La nova frontera

Menys Palacio de la Moncloa, menys tantes i tantes despeses de l’Estat central i més competències a unes Autonomies ‘reals’ que es governin per les seves pròpies lleis i siguin responsables de les seves despeses, però, també, dels seus ingressos. És una vergonya nacional que dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surtin més de 16 mil milions d’euros per a no tornar. Un 9 per cent del PIB català. Un veritable espoli fiscal. Mentre, la cascada de retallades dels serveis públics i socials a Catalunya, no paren. Les més doloroses, sanitat i educació. Per cert, pel que fa a la Sanitat Pública -Catalunya té les competències-, el diari El Punt Avui (15/04/11) explicava que el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va detallar que l’Estat deu a Catalunya 62 milions d’euros en tractaments a pacients que vénen d’altres comunitats autònomes. <<Només en medicació, l’Estat ens deu 15 milions d’euros, i en hospitalització de pacients d’altres comunitats que vénen a tractar-se a Catalunya, 47 milions d’euros>>, va manifestar el conseller. Què es pensen que als ciutadans de Catalunya ens cauen els diners del cel, com si es tractés del ‘manà’? A la foto reunió a la Moncloa de l’anterior president del govern, Rodríguez Zapatero, amb els principals empresaris del país. No va servir de res. L’atur segueix en augment.

   Resulta clar, al menys en una democràcia, que autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Als Estats Units de Nord-Amèrica, per exemple, la democràcia i l’autonomia dels seus Estats és la resposta a la seva grandesa. Fugen de la mediocritat nacional, com d’un ós polar afamat. Cadascun dels 50 Estats és els Estats Units que comparteixen soberania amb el govern federal. A causa d’aquesta soberania compartida, un nord-americà és un ciutadà tan de la nació federal com de l’Estat on visqui. Treballar i romandre orgullós a favor de la grandesa del teu Estat, és fer-ho, també, per la grandesa dels Estats Units. Estimar la bandera de l’Estat d’Arizona, per exemple, és estimar la bandera dels Estats Units. Ningú t’obliga a posar cap bandera, no s’imposa. Allà, els Estats es governen per les seves pròpies lleis i, fins i tot, pel seu propi dret i sistema judicial. Sentir-se orgullós de ser un ciutadà de Virginia, per exemple, vol dir sentir-se orgullós de formar part de la nació federal i de la seva confederació d’Estats. El govern federal està constituït sota la base de la separació de poders i dividit en tres branques: legislativa, executiva i judicial. Cada branca té una esfera de competència pròpia i poders que els permeten limitar les accions de les altres dues branques. La finalitat d’aquest sistema és evitar la tirania que succeiria si una branca del govern concentrés massa poder i dominés les altres dues. Podem posar un exemple a l’Estat espanyol. La Llei Orgànica sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Senat, sancionada pel rei i r e f e r e n d a d a per els ciutadans de Catalunya va patir, desprès de quatre anys, una sentència per part del Tribunal Constitucional, caducat, que transforma l’autonomia de la nació catalana en una ‘gestoria’ de l’Estat espanyol. Una evidència del domini del poder judicial sobre els legislatiu. I tot, és clar, motivat pel recurs ‘tan necessàri i intel.ligent’ de la dreta ultraconservadora del ‘Partido Popular’, ara, amb poder absolut aconseguit gràcies a la seva fòbia contra Catalunya. Mirin, si als Estats federals dels Estats Units, tanquen la Casa Blanca i la deixen com el ‘Museu de la Presidència’ que és el que en realitat és, no passaria res. El president dels EUA i la seva Administració no governen mitjançant cascades de Decrets-llei, és a la Cambra de Representants i al Senat on es fan les lleis. I s’en guardaran prou d’alterar l’autonomia dels Estats federals que es governen per les seves pròpies lleis. Per què creuen que al EUA es van crear 243.000 llocs de treball el gener 2012, respecte al decembre, i la taxa d’atur hagi baixat fins el 8,3%, el seu nivell més baix des de fa tres anys? El dia que tanquin la Moncloa aquesta nació de nacions anomenada Espanya, començarà a funcionar millor. El dia que les autonomies ‘reals’ i no les ‘inventades’ es governin per les seves lleis i siguin responsables, tan de les seves despeses com dels seus ingressos, les coses podran començar a funcionar millor. Ara mateix, resulta que el president Rajoy rebaixa, rebaixa i rebaixa el pressupost de l’Autonomia de Catalunya que sosté sobre la seva esquena competències tan importants com la sanitat, educació, presons…i moltes altres, però, en els pressupostos de l’Estat augmenta en un 2 per cent les despeses de personal. Inconcebible!

   Prediquen allò que no creuen i no fan allò que prediquen. Un galimaties de l’Estat central que per poder arrenjar-ho hauran de venir experts de la NASA. Es parla de 6.000 milions d’euros que empreses espanyoles ‘patriotes’ tenen en paradisos fiscals; gairebé el 80 per cent del diner que opera en aquests ‘paradisos infernals’ provenen d’inversions bancàries o de serveis financers i en societats de cartera. Què passa amb els 709 milions d’euros d’empreses espanyoles -només en un any- que han anat a parar a Austria i els 5.700 milions  ‘d’inversió  empresarial directa neta’ a Suïssa?; i que m’en diuen dels 40 mil milions d’euros que en els darrers 10 anys han sortit d’Espanya cap a països europeus. I què passa amb Luxemburg, Liechtenstein, Xipre, Holanda, què és que Espanya i Catalunya reben una punyalada rere l’altra de països de la mateixa Europa? Com poden aquests ‘patriotes’ espanyols deixar Espanya arruïnada i amb 5.300.000 aturats? Aquesta és la resposta a la Reforma Laboral?

   Una altra guinda. El frau fiscal a Espanya es situa al voltant del 23% del PIB, deu punts per sobre de la mitjana europea (13%). Això representa que es perden 241.000 milions d’euros per frau fiscal. Segons que va declarar, Jesús Robles, president de l’Associació de Subinspectors de Tributs: <<el porcentatge de frau fiscal a Espanya és ‘molt alt’ i, per això, exigim al Govern ‘més èmfasi’ per frenar-lo, ja que la seva equiparació amb la mitjana europea suposaria un ingrés d’uns 100.000 milions d’euros per a la recaptació pública de tributs>>. Quina barbaritat! I ara, el ministre De Guindos, xifra en 35 mil milions d’euros l’ajust fiscal per complir el dèficit del 5,8 per cent. Però, no veuen que ja els tenen senyors del ‘Partido Popular’ amb poder absolut! Amb una forta actuació dels inspectors i subinspectors d’Hisenda; inspectors, subinspectors i comissaris del Cos Superior de Policia; Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Judicial, Policia Autonòmica, no podrien acabar -amb el suport ferm del Congrés, Senat i Govern-, amb aquesta malura?

   Si us plau, senyors del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, menys sortir a la foto, menys discursos i més actuació contra la ‘fugida’ de capital espanyol, el frau fiscal i la corrupció. Deixin que les Autonomies, principalment les ‘reals’, treballin en pau i siguin responsables de les seves despeses, però, també dels seus ingressos.

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes següents:nu6PnNOSODc, BS_8F79W8iQ

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

       * Quatre Preguntes per els aprenents de ‘polítics’ i ‘governants’

         <<Primer:  Vam ser veritablement homes de valor, amb valor per enfrentar-nos als enemics, i valor per enfrentar-nos, quan sigui necessàri, als amics; amb valor per a resistir tan la pressió pública com la cobdícia privada?>>.

         <<Segon: Vam ser veritables homes de judici, amb visió tan del futur com del passat, dels nostres propis errors com dels errors dels demés, amb sabiduria suficient per  donar-nos compte d’allò que no vam saber i suficient sinceritat per admetre aquest fet…?>>.

         <<Tercer: Vam ser veritables homes sencers, homes que mai es van separar dels principis en els quals creien o del poble que creia en nosaltres; homes als qui ni el lucre monetari ni l’ambició política podrien mai allunyar del compliment de la nostra sagrada obligació?

        <<Quart: Finalment, vam ser, de veritat, homes plenament dedicats, amb l’honor no hipotecat a un individu o a un grup i no compromesos per un objectiu o obligació privats, sinó entregats únicament a servir el bé públic i l’interés nacional?>>.

        (President John F. Kennedy al cos legislatiu de Massachusetts el 9 de gener de 1961).

        Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:SjDxgB_4PHg

————————————————————————————-

       El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’òrgan permanent de les corts de cadascun dels regnes fou la <<generalitat>>, coneguda també com a diputació del general o diputació del regne, a València i a l’Aragó. En un principi, era un organisme recaptador delegat de les corts. Amb el temps, anà adquirint, ultra les atribucions econòmiques, funcions polítiques, un aparell administratiu propi i la comesa de vetllar pel respecte a les constitucions i les lleis. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Estem parlant de les institucions dels Països Catalans que ja van començar el segle XIII. Les corts, els parlaments, les generalitats i, ara, les assemblees. Què eren? 

* EL LEMA de la setmana.- “Viure sense arrels és viure en l’infern”. Peter Abrams.

————————————————————————————-

* LA NOTA.- Els visitants dels BLOCS del diari El Punt Avui que tinguin a bé participar en ‘la pregunta de la setmana’, ho poden fer en l’apartat de ‘comentaris’. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “la Caixa”.

————————————————————————————-

————————————————————————————-