La nova frontera

Quan el 21 de desembre del 2011 l’actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va jurar el càrrec davant el rei, Espanya -nació de nacions, tant si es vol com si no es vol- sobresortia en els mapes internacionals per una xifra grossa i esfereïdora: 4.833.700 treballadors a l’atur, persones i famílies sense feina. Un any després, l’augment és de dimensions gegantines: 5.965.400 persones a l’atur, famílies senceres amb tots els maldecaps i sofriments que tot això comporta. Els qui gaudeixen d’una feina segura i mai han estat a l’atur, no poden entendre la magnitud de la tragèdia. A jutjar per tot el que veiem, tampoc ho entén el govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Empaperar la península Ibèrica de decrets llei és una cosa, i l’altra, viure i veure com a la teva família tothom roman a l’atur un mes rere l’altre, un any rere l’altre…i el vaixell, sense rumb, cada vegada més ple. Sempre a pitjor. Sempre esperant l’estiu que ja no serveix de res, o de ben poc. A quin altre territori europeu succeeix una cosa així?Atur i atur jovenil

(Fotografia: http://tasadeparo.com)

Perquè, és clar, estem parlant d’un augment de 1.131.700 persones cap a l’atur en el període d’un any. D’una taxa d’un 21,5% quan Rajoy va iniciar el seu mandat -21-12-2011-, al 25,02% d’atur al desembre del 2012. I segueix en ascens. No veuen que aquesta situació no pot continuar! Algú o alguns hauran de plegar. Cal un canvi immediat en el govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’. Si no s’en veuen amb cor, pleguin home! Deixin que siguin les nacions d’Espanya i unes veritables autonomies -amb la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis i amb totes les competències- fortes, competitives, amb superació i aglutinadores d’intel.ligència, esforç, treball i de les capacitats de la persona humana. Que siguin generadores de la confiança cap a Espanya i el conjunt del que haurien de ser Estats. Relacions Exteriors i Defensa les úniques competències del govern central, així com Secretaries de les més importants activitats econòmiques i socials del país, per ajudar i no per imposar. El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, haurà de comprendre i acceptar que l’Estat ha de romandre al servei dels ciutadans i no els ciutadans al servei de l’Estat. També, que la supèrbia és un dels set pecats capitals.

Quan Catalunya, la nació catalana, vol ser Estat, demana que vol ser Estat i aquesta demanda clama a Déu -Massachusetts, Califòrnia, Washington, Nebraska…, ens donen milers de voltes i fem pena perquè volem-, està demanant més responsabilitat, més feina, més competències, més autogovern per avançar amb llibertat cap a un major progrés social i econòmic. La resposta del govern central del ‘Partido Popular’ és més intervencionisme i més invasió de competències. Ofegar encara més la nació catalana. Buidar de contingut i sense cap obligació l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ho veiem cada dia en enfrontaments constants de l’Administració central amb el govern de la Generalitat. Una autèntica vergonya europea. Anar enrere com els crancs. Retornar al segle anterior. Com és possible que es pugui fer això a una Catalunya, que és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa?

Ho deien no fa pas gaire els del ‘The Wall Street Journal’: <<Espanya no es reformarà i s’ha de donar veu als catalans, que són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid>>. El periodista Raymond Zhong va estar contundent en el seu article al rotatiu nord-americà, i es va mostrar partidari del Govern de la Generalitat en relació al compliment dels objectius de dèficit exigits pel govern espanyol. Zhong també va responsabilitzar Rajoy d’ofegar les Comunitats Autònomes, utilitzant-les per no realitzar les pròpies reformes. ‘The Wall Street Journal’ va criticar el model centralista espanyol: <<Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid>>. I va passar revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té <<més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental>> i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina.

Apunta el rotatiu nord-americà que <<els catalans tenen motius per a queixar-se. La reducció de les aportacions de l’Estat a les autonomies per sortir millor a la fotografia, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més>>. Actualment és del 57%. El resultat? Catalunya és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa. Tanmateix, cada any des del 1986, un 8% del PIB del territori català surt cap a l’Estat i no té retorn. La xifra de 16.000 milions d’euros procedents dels imposts dels ciutadans de la nació catalana per ésser redistribuïda o passar per Madrid.

Més recessió i més atur

(Fotografia: http://financialred.com)

I tornant a la xacra de l’atur, ja està bé home! No s’en donen vergonya! Ja n’hi ha prou! de que el capitalisme salvatge es surti sempre amb la seva. Ja n’hi ha prou! de que la maleïda corrupció es surti sempre amb la seva. Ja n’hi ha prou! de la barreja d’actuacions de  grans empreses amb la mala política. Els polítics que romanen al poder, quan tindran la valentia i el coratge per defensar i ajudar al poble?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: Empreses responsables i exemplars: 0u_Vu68Xu8o. Coratge i valentia per defensar al poble, als ciutadans, als electors: SicFn8rqPPE.

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<Basem la nostra esperança comuna en un millor futur sobre l’Aliança per el Progrés. Aquesta esperança es sosté en que existeixi un hemisferi  on cada ésser humà tingui allò suficient per a menjar i oportunitat de treballar; on cada nen pugui estudiar i cada família trobi un refugi decent…>> (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

Dures realitats de pobresa i injustícia social

<<Tenim l’esperança d’assolir un hemisferi en el que tots els homes i dones, des del negre americà fins l’indi de la planúria, pugui alliberar-se dels lligams de la injustícia social, lliures de seguir el camí que ells mateixos elegeixin, lliures per participar en els fruits del progrés. És una esperança per aconseguir un hemisferi de nacions en el que cada poble pugui confiar en la força de la seva pròpia independència; en el que cada nació es dediqui abastament a la llibertat dels seus ciutadans i s’uneixi amb totes les altres nacions de l’Oest en una associació basada en la força nacional i en la comú dedicació a la llibertat. Doncs tots compartim una herència comuna. I si la idea de la comunitat atlàntica ha de tenir algun significat, deu incloure també a les nacions de l’Amèrica Llatina>>.

<<El compliment d’aquestes esperances no és una tasca fàcil. És important, doncs, que el poble dels Estats Units, damunt del qual recau una gran responsabilitat, es doni compte de quan enorme és aquesta feina>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: OsdomV7giC0

———————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Alfons ‘el Magnànim’, mogut pel seu conseller Galceran de Requesens, governador general del Principat, afavorí la constitució, en el municipi de Barcelona, d’un partit que aplegà els contraris a l’oligarquia que detentava el poder municipal i que componia la gabella de la Biga.

L’aliança de Requesens amb el grup reformador de la Busca es materialitzà, el 1452, en la creació de l’anomenat <<Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona>>, continuador, en certa manera, del de l’any 1386 i integrat per un centenar de representants dels mercaders, artistes i menestrals. La Busca propugnava, principalment, la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes, així com el sanejament de l’administració municipal. Notem que el sindicat buscaire fou paral.lel i contemporani del sindicat de remences, també creat amb anuència reial.

* LA PREGUNTA de la setmana.- El domini de la situació per part del governador general, Galceran de Requesens, que va evitar?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “L’únic lloc on l’èxit ve abans del treball és al diccionari”. Vidal Sassoon.

———————————————————————————————————–