El discurs permanent contra la nació catalana, una manera ‘força agradable’ de fomentar el progrés, l’economia, el turisme i les relacions humanes. (Fotografia: http://www.extremaduramente.com).

 

 Presidents autonòmics del PP, com el d’Extremadura -la ‘regió’, ja que no volen l’autonomia, amb més funcionaris per habitant, 91.672 el 8,35% del seu cens, el doble que Catalunya segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)- i el de Madrid -414.496 funcionaris (el 6,60% dels seus habitants) tot i les competències traspassades, no paren de critiquejar al govern de la nació catalana i al seu president Artur Mas. Sembla que no saben fer res més. I per això cobren un sou tant important? Per què en lloc de tants i tants funcionaris no procuren per una realitat empresarial i d’emprenedoria que dugui a una major productivitat i creixement del PIB. Menys paraulejar, menys subsidis i més remar cap a un model de Silicon Valley. Què fan les grans empreses que només es preocupen de la fastigosa globalització?

Molta censura contra la nació catalana que ha votat el seu nou Parlament que vol romandre al costat del poble sobirà i fer costat a les aspiracions dels ciutadans de Catalunya, no al poder absolut. Molta censura contra la nació catalana, però cada any surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Quants d’aquests milions van a parar a Extremadura? Tenen por de publicar unes veritables balances fiscals? Democràcia i transparència han d’anar agafades de la mà.

Sempre el mateix discurs del president extremeny José Antonio Monago en contra de les estructures històriques de la nació catalana. És inútil no ens entendrem mai per mai. No volen escoltar i entendre. Catalunya també és una nació. Mil.lenària. Formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Espanya és una nació de nacions i mentre aquest concepte no es vulgui entendre i no quedi clar, la ‘marca’ Espanya serà la d’un país suspens en l’assignatura del subdesenvolupament i la democràcia.

També la presidenta del ‘Partido Popular’ a Castella-la Manxa -el mateix que hem dit d’Extremadura- i secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, no para en les seves crítiques a Catalunya i al president Artur Mas. Dia si, dia també, ja la tenim davant el micròfon. Deu ser, la seva, una tasca esgotadora. Per això la portaveu del PSOE de Castella-la Manxa, Cristina Maestre, va assegurar recentment (diari El País, 3-1-13) que la presidenta Cospedal “va cobrar més que el president del govern espanyol, el president del Congrés, el del Senat, el rei o el príncip“. Amb aquests sous i això ens fa pensar en tots els que deuen haver-hi en l’Administració central, no és rar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que el seu executiu va esperar “fins a l’últim minut” per adoptar la decisió de no revalorar les pensions. Un cop d’ull a aquests sous i a pensions de jubilació governamentals, no és rar, tampoc, que Rajoy “s’ha vist obligat a fer una retallada addicional de 30.000 milions d’euros”.

El president d’Extremadura, José Antonio Monago, (diari El Punt Avui, 03-01-13), va defensar que cal recentralitzar les competències autonòmiques davant el que va anomenar “auge de l’independentisme al País Basc i Catalunya”. La seva proposta és que l’Estat tingui “més paper i competències en nacionalitats i regions” i que cal reformar la Constitució en aquest sentit. Escoltin, si no volen una veritable autonomia o no es veuen capacitats per portar-la a terme, convoquin una consulta per tal de que el poble sobirà de la seva “región” ho pugui decidir. I pel que fa a “l’auge de l’independentisme al País Basc i a Catalunya”, des de l’any 2006 els jerarques del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- són els principals promotors i instigadors d’aquest independentisme. Portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionada la Llei Orgànica -d’obligat compliment-pel rei i ‘referendada’!!! pels ciutadans de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, va ser l’inici del més gran independentisme del segle XXI. De fet, sempre que la dreta radical arriba al govern central espanyol, amb poder absolut, el conflicte permanent està assegurat. No saben governar. Mai ho han sabut fer.

Espanya és una nació de nacions i, efectivament, caldria reformar la Constitució no per establir la mediocritat i la inutilitat del centralisme, sinó per establir un Estat federal format per Estats amb els seus drets, poders, responsabilitats i igualtat de competències. Les del govern central haurien de ser exclusivament les de defensa i relacions exteriors, amb departaments de les activitats més importants per col.laborar i ajudar als Estats federals, no per imposar. La llibertat és necessària per el progrés social i económic dels pobles sobirans. Sense llibertat, cap poble, cap societat, és capaç de fer fructificar el gra de la terra.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següh2OakQ9J9tAents:,    ,uqQbXQYamtE,

————————————————————————————————————————————

      El Deure i la Glòria

El 14 de novembre de 1963 el President Kennedy va anunciar que part dels 16.000 soldats americans destacats a Vietnam serien repatriats abans de final d’any. Vuit dies després, el 22 de novembre de 1963, Kennedy era assassinat a Dallas (Texas) en un complot organitzat per la CIA (operacions d’encobriment), amb la participació de la màfia, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI.

De dreta a esquerra el President John F. Kennedy, Robert S. McNamara (Secretari de Defensa) i el general Maxwell D. Taylor (Cap de la Junta de l’Estat Major). Les terribles pressions sobre el President Kennedy perquè claudiqués en la seva ferma voluntat de no voler enviar tropes de combat a Vietnam del Sud. No ho va fer-ho. Kennedy sabia, per pròpia experiència, que els EUA mai podrien guanyar aquella miserable guerra situada al bell mig de la jungla.

   <<Crec que al menys que el govern (de Vietnam del Sud) faci un major esforç per aconseguir el suport popular, la guerra no podrà guanyar-se. En el darrer extrem, és la seva guerra. Ells són els qui han de guanyar-la o perdre-la. Podem donar-lis suport, podem subministrar-lis equips, podem enviar-lis els nostres tècnics com a consellers, però ells han de guanyar-la; és el poble de Vietnam contra els comunistes. Estem disposats a seguir ajudant-los, però no crec que la guerra es pugui guanyar si el poble no dóna suport a l’esforç, i segons la meva opinió, en els darrers dos mesos, el govern ha perdut el contacte amb el poble>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, La Casa Blanca, Washington, D.C., 2 setembre 1963).

El 24 d’agost de 1963 va senyalar el principi de la repressió contra els budistes a Vietnam del Sud. A primers de setembre el President Kennedy va enviar una nova missió d’informació a Saigón. Un general i un diplomàtic vàren fer un recorregut per el país i a la seva volta van informar davant el Consell Nacional de Seguretat. El general Krulack va declarar que les tropes sudvietnamites combatien de manera magnífica, que el govern del president Diem era popular entre el poble, i que no hi havia motius de preocupació. El diplomàtic, J. Mendenhall, va informar que el país estava en una situació desesperada, que el règim de Diem estava a punt d’ensorrar-se i va recomanar que Nhu fos separat del poder. Com a conseqüència, el President Kennedy va preguntar al militar i al diplomàtic si estaven segurs d’haver visitat tots dos el mateix país. 

   * A nivell internacional, el Tractat de prohibició de proves nuclears es va signar el 7 d’octubre de 1963.

   * El president Diem i Nhu vàren ser assassinats el primer de novembre de 1963.

   * El 14 de novembre de 1963 el President Kennedy va anunciar que part dels 16.000 soldats americans destacats a Vietnam serien repatriats abans de final d’any.

   * El 22 de novembre de 1963 el President John F. Kennedy és assassinat a Dallas (Texas).

   * Tres mesos després de l’ assassinat de Kennedy, el president Lyndon B. Johnson, dóna les ordres per l’inici dels salvatges i criminals bombardeigs sobre Vietnam del Nord. El Pentàgon i la CIA ja tenien la seva guerra. Conseqüències: 3 milions de ciutadans vietnamites morts, 50 mil nord-americans morts i desapareguts, la derrota dels EUA i un horrible trauma nacional.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

wJOU7OEg0oM

——————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les desfetes bèl.liques de la fi del regnat del rei Pere ‘el Cerimoniós’ provocaren l’endeutament de les hisendes reials i dels municipis i, de retop, una fallida de banquers barcelonins i gironins. El declivi econòmic tingué tanta repercussió en les capes populars, que fou aleshores que començaren els primers atacs organitzats contra el poder del patriciat urbà per obra dels partits anomenats reformadors. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Per què l’estiu del 1391 fou tràgic per a quasi totes les jueries dels Països Catalans?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “El que sap llegir ja coneix la més difícil de les arts“. Jacques Duclos.

——————————————————————————————-