La nova frontera

  

Ja n’hi ha prou de comèdia!

 Quan l’any 2006 els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendada pels ciutadans de Catalunya- davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, el polític espavilat i intel.ligent -a Espanya nació de nacions constretes i amargades, dóna la sensació que no n’hi han gaires o romanen amagats- ja va veure que la dreta i l’ultradreta; els conservadors i ultraconservadors del nacionalisme únic espanyol, serien un greu problema per  la convivència i el desenvolupament normal de l’Estat autonòmic i constitucional. Més quan dins d’aquest Estat, hi han unes antigues i reconegudes nacions. Tot i que els del ‘Partido Popular’ mai han pogut veure, suportar i digerir l’autonomisme constitucional. Tot el que és progrés, modernitat i llibertat els hi va massa gros.

   De fet, la història per testimoni, la dreta mai per mai ha sabut governar Espanya. I, si ho han fet, ha estat mitjançant cops d’estat que no tenen perquè ser forçosament militars. Quan governa aquesta dreta autoritària tant escassament autonòmica, gens federal i europea per força, sempre acaba en desastre, en tragèdia. No deixen, com a en tota veritable i gran democràcia, que hi hagi una forta i exigent separació de poders: legislatiu, executiu, i judicial. La ‘branca legislativa’, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents; la ‘branca executiva’, responsable d’assegurar-se que les lleis es portin a terme, inclou la creació de polítiques i l’elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen –en el cas de la Llei Orgànica sobre la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i referendada, el govern del PSOE s’en va desentendre- i la ‘branca judicial’ responsable d’interpretar la llei i aplicar-la en situacions específiques.

   No recordarem que va succeir -la història per testimoni- amb aquesta esmentada separació de poders, garantia del sistema democràtic, durant les darreres dictadures espanyoles: la del general i dictador Miquel Primo de Rivera y Orbaneja, del 1925 al 1930, i la del general i dictador Francisco Franco Bahamonde, del 1939 al 1975, només per anomanar-ne dues. Va ser en aquesta darrera dictadura quan Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco, va ser fundador del partit ‘Reforma Democràtica’, embrió de ‘Alianza Popular’ i, a la vegada, del actual ‘Partido Popular de España’. Unes arrels provinents d’un passat en el que la democratització no procedia d’una ferma convicció de la llibertat per a un país, sinó més bé, per sortir a la foto al costat d’una Europa que ens porta mig segle d’avançament. 

   I com s’està veient -un dels molts exemples- en el cas del Corredor del Mediterrani -motor econòmic incomparable-, l’actual govern espanyol manté aturada la seva modernització -sembla que per increïbles motius ideològics i de vertebració ‘radial’- així com la seva expansió cap a Europa tot i les contínues demandes dels presidents autonòmics dels territoris més directament afectats. També la Comissió Europea ho reclama i està disposada a ajudar. No veuen que la paralització davant les imprescindibles noves infraestructures del Corredor del Mediterrani, impedeixen el creixement de tot el país!!!  Es vol esprémer com a una llimona -tot el suc i la pela també- a algunes comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya -la xifra de 20 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen, un 10 per cent del PIB català, un escandalós i vergonyós espoli fiscal per part de l’Estat espanyol, mentre Catalunya retalla, retalla i retalla des de fa ja molt temps. La nació catalana, com no podia ser d’una altra manera, ja ha dit prou! I el govern central haurà d’escoltar, actuar, sense tardança de manera responsable i democràtica i canviar aquesta situació anòmala. El poble català -tothom qui viu i treballa a Catalunya- ho demana. I si el govern central no vol escoltar la veu del Parlament de Catalunya, representant màxim de la sobirania del poble afectat, s’ahaurà d’anar cap a una consulta popular.

I encara no s’han acabat!: Catalunya o ‘Retallalandia’ 

   No diguin que l’Estat no disposa de mitjans econòmics. En tot cas els administra molt i molt malament. L’Estat central és qui provoca el dèficit. Quans milions costen aquests mastodons ministeris amb les seves competències traspassades a Comunitats Autònomes, principalment a la Generalitat de Catalunya, que les té en major nombre i en importància? Els diputats i els senadors, han de cobrar també un plus pels seus desplaçaments per Madrid? Quilòmetres i més quilòmetres de línies de tren d’alta velocitat, deficitàries,  sense passatgers; autopistes ‘radials’ duplicades gairebé sense trànsit; aeroports sense cap avió, quan costa tot això? Quan té que pagar cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? Què passa amb les pèrdues d’AENA? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals? Per què Catalunya hauria de demanar emprèstits a l’Estat espanyol, quan surten cada any 20 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 10 per cent del PIB català- i no tornen? 

   Mentre, la sanitat i els medicaments, els serveis socials i la dependència, l’educació i l’ensenyament, les guarderies, l’accés a la universitat, tot el sistema públic que els ciutadans han pagat i paguen amb els seus impostos, cada vegada més costós i de difícil accés; la frenada al consum i al creixement econòmic, a la recerca i l’investigació i fins i tot a la cultura, ens porta cap a un endarreriment considerable d’una penosa època anterior en la que el poble sobirà no era res. El govern del ‘Partido Popular’ ens porta cap a enrere, cada vegada més allunyats del creixement i del progrés.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:2JjU0bcv2HY

————————————————————————————-   

 

El Deure i la Glòria

 

“Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió” (JFK)

   Un excel.lent i responsable president de govern, un bon estadista, ha de tenir els millors coneixements sobre economia i no deixar-se enredar pels embolics d’uns pretesos ‘assessors’ econòmics que poden portar el país a la ruïna més absoluta.  

<<Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió. No vull dir que una recessió sigui inevitable sense una reducció en els impostos, o impossible si els reduïm, però, excloent els anys de la guerra, hem sofert per terme mitjà una recessió cada quaranta anys i dos mesos des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, o cada quaranta i quatre mesos des de la Primera Guerra Mundial, i en el proper mes de gener es compliran quaranta i quatre mesos des de que va tenir lloc la darrera d’aquestes persistents recessions. I aquestes depressions temporals signifiquen un elevat atur obrer i elevats dèficits en el pressupost. De totes les classes de malversació que existeixen aquesta és la pitjor. Necessitem una reducció d’impostos per mantenir el nostre desenvolupament sense que ens quedem sense combustible durant el camí.(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 Setembre 1963)

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

*   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la seva mort, Jaume I deixa Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller a son fill Jaume, que inaugura la separació dinàstica del regne de Mallorca amb el nom de Jaume II.

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Arran de la revolta siciliana contra el domini francès, que va fer el rei Pere ‘el Gran’?

 * EL LEMA de la setmana.- “Els homes s’assemblen més al seu temps que al seu pare“. Guy Debord.

————————————————————————————-