La nova frontera

Un país d’indústria i amb un esforç continuat cap a les arts industrials, recerca, investigació, produir més i millor, valor afegit i tot per impulsar l’exportació…Què no ho veuen això des del govern central del ‘Partido Popular’? Parlin amb els empresaris i sobretot amb aquells que han abandonat el territori de les nacions d’Espanya, perquè proporcionin llocs de treball. En lloc de tants funcionaris i més despesa cap a l’exèrcit, dediquin més mitjans a l’educació, instrucció i a canviar el model de creixement i progrés del país. No amb paraules i lamentacions, sinó amb fets. Parlin, dialoguin i escoltin des del govern central per trobar el més ampli consens i entesa.

En el cas de la situació de Catalunya, ja ens ho diu el periodista Raymond Zhong en el ‘The Wall Street Journal’ -altres diaris ho estan fent-, en un article en el que es mostra partidari de la Generalitat en relació al compliment dels objectius de dèficit exigits pel govern central espanyol. Zhong va responsabilitzar Rajoy d’ofegar les Comunitats Autònomes, utilitzant-les per no realitzar les pròpies reformes. ‘The Wall Street Journal’ va criticar el model centralista espanyol: <<Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid>>. I va passar revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té <<més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental>> i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina.

També, però, campions de l’atur a l’Europa continental. Més de 6 milions de treballadors sense feina i joves que no en troben. D’aquests, 900 mil corresponen a Catalunya. A Espanya cada minut es perd un lloc de treball. La nació catalana -pagadora- pateix un espoli fiscal per part del govern central del ‘Partido Popular’, de 16.000 milions d’euros que paguen en imposts els seus ciutadans i que no tenen retorn des de l’Estat. Un afogament econòmic i social. L’educació, la instrucció, la sanitat, la cultura, la recerca i la investigació, es veuen escanyats. Els ciutadans a l’atur, els contribuents ja estan més que farts. La protesta al carrer és cada vegada més nombrosa. I mentre tot això passa, el govern central espanyol no fa públiques les balances fiscals. La Catalunya pagadora rep menys del que aporta, mentre les altres Comunitats Autònomes a excepció del País Basc, Navarra, País Valencià, Murcia, Illes Balears, i Madrid, reben més del que aporten. El cas de Melilla i Ceuta és escandalós. A cap país europeu succeeix un desastre com aquest. Moltes reformes, però res d’arribar al fons de la veritat.

Només 7 Comunitats Autònomes, aporten més del que reben

Apunta el rotatiu nord-americà que <<els catalans tenen motius per a queixar-se. La reducció de les aportacions de l’Estat central a les autonomies per sortir millor a la foto, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més>>. Actualment és del 57 per cent.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: 509Zmc_w55g, 5zhYNg7ut_4. Més de 30 anys després, les reformes encara pendents. Aquell president del govern espanyol si ho hagués fet. Algun politicòleg ens podria explicar què va passar?

**********************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La teoria de la independència, tant antiga com el mateix home, no es va inventar en aquest saló, però va ser aquí on la teoria es va portar a la pràctica; va ser desde aquí que es va proclamar a tot el món la frase de que <<el Déu que ens va concedir la vida, al mateix temps ens va concedir llibertat>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962).

Kennedy i Adenauer, La Casa Blanca, 22 novembre 1961. (Foto by Keystone/Getty Images)

<<Existeixen aquells que lluiten per suplir allò que manca a una existència despullada en una terra infecunda que mai per mai ha sentit parlar de la lliure empresa, però que acarona la idea de la independència. També existeixen aquells que lluiten amb greus problemes d’analfabetisme i mala salut i que es troben mal preparats per celebrar eleccions lliures, però que estan decidits a agafar-se desesperadament a la seva independència nacional. Inclús aquells que no desitjen o no poden prendre part en cap lluita entre l’Est i l’Oest, estan firmament agafats a la seva independència nacional. Si en els temps d’avui hi ha una sola cosa que divideix el món és la independència…, la independència de Berlín o Laos o Vietnam; l’anhel d’independència que existeix rere el teló d’acer; la pacífica transició a la independència en aquelles zones que emergeixen de la fosquetat del colonialisme i les quals dificultats alguns esperen explotar…>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: QSsgNDfFGoA – Una conferència de premsa en una veritable democràcia: els periodistes pregunten tot el que desitjen preguntar. Mai per mai, el presidente dels Estats Units d’Amèrica d’esquenes als periodistes. Cara a Cara.

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els camperols moderats acudiren a la corona i en recaptaren, per via de l’argumentació jurídica, acompanyada de donatius, a l’erari reial, una política favorable, des de Joan I fins a Ferran II ‘el Catòlic’. Tot i que no cercaven de perjudicar la noblesa, els reis es mostraren amatents envers la reivindicació dels pagesos de remença. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quin tipus d’organització de la remença va beneir la corona?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “No hi ha res més terrible que un poder il.limitat en mans d’un ésser limitat”. Vasyl Symonenko.

********************************************************************************************