La nova frontera

 (Fotografia: http://notícias.lainformacion.com)

  Són algunes de les paraules en el decurs d’un recent acte a Albacete, de la presidenta del ‘Partido Popular’ a Castella-la Manxa i secretària general del partit, María Dolores de Cospedal. Segons ella, la “deriva independentista” d’Artur Mas ha estat una estratègia per tapar els seus errors en la gestió i la seva incapacitat per gestionar la situació econòmica i política de Catalunya“.

   No hi ha cap ‘deriva independentista’, no. El que hi ha és una voluntat ferma de viure en democràcia. No només per sortir a la foto europea i internacional, sinó per complir amb les aspiracions i anhels de milions de ciutadans de la nació catalana. Concretament, en aquests moments, un 57% de ciutadans de Catalunya votarien a favor de la independència. És una xifra important per tot aquell mandatari que cregui en la democràcia, que vulgui governar amb democràcia i que no tingui dubtes pel que fa a que el govern central està al servei dels ciutadans i no els ciutadans al servei del govern central. Això és així per més poder absolut que tingui el govern central espanyol i centralista del ‘Partido Popular’. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, haurà de governar per els ciutadans de Catalunya i no per cap grup de pressió com ara els poders fàctics, per posar un exemple. Són aquests poders els qui governen a Castella o són els votants del ‘Partido Popular’, que li van donar majoria absoluta? Si es governa per el poble, amb el poble i gràcies al poder just i racional que aquest poble t’ha volgut concedir, la premissa fonamental és el diàleg no l’autoritarisme. La gestió del president Mas és la correcta, si es governa amb democràcia, en conseqüència ell ha obert les portes cap a la llibertat per els ciutadans de la nació catalana. Si el president John F. Kennedy no hagués obert les portes a la solució de l’anomenat ‘problema negre’, avui, Barack Obama, no s’assentaria en el The Oval Office. Això vol dir, en conseqüència, i des de la Casa Blanca, Washington, DC., passant pel Parlament d’Europa direcció cap a La Moncloa, i seguint cap a la Generalitat de Catalunya, una consulta perquè la nació catalana aconsegueixi el seu Estat propi.

   Pel que fa “a la seva incapacitat per gestionar la situació econòmica” com diu de Cospedal sobre Artur Mas, escolti, cada any surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i que no tenen retorn per part del govern central espanyol. Un brutal espoli fiscal que ofega Catalunya. Què és que encara no en tenen prou? Quans diners reben a Castella-la Manxa dels imposts dels ciutadans de Catalunya? Per què d’una vegada no fan públiques unes veritables balances fiscals? Els fa por la transparència democràtica de tot, tot i tot? Mirin, tot i els 8.605 milions d’euros que l’Estat espanyol deu a Catalunya, 5.700 dels quals correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment, Catalunya és la que més exporta, amb el 26,5% del total de l’Estat. Les exportacions catalanes han registrat un valor de 34.371 milions d’euros en els set primers mesos de l’any, un 6,7% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest augment de les exportacions a Catalunya disminueix en un any un 29% el dèficit comercial i s’ha situat en 6.923 milions. I tot amb les contínues encamellades que el govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, posa en tots els aspectes polítics, econòmics, socials, culturals i a la llengua catalana, al govern de la Generalitat de Catalunya.

   (Fotografia: http://www.diariodeleon.es)

De Cospedal parla d’una “deriva independentista”. Els jerarques del ‘Partido Popular’ després a l’oposició -parlem de l’any 2006-, vàren ser els principals promotors d’aquesta “deriva independentista” que ara ells diuen. Vàren organitzar per tot Espanya -nació de nacions- una campanya de recollida de signatures en contra de la Reforma de l’Estatut. Després va venir el boicot contra els productes catalans. Van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, ‘no renovat’, contra la Llei Orgànica d’obligat compliment de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La nostra primera llei, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, ‘retallada’ i aprovada pel Congrés i el Senat, sancionada pel rei i ‘referendada’!!! per els ciutadans de Catalunya. Recusacions contra magistrats del Tribunal Constitucional per tal d’aconseguir la sentència més dura possible.

   Quatre anys de deliberacions i de picar sobre la dignitat dels ciutadans de Catalunya. L’any 2010 sentència demolidora contra l’Estatut d’Autonomia.  Milions de ciutadans surten a manifestar-se. Evidència internacional de que l’autonomia de la nació catalana és una farsa. Una veritable autonomia, senyores i senyors, és la ‘facultat de governar-se per les seves pròpies lleis’. I totes les que són aprovades pel Parlament de Catalunya, el ‘Partido Popular’ les porta davant el Tribunal Constitucional. La constant i pesant pressió del poder judicial sobre el legislatiu. De veritat, funciona a Espanya la separació de poders?

   I per acabar-ho d’adobar apareix tot el serial del ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, que va reiterar en el Senat que el govern espanyol del ‘Partido Popular’ vol “espanyolitzar” els nens catalans “per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. La presidenta del PP a Castella-la Manxa diu que Artur Mas ho ha deixat tot en “mans d’un partit independentista”. No, no, no, senyora Maria Dolores de Cospedal. La pilota està ara a les mans de milions de ciutadans de Catalunya dels quals, en aquests moments, més d’un 57% votarien a favor de la independència. No dubti que estan disposats a jugar fort.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: E0S9eJRFwC4

———————————————————————————————————-

     El Deure i la Glòria

   <<Segons un vell proverbi xinés, <<Un viatge de mil milles comença donant un primer pas>>. Compatriotes americans, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les sombres de la guerra i busquem el camí de la pau…>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, la Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 President Kennedy and Thomas A. Fryer (Photo by Wesley Fryer on Flickr).

“June week of 1963 at the US Air Force Academy. President John F. Kennedy congratulates my father, Tom Fryer, on his commission as a new 2nd lieutenant in the US Air Force and graduation from the Air Force Academy as a distinguished graduate. (Yes, this is a REAL photo, not edited in PhotoShop!)”. 

   <<El 26 de juliol va dir al poble americà: <<Ahir un raig de llum va esquinçar la fosquedat. A Moscú van concloure les negociacions sobre un tractat que prohibeix totes les proves nuclears a l’atmosfera, en l’espai exterior i sota l’aigua…>>.

   <<Aquest tractat és per tots nosaltres. És, en particular per els nostres fills i els nostres néts, i ells no tenen grup de pressió aquí a Washington…Però ara per primera vegada en molts anys, pot obrir-se el corriol de la pau. Ningú pot estar segur d’allò que el futur ens portarà. Ningú pot dir si ha arribat el moment de descriminar el ritme de la nostra marxa. Però la història i la nostra pròpia consciència ens jutjaran més durament si no fem tot l’esforç possible per posar a prova les nostres esperançes amb l’acció, i aquest és el moment de començar. Segons un vell proverbi xinés, <<Un viatge de mil milles es comença amb un pas>>. Compatriotes americans, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les ombres de la guerra i busquem el camí de la pau. I si aquest viatge és de mil milles, o més encara, que la història recordi de nosaltres, en aquesta terra, en aquest moment, vàrem donar el primer pas…>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, la Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).  

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: Y9CSA4SK5pQ

——————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La davallada demogràfica i la disminució de la producció agrícola eren un fet a mitjan segle XIV, quan a l’augment del deute públic se sumà la devaluació monetària. En conjunt, constituïen les manifestacions d’una crisi econòmica, però la situació se sostingué en un cert nivell gràcies a la persistència de l’activitat mercantil, sobretot marítima, fins a mitjan segle XV. Fou, doncs, la minva del comerç allò que comportà la caiguda de la producció i l’extensió de l’atur i que més accentuà els problemes monetaris i els conflictes socials. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es manifestà l’inquietud social?

   * LA CITACIÓ de la setmana.-  “Estem resignats a la mort, però no arribem a resignar-nos a la vida”. Graham Greene.

———————————————————————————————————-