La nova frontera

 En un país europeu, demòcrata i competitiu, José Ignacio Wert, ministre espanyol d’Educació i Cultura, ja hauria d’haver presentat la dimissió. Però a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, l’europeisme, la democràcia i la competitivitat, romanen bastant soterrades per idees retrògades com les exposades pel senyor Wert: “espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. A més a més ho vol fer-ho per llei. Cada ministre d’Educació del govern central, centralista i nacionalista espanyol que pretén governar per sobre dels governs autonòmics de les nacions d’Espanya i ‘regiones’, fa la seva pròpia llei. Es podria acceptar que el govern central suggerís unes idees generals o conceptes bàsics d’aplicació comuna, però, mai per mai i des del centralisme pretendre imposar tot un reguitzell de noves lleis d’educació. Quantes més lleis, pitjor. Al Regne Unit, per exemple, no tenen ni Constitució.

   Els governs autonòmics de les nacions d’Espanya, molt més a prop dels seus ciutadans, amb una llengua, cultura i història pròpies, amb unes estructures socials i econòmiques molt diferenciades, amb una forma de ser i de pensar -ni millors ni pitjors- sinó diferents i amb un nacionalisme diferent de l’espanyol, ja tenen les competències en educació i no necessiten, ni volen que el govern central els digui la manera com han d’aplicar-la. Per això ja hi han els Parlaments autonòmics que disposen de les seves lleis d’educació. En definitiva, són els pares que, mitjançant els Consells Escolars i d’acord amb els centres docents, han de dir la forma en que volen que els seus fills siguin ensenyats i educats.

   A la nació catalana i mitjançant la Llei d’Educació aprovada pel Parlament de Catalunya –una veritable autonomia es governa per les seves pròpies lleis-, estem d’acord amb un sistema escolar que tingui per finalitat formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Per el ministre Wert, en canvi, el sistema escolar, no només el català, és una organització pensada per adoctrinar i formar persones dòcils: “espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. A totes les llars de l’Estat Federal i Estats Federals dels Estats Units d’Amèrica, no hi falta la bandera de les barres i estrelles, per què? El Govern federal, els obliga a fer-ho mintjançant la llei?

   Catalunya és una nació perquè està formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat, i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Catalunya, fent ús del seu Estatut d’Autonomia, del Parlament, de les seves competències i de la voluntat, aspiracions i anhels dels seus ciutadans, no vol ni necessita que el govern central, centralista i nacionalista espanyol, l’imposi cap llei. No vol cap invasió de competències perquè això seria acceptar que no és una veritable autonomia, sinó una farsa, una pantomima i que no pot complir amb els serveis cap a els ciutadans de Catalunya.

   Dimiteixi senyor Wert perquè en el Congrés de Diputats ja han fet palesa la seva reprovació. També ho han fet de forma clara i evident els governs d’algunes nacions d’Espanya, Comunitats Autònomes, nombrosos ciutadans en manifestacions, protestes i disconformitats en contra de retallades brutals en educació i instrucció públiques -no sap, ministre Wert, que en els països europeus moderns, progressistes i democràtics l’educació, la instrucció i la investigació romanen blindats a qualsevol retallada?-  i també mitjans de comunicació, informació i opinió com ara aquest editorial d’opinió del diari El Punt Avui (11-10-12): <<El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, no perd l’ocasió d’adjuntar la injúria a l’insult. Les paraules que va dir fa uns dies, en què vinculava l’auge independentista al sistema escolar de Catalunya, no s’expliquen pel lloc on van ser pronunciades, una tertúlia de Telemadrid, sinó que responen al seu pensament. Per això les ha ratificat en seu parlamentària. Wert, que planeja prendre a les autonomies el poder de decidir què s’ensenya a l’alumnat, declara un gran interès a “espanyolitzar els alumnes catalans” ja que “la deriva que ha pres el sistema educatiu a Catalunya facilita que s’amaguin o minimitzin els elements comuns, particularment els històrics, que configuren la història de Catalunya dins d’Espanya”. Qui diu això és la persona que ha de vetllar pel sistema educatiu de l’Estat espanyol. Amb aquestes declaracions, i per si algú encara en tenia algun dubte, Wert acaba de desemmascarar-se i demostrar que pensa com molts columnistes que desconeixen Catalunya. Per a ell, el sistema escolar, no només el català, és una organització pensada per adoctrinar. Res de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No, per a Wert, l’escola només té una funció: adoctrinar, formar persones dòcils. Òbviament, els agents de tan nefasta funció no són altres que els professors, els mateixos que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris i empitjorades les seves condicions laborals. Wert els acusa, doncs, de no fer la seva feina. Perquè el professorat està per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar. Injúries inacceptables. O rectifica o dimiteix>>. (Diari ‘El Punt Avui’, 11/10/12).

   El centralisme del govern central espanyol, és el camí cap a l’endarreriment. Les eleccions són per impedir-ho.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Av_1EDNdAa4

—————————————————————————————————————–     

El Deure i la Glòria

L’enfrontament entre el president Kennedy i  els magnats del petroli.

   <<La corporació ‘A’, amb uns beneficis totals de 200 milions de dòlars aproximadament va manifestar estar subjecte als imposts estadounidencs per un valor de 103.887.000 dòlars. Va pagar imposts estrangers, que són deduïbles dels imposts dels Estats Units, per un total de 103.323.000 dòlars, això els va deixar reduïts a 564.000 dòlars pel que fa als imposts americans. Aquesta companyia té un subsidi total de 91.879.000 dòlars>>. (Dades de l’any 1960. President electe, John F. Kennedy).

   <<La Corporació ‘B’ declara unes rendes de 150 milions de dòlars aproximadament. La seva ‘reserva’ va ser de 123.977.000 dòlars i van quedar subjectes als imposts estadounidencs per un valor de 78.961.000 dòlars. Els imposts que segons la companyia es van pagar a països estrangers vàren pujar a 98.319.000 dòlars i el crèdit pagat com a conseqüència d’aquests imposts estrangers va ser de 77.087.000 dòlars reduïnt les obligacions impositives d’aquesta companyia en els Estats Units desprès de deduïr per motiu dels imposts estrangers, a 1.874.000 dòlars>>. (Dades any 1960. President electe, John F. Kennedy.)

   <<La corporació ‘C’ va confessar uns ingressos de 33 milions de dòlars aproximadament. La ‘reserva’ de l’esmentada corporació era de 44.895.000 dòlars i els imposts pagats a l’estranger van ser exactament el mateix , essent el crèdit concedit per la qüantitat total, això va fer que la Companyia ‘C’ no tingués que pagar imposts als Estats Units>>. (Dades any 1960. President electe, John F. Kennedy).  

 Mentre s’anava buscant complicacions amb els negocis petroliers – La Llei Kennedy-, JFK començava el seu darrer any de vida.

   L’any 1962 el president Kennedy va estudiar els informes dels seus consellers i va decidir posar-se en acció. El 16 d’octubre de 1962 una llei va acabar amb la distinció entre beneficis repatriats i beneficis reinvertits a l’estranger en el cas de companyies americanes que tinguessin possessions a ultramar. D’ençà aquest moment, ambdós van quedar subjectes als imposts americans. La llei buscava al mateix temps diferenciar entre beneficis guanyats ‘honradament’, resultants d’operacions comercials corrents i els beneficis sospitosos sortits en algun punt del circuit comercial per companyies secundàries afincades en paraïsos fiscals estrangers.

   Però la segona mesura adoptada per Kennedy va ser molt més important i infinitament perillosa. Mentre s’anava buscant complicacions amb els negocis petroliers, Kennedy començava el seu darrer any de vida. (Proper ‘post’).  

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:bBn7iyoAS2U

—————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les cartes nàutiques medievals, per més que saberen reproduir amb una precisió admirable el dibuix de les costes i els continents, i que permetien de trobar rumbs i distàncies, veieren llur eficàcia limitada a l’antic continent, a la Mediterrània, sense poder comprendre les grans distàncies de les noves descobertes geogràfiques, per tal com desconeixeren elements com la declinació magnètica o les condicions d’esfericitat. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Qui fou el primer tractadista europeu de trigonometria plana?

   *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Més profund que la paraula és el silenci“. Ernst Jünger.  

Ernst Jünger

————————————————————————————-