La nova frontera

<<Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord amb la voluntat del seu poble>>. (President John F. Kennedy).

   Tant de parlar, parlar i parlar i tant costa d’entendre això!

    Perquè el camí cap a la independència ja ha començat. La majoria dels ciutadans de la nació catalana -cada vegada en major nombre-, volen sortir d’aquest Estat espanyol amb un govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -cada vegada més totalitari i autoritari- que té com a principi fonamental -els fets continuats per testimoni- l’afogament econòmic, social i polític d’aquesta nació. Ho estem veient amb la descarada actuació contra la llengua catalana a València i a les illes Balears. La volen fer desaparèixer. Ja no es pot confiar amb les Lleis Orgàniques aprovades pel Congrés, el Senat i sancionades pel rei. I els Estatuts d’Autonomia són Lleis Orgàniques. Amb l’excusa de la crisi econòmica provocada pel món econòmic dominat per part de la dreta i l’ultradreta que dóna suport al capitalisme salvatge i a tota especulació possible amb un frau fiscal i fugida de capitals en augment, es dirigeix la governació nacionalista espanyola cap a una dictadura encoberta. Ja hem vist el despreci amb que Rajoy i els jerarques del ‘Partido Popular’ arraconen Catalunya. Fins i tot, pel que veiem, contesten i comenten els components de l’actual Govern espanyol -amb supbèrbia i poder absolut- en aquest pressupost de la misèria i subdesenvolupament -retorn cap a el franquisme- ignoren la liquidació del deute i redueix dràsticament la inversió pública en territori català, i el converteix en el més castigat de l’Estat. ¿És per què a la nació catalana no hi taca el color blau? ¿És per què el ‘Partido Popular’ que governa gairebé a tota Espanya, amb poder absolut, no governa a Catalunya? ¿És per què a Catalunya no li queda cap més remei que la independència -cada vegada hi han més convençuts- davant el tracte que rep? ¿Creu algú que la nació castellana no hauria sortit ja de l’Estat espanyol si fos tractada a puntades de peu com a Catalunya?

   Més de 16 mil milions d’euros provinents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surten cap a Espanya i no tornen. Un 9 per cent del PIB català. Espoli fiscal únic al món. Ara, en el pressupost espanyol, ni es paguen els deutes ni l’Estat compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut. A Catalunya que anualment li treuen més de 16 mil milions d’euros que s’en van cap a l’Espanya -de què s’en fan?-, és amb diferència el territori més castigat pel que fa a la promoció d’infraestructures.

   Incompliments per part del Govern espanyol

   Al pressupost no s’hi inclou el deute acumulat per la disposició addicional tercera de l’Estatut(Llei Orgànica constitucional) -759 milions d’euros de la liquidació del 2008 i 219 del 2009-, sinó que, a més, la inversió pública que aquest any destina Catalunya serà només de 1.403 milions, l’11,1% del total, quan hauria de ser l’equivalent al PIB català; és a dir, el 18,7%. Falten més de 900 milions d’euros per complir la xifra que estableix l’Estatut. A la casella de “compliment d’estatuts d’autonomia en matèria d’inversions”, on l’any passat hi havia 950 milions -a repartir entre Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Balears- ara hi ha un zero.

   Més de 2.000 milions d’euros menys, en inversió estatal

   Segons que explica el diari El Punt“el govern de la Generalitat no pot esperar, doncs, cap ingrés addicional pel fet que hagin desaparegut més de vuit punts en inversió estatal que, a la pràctica, suposen més de 2.000 milions d’euros. En conjunt les grans infraestructures resultaran força afectades, com ara les obres destinades al corredor del Mediterrani, que, segons constataven els diputats de CiU Pere Macias i Josep Sánchez Llibre, en aquests comptes ha acabat de quedar palès que el PP no té cap intenció que sigui un eix prioritari”. També, l’Estat deixarà de transferir uns 4.150 milions d’euros en inversió i també en polítiques socials.

   “El pressupost queda on queda…”

   D’aquesta manera ho explica, Montse Oliva, en el Punt Avui: <<En el pecat hi va la penitència. El govern català es va refiar de l’executiu de Mariano Rajoy “perquè és més seriós- en comparació, s’entén, amb els incompliments de Zapatero-, i, en la primera oportunitat que ha tingut per demostrar-ho -en els comptes estatals pel 2012-, aquest ha decidit girar l’esquena a Catalunya. El misteri ha quedat al descobert: ni es paguen els deutes ni l’Estat compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut. De fet, el PP no ha tingut cap contemplació i Catalunya és amb diferència el territori més castigat pel que fa a la promoció d’infraestructures>>.

   Per la seva banda, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va respondre davant la premsa: “El pressupost queda on queda; no és el moment de finançar més despesa”resposta que em recorda a aquells mestres de la nació castellana, enviats per la dictadura franquista a Catalunya, amb la finalitat de la “castellanización” a la força de les nenes i nens catalans. Doncs si el pressupost “queda on queda”, no cal que sigui discutit en el Congrés de Diputats i el Senat. Tenquin les dues cambres i que el ‘Partido Popular’ -amb poder absolut-, ho aprovi tot per unanimitat via decrets llei.

   És ben clar que si l’Estat espanyol, pel que fa a Catalunya, no paga els deutes ni compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut d’Autonomia, Llei Orgànica dintre la Constitució, també Catalunya podria no complir amb l’Estat espanyol i començar a recaptar els impostos dels ciutadans de Catalunya, mitjançant les Delegacions de Recaptació d’Impostos de la Generalitat. Que els impostos dels ciutadans de Catalunya es quedin a casa i no en surtin, com ara, més de 16 mil milions d’euros per a no tornar, un abusiu 9 per cent del PIB català. Quan la Generalitat de Catalunya demana, una i altra vegada, al govern de Madrid, un pacte fiscal per evitar l’afogament económic i social de Catalunya i tractar de forma democràtica d’esmenar l’abús actual, el govern de Madrid amb un menyspreu absolut no en vol saber res. Aquest fet tant greu per part d’un Estat espanyol que es considera democràtic i europeu -Espanya ocupa el darrer lloc d’Europa i amb més d’un 23 per cent d’atur- recorda, només com a testimoni històric, la independència de Cuba, ‘la joya de la Corona’, després de la manca d’efectivitat i realisme d’una tardana i no veritable autonomia, insuficient, amb incompliments constants, -hi van haver quatre projectes d’autonomia- que, finalment, van abocar a una guerra atroç dirigida pel general Valeriano Weyler, enviat pel govern central de Madrid. Weyler, amb un quart de milió de soldats al seu comandament, volia acabar la guerra en un periode de 24 mesos. El resultat final va ser la independència de Cuba -‘la joya de la Corona’- i la pèrdua de Puerto Rico, Filipinas i Guam. Només com a testimonis de la història.

   D’aquesta manera l’Estat espanyol li paga a Catalunya després de les enormes retallades que ha fet i està fent en sanitat, educació, cultura, serveis públics, sous dels funcionaris…, això si, mirin i comparin les assignacions a la Casa Reial i al ministeri de Defensa.

     Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:HxPLBQsI9Ts

————————————————————————————- 

El Deure i la Glòria

<<Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord a la voluntat del poble>>. (President John F.Kennedy, 20-02-1963, Universitat de Costa Rica, Sant José).

     <<Allò que Franklin Roosevelt deia al poble americà en els anys trenta vos ho repeteixo ara: aquesta generació d’americans -la vostra generació- té una cita amb el destí. Estem consagrats a tres principis fonamentals en aquest hemisferi en l’Aliança per el Progrés.

   El primer, és el dret de tota nació de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia económia i la seva societat d’acord a la voluntat del poble.

   El segón, és el dret de tot ciutadà individual a la llibertat política; el dret d’expressar les seves pròpies opinions, d’adorar Déu segons les seves creences, d’escollir el govern que els guiï, i de no acceptar-lo quan ja no serveix per les necessitats de la nació.

   I tercer, el dret a la justícia social, el dret de tot ciutadà a participar en el progrés de la seva nació. Això vol dir terra per els sense terra i educació per els qui s’els hi  nega avui dia en aquest hemisferi. Vol dir que les institucions caduques que perpetuen els privilegis han de deixar el pas lliure. Vol dir que tant els rics com els pobres han de compartir la càrrega i l’oportunitat de construir una nació…>>.

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: TuW4oGKzVKc    

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’historial docent de la ciutat de Montpeller tenia origen en la seva escola de medicina, de vida florent en el decurs del segle XII, convertida en centre multidisciplinari i en universitat, l’any 1222, el privilegi de la qual fou refermat pel papa Gregori IX, en 1289. (Ulisses).

   *LA PREGUNTA de la setmana.- Saben el nom d’un destacat universitari català de formació montpellerina?

   *EL LEMA de la setmana.- “Si no t’ha sorprès res estrany durant el dia és que no hi ha hagut dia”. John Archibald.

————————————————————————————-