La nova frontera

   El darrer transatlàntic d’aquest any ancorat al port de Palamós (Costa Brava-Catalunya-nació d’Espanya),-de les vuit del matí a les cinc de la tarda del passat 10 de desembre-el Saga Ruby, de bandera maltesa, de 191 metres d’eslora i una capacitat per a 670 persones, va salpar de Southampton (Regne Unit) per fer un viatge de setze dies. D’aquest mateix port va sortir el Titanic, el 10 d’abril de 1912. Si bé, de sortida, els passatgers sabien que anaven cap a Nova York, cap dels 600 viatjers del ‘Saga Ruby’ sabia que trepitjaria la Costa Brava. Un viatge sorpresa, cosa interessant. Per el capità, Alistair McLundie, també va ser una sorpresa la placa que li va fer entrega l’alcaldessa palamosina, Maria Teresa Ferrés, en record de la primera estada del ‘Saga Ruby’ a Palamós. Hi van ser també presents, el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, i el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut. Així s’ha fet en altres ocasions. Val, un viatge de sorpreses.

     Aquesta darrera estada d’un creuer, del 2011, al port de Palamós, serveix per a donar a conèixer algunes dades. Que l’escala del ‘Saga Ruby’ és la número 37 d’aquesta temporada, en el decurs de la qual ha rebut 38.770 passatgers, un 41% més respecte a la anterior. Si bé les dades són bones no s’ha arribat a les que, com a previssió, es vàren donar l’any passat, és a dir, més de 40 escales i uns 45 mil passatgers. Pel que fa al moviment econòmic que representa l’escala de creuers, de moment, encara no s’han donat les d’aquest any, però, segons un estudi fet sobre els creueristes, aquests gasten una mitjana al dia de 70 euros, així, es podria parlar d’uns 3 milions d’euros. Això fa que el port de Palamós sigui no només el segon més important de Catalunya en creuers, després del de Barcelona, també és el segon de la Mediterrània que ha crescut més en passatgers en els darrers 10 anys, segons un estudi de l’Associació de Ports de Creuers de la Mediterrània (Medcruise).

   Les dades econòmiques són importants i necessàries pel que fa a l’empenta empresarial que tanta falta ens fa. I més ens uns moments amb unes dades sobre l’atur que fan caure la cara de vergonya. D’aquí la necessitat de tenir ben present que el port de Palamós ha estat un port comercial de primer ordre -en altres temps d’una anyorada indústria esplendorosa els vapors de càrrega feien cua per atracar al port-, i ho continua essent de Girona. De no ser per aquesta empenta comercial i les infraestructures que això ha possibilitat, així com el prestigi que en el decurs de la història han treballat els consignataris de vaixells establerts a Palamós, avui no es parlaria del ‘Saga Ruby’, el ‘Thomson Dream’ i molts d’altres. Fóra important saber els llocs de treball que actualment possibilita el port, i la creació de nous en el futur. Al mateix temps, conèixer els ingressos que tot aquest moviment de creuers representa per l’Ajuntament, ja que si això és possible gràcies a la utilització d’infraestructures i serveis pagats amb els impostos dels ciutadans, és bo que ajudin a les despeses municipals, i més en aquests moments d’una baixada d’ingressos.

   Els passatgers de vaixells de creuer que fan escala al port de Palamós, poden considerar-se afortunats per poder visitar la Costa Brava, una de les més boniques del món així com l’Alt i el Baix Empordà i la part de l’Empordanet, batejat amb aquest nom pel  recordat periodista i escriptor Josep Pla. Amb atractius, en el cas de Palamós, com el parc natural de Castell i el poblat primitiu; el Barri Vell amb l’església de Nostra Senyora del Carme i els monuments en record de l’antic convent benedictí, avui tristament desaparegut; el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix; la ruta literària de l’escriptor nord-americà Truman Capote autor de ‘A sang freda’, escrita els anys seixanta durant la seva estada a Palamós. Novel.la basada sobre un fet real que va commoure als ciutadans dels Estats Units. I l’altra ruta que també es podria fer, la del seu compatriota, Robert Ruark, periodista, escriptor i guionista, enterrat al cementiri de Palamós. Així mateix, els creueristes, visiten altres indrets com poden ser Pals, Peratallada, Figueres, Girona i Barcelona. Uns viatjers afortunats.

   Encara, sense taxa turística unipersonal

   I tot, tot, i tot, sense pagar la taxa turística que es paga a tots els països europeus, a les Amèriques, Canadà i a tots aquells indrets del món que valoren, dignifiquen i respecten el paisatge de la seva Terra. Que a la Costa Brava, de la nació catalana, no hi hagi la taxa turística, és un disbarat que clama al cel. Es veu que vivim en el país més ric del món i tot això de les retallades és un conte xino. Fa anys que s’hauria d’haver aplicat la taxa turística. O no s’han enterat que no hi ha diners per netejar les platges, el mar, i, analitzar les seves aigües a les quals si banyen milions de visitants? I el medi ambient, saben que és el més contaminat d’Europa? I aquesta classe de ‘turisme’ de Salou , Lloret de Mar i altres llocs, que fan la vida impossible a tothom, no tenen que pagar taxa turística? Què és això, una vergonya espanyola? No n’hi ha prou en ser els darrers d’Europa junt amb Grècia i Portugal? I encara venen els espanyolistes i anti-autonomistes de la CEOE i diuen que veuen “innecessària” la nova taxa turística de Catalunya. És clar home! Amb l’espoli fiscal que l’Estat espanyol asfixia a la nació catalana, 22 mil milions d’euros que cada any surten de Catalunya i no tornen, 60 milions d’euros diaris, un 10 per cent del PIB català, una tercera part dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya, és clar que les ‘regiones’ -a diferència de la nació catalana, mai havien tingut ni demanat les autonomies-, no necessiten aquests diners de la taxa turística unipersonal ja que amb els diners de Catalunya, no saben ni volen saber res d’aquest allau de retallades que pateix el poble català. 

   Escoltin, què passa d’una vegada amb el vergonyós incompliment del deute dels 759 milions d’euros corresponents a l’addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per part del govern espanyol? La Llei a Espanya -nació de nacions constretes i amargades- és igual per a tothom?  Aquest incompliment té com a conseqüència principal el retard en el pagament de factures a les pimes i els autònoms que treballen per la Generalitat, així com l’ajornament de la paga extra als treballadors públics de la Generalitat.

   A alguna ‘región’ espanyola on gairebé un 40 per cent dels ciutadans cobren de l’Estat, aquests funcionaris no han cobrat encara -com passa a la Catalunya ‘super’ solidària-, la paga extra de Nadal, mitjançant diners procedents de l’erari públic?

   Mirin, la primera convenció cap a la independència ha reunit més de 800 assistents a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb la col.laboració de Solidaritat Catalana per la Independència. Com deia JFK “anem cap a endavant”.

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:jn8yPii8TXk

————————————————————————————-

El deure i la glòria

    “La solució definitiva als problemes ètics del Govern és la de situar en un ambient d’ètica sana a un grup de gent honrada“.

   <<Cap conjunt de normes o estatuts, per complicada que sigui la seva concepció, serà capaç de resoldre els milers de possibles reptes que es poden enfrontar a l’integritat d’un home o a la seva dedicació vers l’ interès públic. Malgrat tot, són necessàries les normes, unes normes que estableixin clarament les directrius de la política i que castiguin la venalitat i la traïció, establint una tònica ètica general per a la tramitació dels assumptes públics>>.

   Al finalitzar el discurs -27 Abril 1961-, el President va declarar que anava a establir una ordre prohibint determinats mals usos i actuacions per part de servidors públics. (Els detallarem en el proper ‘post’).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:D3A2RMEcAsc  

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Gerba, poblada de musulmans dissidents i prou allunyada de la capital tunisenca, la seva ocupació no havia d’inquietar el sultà, ni de repercutir negativament en les relacions comercials catalanes amb els berbers. El fet d’ésser una important escala en les rutes de cabotatge feia que hom hi pogués treure bons beneficis en taxes portuàries, mentre que la seva proximitat al continent la convertia en una base excel.lent d’operacions corsàries i de penetració cap a Àfrica. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Un cop annexionada Gerba, l’almirall Roger de Lloria, amb quin títol es va proclamar?

   EL LEMA de la setmana.- “Sóc dels que consideren la poesia com una fe amb la vida“. José Hierro.

————————————————————————————-