“El nou govern és un gabinet de separatistes i radicals…”. No, no és això senyora Sánchez-Camacho
19 gener 2013 per Enric Figueras
David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit i Àlex Salmond, Ministre Principal d’Escòcia: sobirania i democràcia racional i exemplar enfront dels qui parlen de ‘separatisme radical’.
Als republicans catalans i d’altres de les nacions d’Espanya -els Estats Units d’Amèrica són una república federal i també la república constitueix el cos polític de nacions com França i Alemanya, entre moltes altres-, que vàren votar, dotats del raciocini de la raó sota l’empara de la llibertat i la democràcia, els franquistes colpistes i feixistes -amb la força bruta, però sense la raó- els qualificaven de ‘rojos separatistes’. Com un llamp en el cervell ho he pensat quan llegeixo en el diari El Punt Avui (27/12/12), que la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, va afirmar que el president català, Artur Mas, ha configurat un govern de “separatistes i radicals” que busquen la “confrontació” i “no representen tots els catalans”. Hi ho va reblar carregant sobre l’esquena de Francesc Homs un sac de sorra molt pesant: “Mas ha posat a Homs al capdavant de la conselleria de Presidència i Afers Estrangers, una persona que -al seu entendre- és el ‘responsable’ i ‘ideòleg’ de la ‘confrontació’ amb Espanya i de la ‘provocació permanent’.
És cert que no tots els ciutadans de la nació catalana aspiren a fer ús del dret a decidir o de l’acció per la qual un poble decideix lliurament el seu futur polític -el dret dels pobles a l’autodeterminació-, o gaudir d’un Estat propi que és la màxima aspiració racional d’una gran nació com és Catalunya, però, el que si és cert, és que l’any 2011 un 45,4% de ciutadans estarien a favor d’una consulta independentista i l’any 2012 la xifra es situava en el 57%. A mesura que l’atac del ‘Partido Popular’ contra l’històric nacionalisme català és cada cop més fort -estratègia equivocada i de mediocritat absoluta-, els índex i les ànsies de l’independentisme o del dret a decidir cap a un Estat propi, són cada vegada més forts. El govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’, hauria de considerar aquesta històrica i permanent situació de forma molt més seriosa i amb una profitosa política de diàleg i de pau. No de confrontació permanent utilitzant el Tribunal Constitucional espanyol que sempre falla contra Catalunya.
Per a Sánchez Camacho, el nou govern de Catalunya té un perfil “separatista” amb polítics “radicals”, objectiu del qual, va dir, “no és treure a Catalunya de la crisi sinó d’Espanya”. No, no i no!, l’independentisme més radical del segle XXI va començar quan els jerarques del ‘Partido Popular’ a l’oposició -any 2006-, vàren portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica d’obligat compliment i la Primera Llei de Catalunya. Aquí va començar la irresponsabilitat, la provocació permanent, la confrontació i el separatisme radical. No per part de Catalunya ja que la Reforma de l’Estatut era democràcia, moderació, responsabilitat, diàleg, parlamentarisme i tendir ponts; sinó per part del ‘Partido Popular’ que va fer al contrari. I en lloc d’esmenar aquell error descomunal, el PP ha seguit un sender tortuós que ha complicat més les coses i que la gran majoria dels votants espanyols que els hi van atorgar majoria absoluta, no hi estarien d’acord. Ho veurem a les properes generals. Voldria recordar que el text de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés, el Senat, sancionat pel rei i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya. Amb anterioritat, la campanya de recollida de signatures arreu d’Espanya contra l’Estatut -molta gent deia que signaven per anar contra Catalunya-, el boicot contra els productes catalans i després de 4 anys -2010- la patacada d’una innecessària, injusta i reotractiva sentència que ens ha portat als moments actuals. Això si que va ser una ‘provocació absurda’.
Alícia Sánchez-Camacho va declarar en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions autonòmiques, que parlaria amb el president Rajoy perquè la contribució dels imposts dels ciutadans de Catalunya a la resta de l’Estat fos d’un 4% del PIB català en lloc del 8% actual.
Sánchez-Camacho, va expressar els seus dubtes sobre la “capacitat” del nou govern per treure Catalunya de la crisi, va denunciar a més que el president català “no prediqui amb l’exemple” en augmentar el nombre de conselleries mentre demana “sacrificis” als catalans. El nou govern d’Artur Mas, que està format per dotze consellers -cinc d’ells nous- davant els onze de l’anterior, i en el qual Francesc Homs guanya pes com a conseller de Presidència i Afers Estrangers, Joana Ortega es manté com a vicepresidenta i Felip Puig canvia la cartera d’Interior per la d’Empresa i Ocupació. En aquest sentit, si parlem de “sacrificis” -tal com diu la dirigent popular-, cal tenir ben present la llosa que té al damunt el progrés social i econòmic de la nació catalana: 16.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i que no tenen retorn des del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un brutal espoli fiscal. Per què no fan públiques les balances fiscals? Això no es pot recórrer davant el Tribunal Constitucional espanyol?
“És el govern (autonòmic) més car d’Espanya”, va afegir Sánchez-Camacho, que va recordar que altres comunitats autònomes tenen entre 7 o 9 conselleries. Què diu ara dona! No veu que Catalunya és una nació? Constreta i amargada pel govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, però és una gran nació que necessita d’una Administració forta i eficaç. “Més car d’Espanya?” Què no veu l’índex de funcionaris d’altres ‘regiones’ i comunitats autònomes ‘inventades’? A Extremadura hi ha el 23,3% de funcionaris sobre la seva població ocupada, a Castilla León un 16,6%, a Castilla la Mancha un 15,7% i Andalucia amb un 15,6%. València amb un 10,3% de funcionaris sobre la seva població ocupada, a continuació segueix el País Basc, La Rioja, Murcia, Galícia i Madrid. El 18% de funcionaris pertànyen a l’administració central. ‘Catalunya, tot i les seves nombroses i importants competències, és la comunitat autònoma i nació amb menys funcionaris, un 8,3%. Això sí, 16.000 milions d’euros surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya, un 8% del PIB català, i que no tenen retorn des del govern central.
Per cert, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va declarar en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions autonòmiques, que parlaria amb el president Rajoy perquè la contribució dels imposts dels ciutadans de Catalunya, fos d’un 4% del PIB català i no del 8%. Això és el que ja es demanava, l’any 2006, en la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendada’ pels ciutadans de la nació catalana. I per això el ‘Partido Popular’, a l’oposició, va portar l’Estatut davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat? Set anys perduts, un creixement enorme de l’independentisme i les relacions entre Catalunya i Espanya, tant i tant malmeses. Valga’m Déu!
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: v1tUX1O40GY
———————————————————————————————————–
El Deure i la Glòria
<<La nostra elecció més pràctica no consisteix en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’imposts i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’imposts triada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir -i crec que això es pot fer- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon marca una inversió per el futur>>. (President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 desembre 1962).
President John F. Kennedy On Crutches(Fotografia: Everett.jpg)
*****************