La nova frontera

 ( Pàgina origen imatge: http://vectorlogo.blogspot.com/…)

   Els nascuts a finals dels anys 40 ens recordem dels exemplars setmanals de ‘El Jabato’, ‘El Cachorro’, ‘El Guerrero del Antifaz’, ‘Roberto Alcázar y Pedrín’, ‘Hazañas Bélicas’, ‘Superman’…i el més volgut per mi, ‘El Capitán Trueno’. En feia la col.lecció i encara conservo algún exemplar, entre ells el primer número. Forçosament i obligatòriament, tots en llengua castellana encara que alguns dels seus autors fossin catalans. “Si eres español, habla español”, va fer escriure el dictador Franco a les façanes de les llars catalanes. Catalunya, però, ja era i és una nació amb una llengua pròpia:el català, parlat per més de 10 milions de persones, primordialment als Països Catalans. Doncs bé, recordo molt bé les aventures d’aquell cavaller cristià.

   Ho recordo tan bé com aquelles aventures més recents -encara continuen-, del ‘Partido Popular’ amb Aznar i Rajoy al capdavant, fent una ‘croada’ contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i recollint signatures per les terres del nacionalisme espanyol. Aquest fet i cap altre ha estat el motiu pel qual, avui, el ‘Partido Popular’ governa amb poder absolut a Espanya però no a la nació catalana. No tot pot sortir tan bé quan la política i els esforços d’aquest partit feroçment conservador i immobilista van sempre contra el progrés de Catalunya i de les justes aspiracions del poble català. De com es pot qualificar el fet de portar la primera Llei de Catalunya, ‘referendada’ pel poble català, al Tribunal Costitucional, caducat? I encara avui segueix caducat, no els cau la cara de vergonya?

   Però més que recordar tot allò que Catalunya no oblidarà mai, hi ha un fet que demostra fins a quin punt els jerarques del PP practiquen la contínua encamellada al progrés econòmic i empresarial de Catalunya. La compra d’Endesa, antiga companyia catalana, per part de Gas Natural que pretenia vendre electricitat a més de gas. La ferotge campanya del PP va estroncar una normal activitat empresarial i de lliure mercat. “Antes alemana que catalana” i ara resulta que és ‘italo-berlusconiana’. No veuen que tot allò que toquen ho espatllen? No veuen les herències dels anteriors governs del PP a València i a les illes Balears?

   I ara, el Govern espanyol posarà un càstig a aquelles Comunitats Autònomes -nacions d’Espanya-, amb desviacions del seu pressupost. I si són vostès els qui provoquen desviacions pressupostàries? Escoltin, què passa en el cas de la nació catalana que l’any 2011 van sortir dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, més de 16 mil milions d’euros que no tornen, un 9 per cent del PIB català.? Vostès que han estudiat a grans universitats privades d’Espanya i mundials i que ostenten grans títols, creuen que Catalunya pot acceptar i suportar aquest espoli fiscal? I aquest allau de retallades en educació, sanitat, sous dels funcionaris i en els serveis públics? Els ciutadans que més paguen són els qui més retallades tenen? On és la justícia social i fiscal?

   Com és que encara no han pagat a Catalunya els 759 milions d’euros corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia? I el fons de competitivitat? Com volen que la Generalitat pagui els seus deutes a les empreses i als autònoms? Els governs espanyols volen complir la normativa europea, però no compleixen una Llei Orgànica que dóna compliment a l’Estatut. O és que les autonomies són pura farsa?

   ‘Catalunya sense ales…’ és el títol d’aquest ‘post’, ja que la nació catalana s’ha quedat sense una companyia d’aviació pròpia, de casa. Que Catalunya disposi de seleccions esportives nacionals és molt mal vist i objecte de menyspreu per part del centralisme nacionalista espanyol, però, que disposi d’una companyia pròpia d’aviació és intolerable. I si la nació catalana no pot disposar d’una iniciativa empresarial com aquesta -Espanya és lo més oposat a Silicon Valley-, tampoc pot entrar a gestionar l’Aeroport del Prat que va tancar el 2011 amb un rècord de més de 34 milions de passatgers, un 17,8% més.

Aeroport d’el Prat (Barcelona – Catalonia)

   El passat més de novembre s’havien d’adjudicar els contractes per a la privatització dels aeroports de Madrid i Barcelona. L’operador Abertis ja havia mogut fitxa i mostrat el seu interès, especialment per el Prat. Però, ara, l’actual Govern espanyol fa marxa enrere. La ministra de Foment diu que els aeroports de Madrid i Barcelona no poden competir. És clar, si el de Barcelona és la ventafocs i s’impedeix el seu creixement per afavorir el de Madrid que gaudeix de la protecció de l’Estat. És una manera molt diferent de com a Europa i als EUA, s’entén la lliure competència, el foment i estímul de l’iniciativa empresarial i el progrés. Es tracta d’escollir entre ser un país de funcionaris i subsidis o de creació d’empreses i llocs de treball. Com a Silicon Valley, vaja. És evident que Catalunya vol anar cap a aquesta direcció, però, des de Madrid, tot són encamellades.

   Mentre, Aena és el segon gestor d’aeroports mundial que més ingressos genera però a la vegada és el que perd més diners. Segons la revista ‘Airline Business’, Aena va perdre 376,77 milions d’euros el 2010 i a finals d’any acumulava un deute de 12.415 milions. I, ara, l’actual Govern espanyol es fa enrere en el procés de privatització! Algun economista independent, lliure i demòcrata ens ho podria explicar tot això? 

      Aeroport de Barajas (Madrid)

   En el cas de la companyia catalana d’aviació, Spanair, sembla que hi hagut joc brut. Al menys això és el que es desprén de les informacions que van apareixent a la premsa. Catalunya no renúncia a una companyia d’aviació de casa i a un aeroport internacional en la qual gestió hi participin la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Així és com funciona als aeroports dels països europeus i del món.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: J-yYJ_DEWrA

————————————————————————————-

La nostra força

   Tenim Superman al nostre costat. Per els ciutadans de la nació catalana, Superman vol dir la força de mil anys d’història. Superman és la força, el sentiment i l’estimació de la nostra llengua que els nostres pares ens parlen des del mateix moment en que venim al món. La nostra llengua no és negociable. Superman és la força del catalanisme social i polític al servei de la democràcia, la tolerància i la llibertat. Superman vol dir la força per continuar fent, entre tots els ciutadans de Catalunya, una nació de progrés, moderna, productiva, eficaç i de les capdavanteres d’Europa. Superman és la força per aconseguir que els diners dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, es quedin a casa i decidim nosaltres -no des de Castella-, com volem que sigui el nostre futur.

   Siguem tots Superman. Com deia JFK, “anem cap a endavant”.

————————————————————————————- 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les corts dels Països Catalans es formaven per tres braços -a diferència de les d’Aragó que en tenien quatre-: el braç eclesiàstic, integrat pels bisbes, abats i representants dels capítols catedralicis i abacials dels ordres militars; el braç militar o nobiliari, anomenat també cambra senyorívola, constituït per comtes, vescomtes, cavallers i homes de paratge que exercien drets jurisdiccionals; i el braç popular o cambra reial, format per síndics de les ciutats i viles reials. Els pagesos, tant els remences com els lliures, no hi eren representats. La representació ciutadans era limitada a les oligarquies urbanes, per la qual cosa el poble menut urbà en restava marginat. El rei convocava a corts per escrit, escollia el lloc on calia celebrar-les i en detentava la presidència. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es desenvolupava la celebració de les corts catalanes?

   EL LEMA de la setmana.- “La vida es dilata o s’expandeix proporcionalment al propi coratge”. Anaïs Nin.

————————————————————————————-