La lluita dels ciutadans de Catalunya a favor de la llibertat i d’una veritable democràcia

El Parlament de Catalunya va obrir formalment el procés per a l’exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. Això serveix per molt president Rajoy. És la veu dels ciutadans de Catalunya. És la veu de la democràcia.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, va advertir recentment que l’executiu estatal actuarà amb la llei i la Constitució contra les aspiracions sobiranistes de la nació catalana. La resposta del portaveu republicà al Congrés, Alfred Bosch, -diari El Punt Avui 12/1/13-, va ser que el govern del ‘Partido Popular’ “confon la Constitució amb l’Inquisició” amb l’objectiu de “castigar, amenaçar i censurar”.

El problema espanyol és que, després de tants anys de dictadures militars, i de redactar una Constitució vigilada sota l’amenaça de la garrotada i de la por, -intent d’un altre miserable cop d’estat-, encara hi ha governs centralistes i nacionalistes espanyols que viuen ancorats en el pitjor anacronisme del segle XX. Espanya, formada per nacions constretes i amargades, unes autonomies ‘inventades’ que són ‘regiones’ i que mai havien desenvolupat un Estatut d’Autonomia -a Catalunya és el tercer i encara l’Estat central l’incompleix- no pot trobar el seu lloc al costat de les nacions modernes, progressistes i avançades. La xifra de 6 milions de treballadors sense feina, a l’atur, n’és una prova evident. Una altra demostració n’és que l’emigració de l’Estat espanyol va créixer més d’un 21% el 2012.

Un total de 54.912 ciutadans de l’Estat van anar a l’estranger durant els primers nou mesos de l’any passat. A més, des del gener del 2011, han emigrat d’Espanya un total de 927.890 persones, de les quals 117.523 eren espanyoles i 810.367 eren estrangeres. Per gènere, la majoria d’emigrants han estat homes, amb 542.724 casos, davant les 385.166 dones que han deixat el país des del gener del 2011. Molt greu. Espanya, nació de nacions, està perdent una de les més grans forces de l’avenç i evolució de la humanitat: el desenvolupament dels coneixements, la força, la creativitat i el treball de l’ésser humà. Si això mateix succeís als Estats Units d’Amèrica deixarien de ser qui són. Deixarien de ser una gran nació gràcies als Estats federals que la formen i al patriotisme, en tots els camps, dels ciutadans que formen aquests Estats.

En el fons és una qüestió de la grandesa de la democràcia i la llibertat, i al seu desenvolupament continuat en tots els camps de la convivència ciutadana. I en aquest punt, certament, la Constitució ha de ser un camí, no un mur infranquejable. Ja ho va dir el portaveu republicà al Congrés, Alfred Bosch: <<La Constitució va ser concebuda com una casa de llibertats i no com una gàbia de càstig. Ha de permetre desenvolupar les llibertats i permetre votar. Que la Constitució sigui interpretada per evitar una votació democràtica, és una anomalia>>.

És, evidentment, el cas nacional i internacional de la nació catalana que ha iniciat de forma democràtica exemplar, els preparatius per una futura consulta als ciutadans de Catalunya que viuen i treballen a la seva terra, perquè la nació catalana sigui Estat i pugui desenvolupar plenament la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis i no per les imposades pel govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. Com l’Estat de Massachusetts, o el de California, o el d’Illinois, o el de la Florida que són Estat propi dintre els Estats Units d’Amèrica. I no com en el cas de Catalunya que, com en els vergonyosos moments actuals, aquesta autonomia dirigida i de gestoria, de pèssima fabricació espanyola, és una farsa. Sempre, en tot moment, a cada instant i a instàncies i recursos del ‘Partido Popular’, les continuades garrotades del Tribunal Constitucional espanyol. Per aquest motiu, en aquests moments, un 57% dels ciutadans de Catalunya votarien ‘sí’ a la independència. Per això fa tanta por que el poble s’expressi mitjançant les urnes? Per això fa tanta por la veritable democràcia?

El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, ho va explicar d’aquesta manera: <<Si la gent vol votar, la gent votarà, digui el que digui l’actual llei. No pot ser que votar sigui il.legal. Si les lleis diuen que votar el futur polític és il.legal, s’han de canviar les lleis, s’ha de canviar la legislació i per això estan els legisladors>>. Mentrestant, 16.000 milions d’euros surten cada any procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn des del govern central. Un brutal espoli fiscal en l’Europa del segle XXI. I a sobre, Catalunya es veu obligada a demanar diners al ‘fons de liquiditat’ del govern espanyol a un interès del 6%. I a sobre el govern central del ‘Partido Popular’ porta davant el Tribunal Constitucional espanyol -una vegada i una altra, no saben fer res més- l’euro per recepta que els ciutadans de la nació catalana pagaven sense cap problema i com a estimació a la seva pàtria, per ajudar les escanyades finances de la Generalitat de Catalunya. No fan ni deixen fer. No existeix cap dubte de que cada vegada és més clar dels qui tenen una gran responsabilitat en el desastre de 6 milions de treballadors sense feina, a l’atur, a Espanya nació de nacions constretes i amargades.

<<Creiem que a tot el món -en l’Europa Oriental com en l’Occidental, en l’Àfrica del Sud com en la del Nord, en les velles nacions com en les noves- el poble deu ser lliure, ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense discriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: 2JjU0bcv2HY, 2jqGsVyNnTI (La Llei del Poble i per el Poble, no contra el poble i la democràcia).

———————————————————————————- ————————

El Deure i la Glòria

<<Creiem que a tot el món -a l’Europa Oriental com a l’Occidental, a l’Àfrica del Sud com a la del Nord, tant a les velles nacions com a les noves- el poble ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense descriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

*********************

<<El món no ha sortir de la fosquedat. Les allargades ombres del conflicte i la crisi encara ens envolten… La meva presència avui aquí no és una senyal de crisi, sinó de confiança…Creiem que a tot el món -a Europa Oriental com a l’Occidental, a Àfrica del Sud com a la del Nord, tant a les velles nacions com a les noves- el poble ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense descriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…Per què els Estats Units i l’Unió Soviètica, en preparar-se per tals…expedicions es veuen envoltats en la immensa duplicitat de despeses, d’investigació i de construcció? Deuríem esbrinar si els científics i astronautes dels nostres dos països -per suposat que també els de tot el món- poden treballar junts en la conquesta de l’espai, enviant a la Lluna algun dia d’aquesta dècada, no els representants d’una sola nació, sinó els de tots els nostres països… La carrera continuarà -la carrera entre els qui volen un món monolític i els qui creuen en la diversitat- però deuria de ser una carrera de lideratge i responsabilitats en lloc de destrucció; una carrera de consecucions en lloc d’intimidació. Parlant en nom dels Estats Units d’Amèrica, dono la benvinguda a tal competició. Perquè nosaltres creiem que la veritat és més forta que l’equivocació, i que la llibertat prevaleix sobre la coacció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: reXOuq2a4Vs

———————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La repressió de l’exèrcit del rei Joan I contra els partits <<dels grossos e dels altres>> i contra els saquejadors inaugurà una etapa d’estabilitat que se sostingué fins a una nova fase de conflictes, a mitjan segle XV, centrats en l’enfrontament de la Busca i la Biga, a Barcelona, i també a Girona i algunes ciutats senyorívoles, on el problema ha estat menys estudiat, com ara Tarragona, la Seu d’Urgell, Sant Joan de les Abadesses. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem de La Busca i la Biga?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “L’erotisme és l’aprovació de la vida fins a la mort”. Georges Bataille.

———————————————————————————————————-