La nova frontera

   ‘Watergate’ als Estats Units, ‘Waterbankia’ a Espanya. En la seva fase inicial el cas ‘Watergate’ tenia totes les aparences de ser, simplement, un assumpte d’espionatge polític en període electoral. Però estirant del fil es va anant descabellant un voluminós cabdell, ben amagat fins aquell moment. Per els ciutadans nord-americans, ‘Watergate’ va significar, per damunt de tot, un conjunt d’actes distints que van tenir en comú el fet de revelar un sistemàtic abús de poder. El mal va ser tant gran que el mateix president, Richard Nixon, envoltat per una corrupció que ell va instigar, permetre i encobrir, va ser obligat a presentar la dimissió de la presidència dels Estats Units de Nord-Amèrica. Si així no ho hagués fet, hauria estat objecte d’un ‘impeachment’, és a dir, sotmetre al president a un procés judicial. En els Estats Units, precisament per la separació tant rígida de poders que estableix la Constitució, havia que trobar un mecanisme per el qual el president no quedés per sobre de la justícia. Aquest mecanisme és ‘l’impeachment’.

   El tremebund cas de Bankia no és només la fallida, provocada per anys de continuats errors, irresponsabilitat financera i constants interferències de caràcter polític, d’una gran Caixa d’Estalvis madrilenya i, posteriorment, d’un Banc espanyol o un conjunt d’ells, és el fracàs evident del sistema estructural d’un país amb arrels dictatorials. Tota classe d’estructures i sectors econòmics i socials. Moltes coses s’han fet i es fan malament. Hi ha molt podriment. Quan esclaten sonats i repetitius casos de corrupció en negocis comercials, professionals o públics, es deixa la brutícia sota la catifa i tornem-hi que no ha passat res. La justícia hauria de ser implacable. En tota democràcia de veritat -no una pantomima- les seves cambres parlamentaries porten cap a endavant i amb coratge  les investigacions que calguin i prenen les mesures necessàries perquè no torni a passar mai per mai. Cal un gran respecte cap a els ciutadans que els han elegit i els paguen el sou. No hi pot haber-hi cap classe de mirament i compassió cap a aquells individus que, amb un despreci absolut cap a els seus conciutadans, trafiquejen només a favor dels seus propis interessos per sobre de la immensa majoria dels ciutadans d’aquest país. No es pot acceptar per res del món! Si en les cambres que representen  les nacions  d’Espanya no s’obre un procés d’investigació del cas Bankia amb judici dels seus responsables, tornarà a passar una i altra vegada. La confiança i credibilitat cap a Espanya s’ensorra per moments. Han de pagar justs per pecadors? On és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret? Allò que s’ha de fer segons dret i raó. El poble de les nacions d’Espanya és tan poca cosa que es deixa enganyar d’aquesta manera?

   Els ciutadans tenen tot el dret a saber què ha passat i de qui és la culpa

   Els partits volen una comissió d’investigació sobre Bankia i que en surtin els responsables. El portaveu de Convergència i Unió al Congrés de Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reclamat (‘El Punt Avui, 26/5/12), que  “s’aclareixi qui ha tingut la culpa” de la situació de Bankia “que no s’hauria d’haver fusionat  ni sortir a borsa” durant una època en què l’entitat bancària, segons Duran, “ha estat polititzada” per la presència del PP i el PSOE al consell d’administració. “Convindrà doncs saber que ha passat, perquè s’invertirà molts diners per recuperar aquesta entitat, diners que després sens dubta es recuperarà, però els ciutadans tenen dret a saber el que ha passat“, ha insistit.

   Per Duran, tenint en compte que Bankia “ha estat molt mal gestionada“, cal veure “qui ha tingut la culpa“, perquè “segurament no hauria d’haver-se fusionat amb altres caixes d’estalvis, era una fugida cap a endavant“, ha remarcat. “Segurament, Bankia no havia de sortir a borsa“, ha apuntat Duran, que ha atribuït al govern de José Luis Rodríguez Zapatero aquesta decisió, de manera que les culpes “estan molt repartides“.

   Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha criticat el rescat de Bankia, que podria arribar als 24.000 milions d’euros, i l’ha qualificat “d’escandalós“. Segons el líder dels socialistes catalans, és censurable que s’hagi de salvar amb recursos públics la mala gestió d’una entitat privada. En tot cas, Navarro ha afirmat que, tot i estar d’acord amb què s’asseguri el manteniment de l’estructura financera del país, “cal garantir que tots els recursos públics que s’hi dediquen es puguin recuperar“. A més ha avançat que el PSC demanarà la compareixença al Parlament dels responsables de Bankia a Catalunya perquè informin la cambra catalana dels motius que han abocat l’entitat al rescat.

   El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha anunciat que el partit “no avalarà la presència d’un euro més de diners públics a Bankia sense saber el que ha passat, de qui és la culpa i com es resoldrà”. “El que no farem és recórrer un camí en el qual les pèrdues se socialitzen i els beneficis es privatitzen“. També van demanar una comissió d’investigació en el Congrés.

   Des d’ICV, la diputada ecosocialista al Congrés, Laia Ortiz, ha denunciat que el rescat de Bankia és “la  major estafa i espoliació als ciutadans, dut a terme per salvar un banc de la seva mala gestió“.  Ortiz ha afirmat que es tracta d’un “escàndol majúscul’ ja que per a ICV la nacionalització de Bankia hauria d’anar acompanyada d’una expropiació dels béns de l’entitat per posar-los al servei de la ciutadania. “És una estafa perquè s’ha rescatat a canvi de res, però a més és un engany, perquè el Govern no ha dit quants diners posarà per rescatar l’entitat i es nega a depurar responsabilitats sobre l’assumpte. Només vol tapar les vergonyes a sota la catifa“.

   Des del PP Català, el portaveu dels populars al Parlament, Enric Milo, ha assegurat també que el Govern de Rajoy està fent “el que es necessari en aquest moment”. Segons Millo, els canvis al capdavant del consell d’administració de l’entitat s’han produït a resultes que el govern “ha agafat el toro per les banyes i està buscant solucions”. Segons la seva opinió, el que ara cal fer és “garantir que els dipòsits dels ciutadans” en aquestes entitats financeres “quedin salvats i que les operacions de sanejament que hagin de fer-se garanteixin el seu desenvolupament futur amb el mínim cost possible per als ciutadans”. A més, ha explicat que “és evident que en el passat les coses no s’han fet bé” i que “el governador del Banc d’Espanya haurà de donar les seves explicacions, mitjançant una compareixença o una altra fórmula, ja es veurà”.  

   El poble està cansant de que se l’enganyi i manipuli. Un factor essencial de la democràcia i la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, destituir als qui haurien de servir-los i, en lloc d’això, tracten d’aprofitar-se d’ells. El que ja hauríem d’haver vist són els primers passos per la formació d’una comissió parlamentària integrada per membres elegits entre els representants del PP i de l’oposició. Les sessions han de ser públiques i transmeses per els diaris, ràdio i televisió.  No hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no romanen sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui volen minvar-la.

————————————————————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça dels vídeos següent: gCjL_2S9hSA, cooYaodd7xY

——————————————————————————————————–