del ‘Sálvame’, els ‘Kunta Kinte’ de la nació catalana paga que paga. Més d’una tercera part dels impostos dels ciutadans de Catalunya, el 10 per cent del PIB català, 22 mil milions d’euros anuals s’en van i no tornen.
Diu que, ‘no sabe de que va’? Ja ho crec que van saber presentar recurs al Tribunal Constitucional espanyol, caducat i amb recusacions una rere l’altre, contra la primera Llei de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia, referendat i que tractava d’evitar l’afogament fiscal del poble català. Doncs miri, vostè i els jerarques del ‘Partido Popular’ que, ara, ningú no sap que vol dir això del pacte fiscal, és per evitar l’espoli que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol i de les seves ‘regiones’, que ni eren, mai han estat ni demanat ser autonomia. ‘Café para todos’, vinga! Ni saben de la responsabilitat del que això representa en un Estat autonòmic constitucional i que no hauria de ser de ‘pandereta, per les nacions de Espanya constretes i reconegudes com a autonomies.
El que si saben és xuclar de les mamelles de Catalunya -rajen 22 mil milions d’euros anuals-, fins a la extenuació com una llimona i la pela també. Sota el concepte d’una falsa solidaritat, la nació catalana veu com el govern de la Generalitat ha de retallar, retallar i més retallar els serveis públics més indispensables com són la sanitat i l’educació. La sanitat pública catalana la volen fer caure a baix de tot, fins a ras de terra. Escoltin, els milers de ciutadans espanyols procedents d’altres ‘regiones’ que venen a visitar-se i operar-se als hospitals catalans, no vinguin més si us plau. Ells tenen el triple de metges per habitant que a Catalunya, què fem riure? I si vénen aquí que portin els diners a la butxaca. Ha pagat l’Estat a Catalunya el deute per aquest concepte?
Pacte fiscal, concert o com en vulguin dir, senyor Rajoy, perquè Catalunya s’enfonsa per culpa de les altres ‘regiones’ espanyoles que es pensen que als ciutadans de la nació catalana, els diners dels impostos que paguem ens cauen del cel com el manà. Ja n’hi ha prou, home! Quina vergonya! Això és una injustícia social. Sap per què el voten senyor Rajoy? Per poder continuar l’espoli contra Catalunya, i, de passada, deixar l’idioma català a la llista de llengües desaparegudes. Pacte fiscal perquè els impostos dels ciutadans de Catalunya es quedin a casa. Mai per mai tants com ara volen la independència. Ho enten tot això, senyor Rajoy?
Finalment, el disbarat del segle. Ara resulta que el dèficit espanyol és per culpa de les autonomies, principalment, Catalunya. Quin govern central responsable ha planificat i construït el major número de quilòmetres de tren d’alta velocitat del món, sense necessitat de fer-ho i amb línies sense passatgers? Quin govern central responsable ha planificat i construït quilòmetres d’autopistes i autovies radials, sense tràfic en molts llocs, gratuïts -‘en Castilla no és costumbre pagar’, és clar, ja a Catalunya ho paguen tot. Què passa amb els aeroports que valen una milionada i on els únics avions que si poden veure volar són els de paper fets per les criatures i els seus pares? Quin govern central responsable consenteix que hi hagi ‘regiones’ on un quaranta per cent de ciutadans cobren de l’Estat? Quin govern central responsable manté ministeris amb competències que ja han estat transferides a les autonomies? Què passa amb el pressupost del Ministeri de Defensa, ha augmentat o no? Com és que en situació de crisi econòmica com aquesta, es va fer la desfilada militar del 12 d’octubre? Quans diputats, senadors i altres càrrecs de les Administracions, cobren emoluments de l’erari públic i al mateix temps de l’empresa privada, no poden posar uns límits? Un govern central responsable ha de permetre que milers d’hectàrees dels camps o altres zones agrícoles i ramaderes, s’utilitzin per altres activitats no productives? L’aristocràcia espanyola, paga l’impost de patrimoni? Un govern central responsable, ha de permetre que el frau fiscal a Espanya sigui d’un vergonyós i irresponsable d’entre el 20% i un 25% del PIB? Si considerem que el volum del frau fiscal a Espanya, és d’un 20% del PIB, veiem que el volum de frau arriba als 54.609,6 milions d’euros. Si l’esmentat import defraudat s’inclou en el PIB, aquest, una vegada esmenat, ens donaria la xifra de 327.657,6 milions d’euros. Si no hi hagués aquest frau fiscal a Espanya, els pagaments en impostos es podrien rebaixar un 16%. Tampoc estaríem al costat del precipici. Un govern central responsable, consenteix que a Espanya -nació de nacions modern i progressista?-, se li vegin les orelles de burro? I ja Europa les ha vistes ben dretes, quan a la nació castellana -capital Madrid-, s’els hi acudeix demanar que l’anomenat ‘Corredor del Mediterrani’ passi per Madrid radial i atravessi els Pirineus, i només amb un trànsit del 4% de les mercaderies. Els de la Comissió Europea encara riuen…
Però, mentre els ciutadans de Catalunya vagin pagant, segueix la gran ‘fiesta nacional’. Per això voten a Mariano Rajoy, del PP.
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: kDpYp7wfBDs
————————————————————————————-
El deure i la glòria
Per el president Kennedy, <<el poder no tenia raó de ser sense la justícia>>. Però la política no perd el seu temps amb la moralitat ni els bons sentiments, i va ser per la seva sinceritat y lògica freda per la qual Kennedy es va veure combatut i, fins i tot, detestat durant tota la seva vida. El resentiment l’envoltava per tots costats. No només l’odiaven els de l’extrema dreta, els grans homes de negocis, els magnats del petroli i els militars; no només tenia a la seva contra el fanatisme dels extremistes de la John Birch Society i el Ku Klux Klan. Organitzacions i societats que tenien poc en comú, ja fossin financeres, ideològiques, o sencillament mediocres i dèbils d’esperit, es van unir contra <<l’invasor>> formant un front comú. Entre els seus enemics hi figuraven metges i advocats, clergues i especuladors, la Legió Americana, funcionaris del Govern, diplomàtics professionals i dirigents dels sindicats laborals. Amb la finalitat de mantenir cert <<equilibri>>, fins i tot l’extrema dreta va unir les seves forces amb les esquerres utòpiques per enfrontar-se amb ell. El president dels drets civils, aquest intel.ligent i compasiu president, contava entre els seus enemics inclús als negres, als necessitats i a alguns intel.lectuals. Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent: C6Xn4ipHiwE
————————————————————————————
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Una expedició militar va partir del port Fangós, a les boques de l’Ebre, el 1323, i amb la connivència dels jutges d’Arborea, va aconseguir el domini insular de l’illa de Sardenya, el juliol de 1324.
LA PREGUNTA de la setmana.- Adjacent a la dominació, persistí una dinàmica de rebel.lió?
EL LEMA de la setmana.- “Tothom fa cas dels baròmetres, menys el temps“. Enrique Jardiel Poncela.
————————————————————————————-