Ja n’hi ha prou! Cap govern que es venta de pertànyer a un conjunt d’Estats europeus democràtics; cap partit que demana el vot del poble i aquest li dóna majoria absoluta per governar, cap govern, amb poder absolut, que presumeix de romandre al servei del poble; cap governant que constantment pronúncia les paraules ‘España’ i ‘españoles’, pot acceptar l’impediment d’unes actuacions davant el Congrés tant democràtiques, necessàries i imprescindibles. Són unes actuacions encaminades cap a la salvaguarda de la democràcia, la restauració de la confiança dels ciutadans de les nacions d’Espanya en els seus representants polítics i la fortalesa de la confiança internacional. Imposar la majoria al Congrés per tal d’evitar-ho, és un camí equivocat que només porta sospites, dubtes, recels, manca de confiança i més pedregam damunt la democràcia.

Constitueix un fet gravíssim i que de cap manera el poble hauria d’acceptar, que el ‘Partido Popular’ hagi imposat la seva majoria a la Mesa del Congrés per rebutjar la petició que havia fet el PSOE, l’Esquerra Plural i el Grup Mixt -representants de la sobirania del poble- i també per tancar la porta a la creació d’una comissió d’investigació sobre l’amnistia fiscal i la possibilitat que s’hi acollís l’extresorer del PP, Luis Bárcenas. També, el ‘Partido Popular’, va vetar la compareixença extraordinària del president del govern espanyol al Congrés per donar explicacions sobre el suposat cas de finançament irregular del seu partit. A més, també han rebutjat una altra petició de compareixença de Rajoy per donar explicacions sobre les dades de l’atur: 4.833.700 treballadors sense feina, 21-12-2011, any en el que Mariano Rajoy va jurar el càrrec davant del rei, i 5.965.400 treballadors a l’atur a finals del 2012. D’una taxa del 21,5% al 25,02% en un any. Incompliment molt greu de l’article 35 de la Constitució Espanyola: <<Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una renumeración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo>>. Molt parlar de Constitució ‘intocable’ per anar contra la plena autonomia i autogovern de Catalunya -nació catalana-, molt parlar de Constitució ‘intocable’ per anar contra la consulta pel dret a decidir de 7.200.000 ciutadans de Catalunya, però, res a parlar de l’article 35 de la Constitució i dels Drets Humans.

Les denúncies i investigacions del cas Bárcenas portades al Congrés, ajudarien a fer recobrar al poble el mínim de confiança en la possibilitat de que aquest es pugui defensar quan el vulguin fer burla. Faria abortar les temptatives d’establir un poder personal. Podria provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el que funcioni, per detestable que sigui aquest sistema, inclús- es pugui defensar i protegir als ciutadans contra els abusos del poder. Podria demostrar -si es portés al Congrés mitjançant una comissió d’investigació, fins a les últimes conseqüències-, que la llibertat de premsa, amb tots els seus hipotètics riscs, és absolutament indispensable si es vol que els ciutadans es trobin protegits davant el poder. Podria recordar que no hi ha llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no estan sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui volen minvar-la. Podria provar per la pràctica que l’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder.

Aquesta comissió d’investigació demanada per el PSOE, l’Esquerra Plural i el Grup Mixt i que hauria d’estar formada per congressistes representants de tots els grups polítics de la Cambra, podria posar en tota rellevància allò que gairebé oblidem: que un factor essencial de la democràcia i la llibertat és la possibilitat per part dels ciutadans d’acomiadar, de destituir als qui deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells. Molta atenció: l’enorme poder del dret que té el poble a acomiadar els polítics, s’hauria de fer ben patent i exemplar a les properes eleccions. No ho oblidem mai per mai.

En tota forta i veritable democràcia la comissió d’investigació en el Congrés, hauria de ser demanada i acceptada per tots els grups polítics sense excepció. Si no és així, la premsa que ha de buscar la veritat i dir-la haurà de fer més i més pressió fins aconseguir aquesta democràtica actuació que cal facin els congressistes. Els ciutadans així ho esperen, Europa també.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: En defensa de la democràcia i dels drets humans:  DJmuokpN_aU. Coratge , fermesa i valor polític en defensa dels ciutadans: sut4fl-YRbA.

————————————————————————————-

El poble de Catalunya té <<caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà>>. Sempre l’ha tingut, el segueix tenint i sempre, sempre el tindrà, diguin el que diguin a Castella.

La Democràcia

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<És impossible aconseguir un veritable progrés mentre milions de persones es troben mancades d’oportunitats i altres obliden les seves obligacions>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

<<El poble nord-americà es donarà perfecte compta de les enormes dimensions de la tasca per el fet de que desenes de milions dels seus veïns del sud viuen en la més absoluta pobresa, amb ingressos inferiors als cent dòlars anuals; que en la majoria d’aquests països llatinoamericans l’índex de vida no sobrepassa els cinquanta anys d’edat; que la meitat dels nens estàn mancats d’escoles; que gairebé la meitat dels adults no saben llegir ni escriure; que desenes de milions d’habitants de les ciutats viuen en condicions realment intolerables; que més milions d’éssers humans que viuen en zones rurals pateixen malalties fàcilment curables sense esperança de rebre tractament mèdic adequat; que en vastes zones, homes i dones pateixen fam mentre nosaltres poseïm les necessàries eines científiques per a procurar-nos tots els aliments que necessitem. Les dures realitats de la pobresa i la injustícia social no cediran davant les promeses i els bons desitjos…>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:538zuQmdpGo

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El domini de la situació pel governador Galceran de Requesens, en detriment de la influència de la reina Maria, lloctinent del rei Alfons, evità greus agitacions populars, que el rei temia no pas sense raó, bo i recordant la del 1437, a la mateixa Barcelona, o la dels forans mallorquins, encara no ben sufocada. Precisament, en aquesta darrera circumstància, el poble barceloní s’havia manifestat contra l’autoritat municipal quan els consellers de la Biga volgueren trametre la galera de guàrdia a Mallorca en ajut de la Ciutat contra els pagesos. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Per què fou efímer el triomf del governador general?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Qui vol interessar als altres els ha de provocar”. Salvador Dalí.

Salvador Dali

(Free Stock Photo HD)

———————————————————————————————————————————————————————————————————————