La nova frontera

      Artur Mas i el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras: pacte, unió, força, justícia social i fiscal, progrés econòmic i social de Catalunya, defensa de la protecció i progrés de la llengua catalana i la consulta als ciutadans de la nació catalana sobre la independència, a la qual ha impel.lit i impel.leix dia rere dia el govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’. 

  Mentre les trifulgues polítiques després de les eleccions a la nació catalana segueixen el seu curs, a Madrid, el govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no para de fregar-se les mans cada vegada que els polítics de Catalunya no saben oferir res més, per ara, que una profunda divisió entre ells, que endarrereix una i altra vegada el procés del dret que tenen el pobles a l’autodeterminació. És a dir, l’acció per la qual un poble decideix lliurament el seu futur polític i que ha de passar més aviat que més tard per les urnes. Estem parlant d’una veritable democràcia i de lleis fetes a favor de la llibertat i de la dignitat de la persona humana, no de lleis promulgades en contra de la llibertat i de la dignitat de la persona humana. No de lleis fetes només a favor del poder absolut, de l’autoritarisme i dels interessos particulars dels més forts i poderosos.

   La independència de Catalunya només la pot decidir i la decidirà el poble català i tots els ciutadans que formen la nació catalana. No existeix cap altra camí, davant la manera de ser i d’actuar dels governs nacionalistes espanyols. Ja ho ha dit recentment l’expresident Aznar: “Los nacionalistas son malos gobernantes y organizan grandes líos”. Ja veiem el gran “lío” en el que han situat Espanya els governs nacionalistes espanyols. En l’actualitat i en el decurs de la penosa i tràgica història d’Espanya, governada per dictadors i per governs centrals, centralistes i nacionalistes espanyols amb poder absolut. Els governs nacionalistes de la Catalunya solidària i pagadora no enfonsen Espanya -nació de nacions-, al contrari, l’aguanten perquè no caigui del tot.

   Mentre el govern del ‘Partido Popular’ es frega les mans davant els esdeveniments que han portat a la situació política actual de Catalunya, i que van reaparèixer i iniciar, de manera estrepitosa, d’ençà l’any 2006 quan els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment-, un 8% del PIB, és a dir, 16.000 milions d’euros que paguen en imposts els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat central. Només amb la meitat d’aquests 16.000 milions -la mateixa quantitat del pressupost del Ministeri de Defensa, mira com són les coses!- hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat retallades. I encara les que s’acosten des del govern central. A la nació catalana l’espremen com una llimona i la pela també. No volen deixar ni l’esquelet. Per què el govern central del ‘Partido Popular’ no fa públiques les balances fiscals? Democràcia no és aplicar la transparència i l’aplicació d’aquesta, viure en democràcia? Si no és així, una nació de nacions com és Espanya, mai per mai podrà aixecar el cap.

   El Parlament de Catalunya va aprovar a finals de juliol una resolució sobre un nou model de finançament que busca posar fi al brutal espoli fiscal que, any rere any, pateix Catalunya. CiU, ERC i ICV-EUiA van defensar que el govern català ha de poder administrar la caixa dels imposts dels ciutadans de la nació catalana. El PSC va donar suport a mitges a aquest model, perquè es va abstenir en el punt clau sobre com s’han de gestionar els tributs.

   El mes de març passat un informe elaborat pel govern de la Generalitat de Catalunya, estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009.

   La Generalitat té un llast molt important a les seves finances i d’aquí a finals d’any té uns venciments de deute de 5.755 milions. Però amb el concert econòmic o el pacte fiscal tot seria diferent. Tot això ha estat i ho és avui més que mai, bona part de les causes d’un independentisme latent i cada cop més fort. També ho és la defensa, protecció i promoció -immersió lingüística- de la llengua catalana, en els territoris que per la seva història, llengua i cultura formen part dels Països Catalans. 

   Una qüestió. En el decurs d’una entrevista de Manel Fuentes -El matí de Catalunya Ràdio-, amb motiu de les darreres eleccions catalanes, la candidata del PPC, Alicia Sánchez Camacho, va dir que parlaria amb el president Rajoy per tal de que l’actual 8% del PIB català que paguen en imposts els ciutadans de Catalunya, fos rebaixat fins un 4%. Hi ha parlat amb el president Rajoy? Es tracta només de propaganda electoral?

   La Catalunya pagadora i solidària no pot acceptar de cap manera l’enfonsament de la seva sanitat pública, no pot acceptar de cap manera l’enfonsament de l’educació pública, ni els serveis socials, ni les entitats i associacions que treballen per ajudar als més necessitats, als pobres, als marginats; ni les entitats i associacions que treballen a favor dels deficients psíquics, minusvàlids…; ni la cultura, la recerca i la investigació, etc. Totes aquestes aspiracions i deures cap a els ciutadans de la nació catalana, volem que siguin els millors d’Europa i amb els professionals millors, ben preparats, ben tractats i responsables. I tot això es podria aconseguir amb els 16.000 milions d’euros en imposts que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat, un 8% del PIB. Cal posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:v1tUX1O40GY

—————————————————————————————————

 El Deure i la Glòria

   <<Els problemes del món no podran ser resolts per els escèptics o els cínics, els quals horitzons estan limitats per les realitats més evidents. Necessitem homes i dones que puguin somniar coses que mai han estat, i preguntar, per què no?…>>. (President John F. Kennedy, visita a Dublín, Irlanda, 28 juny 1963).

   El 29 de juny de 1963, durant l’acte d’acomiadament de la seva estimada Irlanda, llegia un poema: “Aquest és el rierol de Shannon que guspireja amb resplandor, que guspireja amb resplandor, silenciós a la llum del matí, Oh!, paisatge fascinant, així torna de llargs viatjes, d’anys d’exili, anys de dolor, per veure de nou el rostre del vell Shannon, per veure les seves aigües dansarines”.

El riu Shannon

   <<Bé, tornaré per veure de nou el rostre del vell Shannon i m’emporto al marxar cap a Amèrica a tots vosaltres amb mi…>>.

     El presidente Kennedy no podria tornar mai més a la seva estimada Irlanda. Cinc mesos més tard era assassinat a Dallas (Texas), víctima d’un complot.

      Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:pKLjSudFY_8

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Durant el regnat de Joan I (1387-1396), en un clima pre-renaixentista, l’escola de medicina de Lleida rebé la permissió de disseccionar un cadàver humà cada tres anys. El desvetllament d’una major consciència científica fou progressiu. Si la substitució de l’alquímia per la química va ésser un fet irreversible a partir dels estudis de Robert Boyle, ‘The Sceptical Chemist (1661), amb John Dalton (1766-1844) renasqué  la teoria atòmica, gràcies a la qual es passà de la tesi unitària de la matèria a una altra que cercà la seva multiplicitat. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin període transcorregué després de la ‘Pesta Negra, del 1348?

   LA CITACIÓ de la setmana.-  “La televisió és la violació de les multituds”. Jean-François Revel.

————————————————————————————-