La nova frontera

(Foto: E.Figueras)

Palamós (Costa Brava – Catalonia)

     La llum i el color solen predominar a les imatges de Palamós. Estem a la Costa Brava. Elles mateixes conviden a ser pintades o fotografiades per a qualsevol ésser humà o, fins i tot, per els de National Geographic. Es troven envoltades per un paisatge especial, en una altra època molt maltractat. Algunes d’aquestes imatges tan es poden contemplar al menjador d’un hotel o restaurant de Palamós, com a l’interior d’una sala d’un edifici emblemàtic de Nova York. En aquest darrer cas si hi hagués una efectiva promoció del nostre paisatge; promoció a ‘l’americana’, és clar. No donem el valor que es mereix allò que és nostre i ni tan sols el govern de la Generalitat de Catalunya, és capaç d’ aplicar la taxa turística que fa cent anys que s’aplica a tot Europa. És que a Catalunya també manen els del ‘Partido Popular’? aquests del ‘poder absoluto’.   És més fàcil retallar, retallar i retallar més serveis públics i socials.

   Les nombroses pel.lícules filmades a Nova York, per exemple, són una excel.lent promoció de la ciutat dels gratacels arreu del món. No és casualitat que molts productors i directors vulguin rodar a Chinatawn, Little Italy o Broadway…, ja que el Departament de Turisme de l’Ajuntament de la simbòlica capital d’Occident, els hi dóna una subvenció. Que gran és Nova York! Però no ho va ser lo suficient per l’escriptor Truman Capote, que va venir a Palamós a escriure ‘A sang freda’, la seva gran obra americana i mundial. També vingueren altres escriptors i artistes de cine, angoixats per l’enfalagosa vida social de la gran ciutat ‘manhattaniana’.

   És clar que, dels 50,5 milions de turistes que l’any 2011 van visitar Nova York, una part de la taxa turística va a parar als ingressos de l’Ajuntament. Si tenim en compta que aquests visitants van gastar 32 milons de dòlars, veiem l’importància d’aquesta taxa que la Generalitat de Catalunya vol aplicar i que el sector turístic tan menysprea. Així ens van les coses. A França, per exemple,  fa més de 100 anys que s’aplica. I a tot Europa! Aqui ja no fem riure, fem pena. Ni una sola companyia catalana d’aviació s’ha pogut mantenir. Lo més semblant a Grècia és Espanya, països tocats per les repugnants dictadures.

   I ara l’Ajuntament de Palamós alerta que necessita cobrar una part del Pla de Barris, ja que la Generalitat ha dit que no pagarà als Ajuntaments. Això, com en el cas de Palamós, les obres ja estaven en la recta final, amb obres importants a mig fer, que no es poden aturar. L’alcaldessa, Teresa Ferrés, va xifrar en dos milions l’obra completada al llarg de l’any passat, mentre s’estan executant diverses de les actuacions previstes per a aquest 2012 -pressupostades en un milió i mig addicional-. L’estat de tresoreria del consistori s’ha agreujat, a més, per la reducció de les subvencions de les llars d’infants, un seguit de situacions que han dut l’executiu local a reunir-se amb diverses entitats d’estalvis per explorar diverses sortides, entre les quals hi ha que la Generalitat avali línies de crèdit. Mentrestant, i fins que es comencin a recaptar els tributs municipals, l’àrea municipal d’Hisenda estudia “mesures d’estalvi, reducció i contenció” addicionals, a més d’ajustos en el pressupost per a aquest 2012. Tampoc descarten negociar ajornaments en el pagament d’alguns béns i serveis.

   I segueixen les retallades a la nació catalana: la Generalitat ha ajornat ‘sine die’ el pagament de 112 milions d’euros a diferents ajuntaments per subvencionar les guarderies municipals, una transferència que havia d’haver arribat abans de finalitzar el 2011. Ja sigui des d’el govern central com de l’autonòmic, patacada contra el treballador -tan per el que té feina com pel que no- i les seves famílies. Reformes ‘agressives’ contra els més febles, no és res més que covardia i mediocritat política.

   Això si, continua l’espoli fiscal de l’Estat espanyol sobre la Catalunya  de les retallades. L’any 2011, observin bé, més de 16 mil milions d’euros van sortir dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, per a no tornar. Un 9 per cent del PIB català. Espoli únic al món. Com el Govern i els ciutadans d’una nació mil.lenària com és Catalunya, poden consentir aquest abús de poder?

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:9OKDwsnTJ20

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El rei convocava a corts per escrit, escollia el lloc on calia celebar-les i en detentava la presidència. La reunió començava amb una sessió plenària on era llegida la ‘proposició’ reial o discurs de la Corona, que, tot seguit, era resposta per un o més representants dels braços. Els braços o cambres actuaven per separat, nomenaven llurs comissions, llur secretari, llur ‘promovedor’ -que servia d’enllaç amb les altres dues cambres- i llurs ‘tractadors’, que, dos per cambra, constituïen, amb dos més de nomenament reial, una comissió mixta, la qual era encarregada d’harmonitzar les possibles diferències entre les cambres i el rei. Les propostes de llei elaborades per aquesta comissió mixta passaven a la discussió dels braços i, un cop aprovades, eren llegides en sessió plenària. La votació es produïa quan el rei era d’acord amb la proposta; en cas contrari, mostrava la seva disconformitat i aleshores era necessària una nova reunió de la comissió de tractadors per tal de formular una resposta. Un cop arribats a l’acord final sobre totes les qüestions, era fixat el ‘donatiu’ o quantitat atorgada per les corts a la corona per al sosteniment de les despeses públiques. Ultra llur missió de legislar i votar subsidis, les corts resolien també sobre els capítols de greuges o reclamacions contra infraccions de lleis i altres abusos comesos pel funcionaris reials. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.-  La celebració de corts conjuntes dels regnes de la corona, quin nom rebé?

   EL LEMA de la setmana.- “El públic és un personatge  que ho sap tot i no sap res”. L. Robert-Tornow.

————————————————————————————-