El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

El desengany, l’amargor del desesperant i inútil retorn cap a el franquisme

28 juliol 2012 per Enric Figueras

  

Ja n’hi ha prou de comèdia!

 Quan l’any 2006 els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendada pels ciutadans de Catalunya- davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, el polític espavilat i intel.ligent -a Espanya nació de nacions constretes i amargades, dóna la sensació que no n’hi han gaires o romanen amagats- ja va veure que la dreta i l’ultradreta; els conservadors i ultraconservadors del nacionalisme únic espanyol, serien un greu problema per  la convivència i el desenvolupament normal de l’Estat autonòmic i constitucional. Més quan dins d’aquest Estat, hi han unes antigues i reconegudes nacions. Tot i que els del ‘Partido Popular’ mai han pogut veure, suportar i digerir l’autonomisme constitucional. Tot el que és progrés, modernitat i llibertat els hi va massa gros.

   De fet, la història per testimoni, la dreta mai per mai ha sabut governar Espanya. I, si ho han fet, ha estat mitjançant cops d’estat que no tenen perquè ser forçosament militars. Quan governa aquesta dreta autoritària tant escassament autonòmica, gens federal i europea per força, sempre acaba en desastre, en tragèdia. No deixen, com a en tota veritable i gran democràcia, que hi hagi una forta i exigent separació de poders: legislatiu, executiu, i judicial. La ‘branca legislativa’, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents; la ‘branca executiva’, responsable d’assegurar-se que les lleis es portin a terme, inclou la creació de polítiques i l’elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen –en el cas de la Llei Orgànica sobre la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i referendada, el govern del PSOE s’en va desentendre- i la ‘branca judicial’ responsable d’interpretar la llei i aplicar-la en situacions específiques.

   No recordarem que va succeir -la història per testimoni- amb aquesta esmentada separació de poders, garantia del sistema democràtic, durant les darreres dictadures espanyoles: la del general i dictador Miquel Primo de Rivera y Orbaneja, del 1925 al 1930, i la del general i dictador Francisco Franco Bahamonde, del 1939 al 1975, només per anomanar-ne dues. Va ser en aquesta darrera dictadura quan Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco, va ser fundador del partit ‘Reforma Democràtica’, embrió de ‘Alianza Popular’ i, a la vegada, del actual ‘Partido Popular de España’. Unes arrels provinents d’un passat en el que la democratització no procedia d’una ferma convicció de la llibertat per a un país, sinó més bé, per sortir a la foto al costat d’una Europa que ens porta mig segle d’avançament. 

   I com s’està veient -un dels molts exemples- en el cas del Corredor del Mediterrani -motor econòmic incomparable-, l’actual govern espanyol manté aturada la seva modernització -sembla que per increïbles motius ideològics i de vertebració ‘radial’- així com la seva expansió cap a Europa tot i les contínues demandes dels presidents autonòmics dels territoris més directament afectats. També la Comissió Europea ho reclama i està disposada a ajudar. No veuen que la paralització davant les imprescindibles noves infraestructures del Corredor del Mediterrani, impedeixen el creixement de tot el país!!!  Es vol esprémer com a una llimona -tot el suc i la pela també- a algunes comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya -la xifra de 20 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen, un 10 per cent del PIB català, un escandalós i vergonyós espoli fiscal per part de l’Estat espanyol, mentre Catalunya retalla, retalla i retalla des de fa ja molt temps. La nació catalana, com no podia ser d’una altra manera, ja ha dit prou! I el govern central haurà d’escoltar, actuar, sense tardança de manera responsable i democràtica i canviar aquesta situació anòmala. El poble català -tothom qui viu i treballa a Catalunya- ho demana. I si el govern central no vol escoltar la veu del Parlament de Catalunya, representant màxim de la sobirania del poble afectat, s’ahaurà d’anar cap a una consulta popular.

I encara no s’han acabat!: Catalunya o ‘Retallalandia’ 

   No diguin que l’Estat no disposa de mitjans econòmics. En tot cas els administra molt i molt malament. L’Estat central és qui provoca el dèficit. Quans milions costen aquests mastodons ministeris amb les seves competències traspassades a Comunitats Autònomes, principalment a la Generalitat de Catalunya, que les té en major nombre i en importància? Els diputats i els senadors, han de cobrar també un plus pels seus desplaçaments per Madrid? Quilòmetres i més quilòmetres de línies de tren d’alta velocitat, deficitàries,  sense passatgers; autopistes ‘radials’ duplicades gairebé sense trànsit; aeroports sense cap avió, quan costa tot això? Quan té que pagar cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? Què passa amb les pèrdues d’AENA? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals? Per què Catalunya hauria de demanar emprèstits a l’Estat espanyol, quan surten cada any 20 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 10 per cent del PIB català- i no tornen? 

   Mentre, la sanitat i els medicaments, els serveis socials i la dependència, l’educació i l’ensenyament, les guarderies, l’accés a la universitat, tot el sistema públic que els ciutadans han pagat i paguen amb els seus impostos, cada vegada més costós i de difícil accés; la frenada al consum i al creixement econòmic, a la recerca i l’investigació i fins i tot a la cultura, ens porta cap a un endarreriment considerable d’una penosa època anterior en la que el poble sobirà no era res. El govern del ‘Partido Popular’ ens porta cap a enrere, cada vegada més allunyats del creixement i del progrés.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:2JjU0bcv2HY

————————————————————————————-   

 

El Deure i la Glòria

 

“Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió” (JFK)

   Un excel.lent i responsable president de govern, un bon estadista, ha de tenir els millors coneixements sobre economia i no deixar-se enredar pels embolics d’uns pretesos ‘assessors’ econòmics que poden portar el país a la ruïna més absoluta.  

<<Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió. No vull dir que una recessió sigui inevitable sense una reducció en els impostos, o impossible si els reduïm, però, excloent els anys de la guerra, hem sofert per terme mitjà una recessió cada quaranta anys i dos mesos des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, o cada quaranta i quatre mesos des de la Primera Guerra Mundial, i en el proper mes de gener es compliran quaranta i quatre mesos des de que va tenir lloc la darrera d’aquestes persistents recessions. I aquestes depressions temporals signifiquen un elevat atur obrer i elevats dèficits en el pressupost. De totes les classes de malversació que existeixen aquesta és la pitjor. Necessitem una reducció d’impostos per mantenir el nostre desenvolupament sense que ens quedem sense combustible durant el camí.(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 Setembre 1963)

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

*   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la seva mort, Jaume I deixa Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller a son fill Jaume, que inaugura la separació dinàstica del regne de Mallorca amb el nom de Jaume II.

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Arran de la revolta siciliana contra el domini francès, que va fer el rei Pere ‘el Gran’?

 * EL LEMA de la setmana.- “Els homes s’assemblen més al seu temps que al seu pare“. Guy Debord.

————————————————————————————- 

 

   

 

  

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a General | Etiquetes 20 mil milions, Aena, aeroports, alta velocitat, arrels, autopistes, balances, CATALUNYA, Comissió Europea, consulta, cops d'Estat, Corredor Mediterrani, creixement, dèficit, desastre, desenvolupament, dreta, ESPANYA, espoli fiscal, Govern, governar, guarderies, investigació, l'Estatut d'Autonomia, llibertat, llimona, ministeris, míssils, nacionalisme, nacions, plus, Poders, polític, president John F. Kennedy..., progrés, prou!, sanitat | 2 comentaris



2 comentaris de “El desengany, l’amargor del desesperant i inútil retorn cap a el franquisme”

  1. Data: 29 jul. 2012 a les 10:491    Hug

    Un parell de consideracions: Des del 1986, a Catalunya NO han tornat 300.000,000.000,- € (tres-cents mil milions d’Euros), que és la xifra que necessita Espanya per al rescat i Europa tampoc té disponibles.
    Fa un parell d’anys, Catalunya era el 4t PIB d’Europa després de Dinamarca, Luxemburg i Holanda.


  2. Data: 30 jul. 2012 a les 17:252    Enric Figueras

    Gràcies pel teu comentari i les dades que aportes. És un fet realment escandalós i esfereïdor. Per què encara la nació catalana no gaudeix de la justa i merescuda independència? És possible que a l’Europa d’avui, pugui passar un fet semblant? Ja més d’un 50 per cent dels ciutadans de Catalunya demanen la independència. Ja n’hi ha prou d’aquest vergonyós espoli fiscal!—————-


  • Arxiu

    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (116)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.