Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 – 1 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català. Va ser fundador i director del Servei Metereològic de Catalunya (1921-1939). Es pot considerar el pare de la meteorologia professional a Catalunya i de la professió científica i acadèmica de la meteorologia catalana. Doctor en ciències fisicomatemàtiques, ocupà les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Atronomia a la Universitat de Barcelona. Estudià a la Facultat de Ciències, on cursà l’especialitat de Ciències Físiques i es doctorà a Madrid, triant per a la seva memòria de doctorat un treball d’astronomia. El 1893, Fontserè aconseguí una ocupació com a encarregat dels observatoris de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l’hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo, posat en pràctica amb modificacions en construir-hi l’Observatori Fabra, estant al front de l’Observatori la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l’Estat. Amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Catalans, creà l’Estació Aerològica de Barcelona, cèl.lula inicial del Servei Meteoròlig de Catalunya que va esdevenir la seva gran obra. Aprovada la seva creació pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el setembre de 1919, el director del Servei era nomenat per l’Institut d’Estudis Catalans, i l’Institut proposà Eduard Fontserè per aquesta funció.

Fou director del Servei Metereològic de Catalunya al llarg de tots els anys d’existència de la institució (1921-1939 -interrumpuda per la guerra ‘incivil’ espanyola, com a conseqüència de la sedició i cop d’estat del general Franco i posterior dictadura. Com a director del Servei representà l’organització catalana a reunions de la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològics, màxim òrgan rector de l’Organització Meteorològica Internacional (OMI) i aconseguí amb els treballs portats a terme un alt prestigi internacional. (De Viquipèdia).

A Utrecht i a Copenhaguen

Els acords de la Conferència de París de 1919 van influir notablement en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya. Calia disposar d’un centre d’investigació adscrit als organismes de Catalunya, que tingués com a objectiul’estudi meteorològic i climàtic del país i que estigués vinculat a l’OMI per seguir les directrius de la meteorologia mundial. Així, l’any 1923 a Utrecht, i l’any 1929 a Copenhaguen, Fontserè va assistir a la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològic en representació de l’SMC, com a membre del màxim organisme rector de l’OMI, la Conferència de Directors.

(Imatges: www20.gencat.cat)

————————————————

31 de març de 1921

Va ser la data en que el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils.

Escola Industrial de Barcelona (Imatge: lagotafria.blogspot.cat)

Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.

Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona.

 Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona. (Imatge: www.laradioaldia.es).

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia a Catalunya, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressó fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny) i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els arxius i dependències requisats.

El Servei Meteorològic de Catalunya va participar, entre altres treballs, en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel. (Imatge: www20.gencat.cat).

Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.

L’estació automàtica EMA a Sort del servei meteorològic de Catalunya, ubicada a l’Escola de Piragüisme de Sort (Pallars Sobirà). (Imatge: escolapiraguisme.blogspot.com). 

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya. Eduard Fontserè en va ser el director. Mentre la Mancomunitat assumia les despeses d’instal.lació i funcionament, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ocupava del nomenament de personal i de la inspecció científica. (Història. meteo.cat.)

Espolla (Alt Empordà). Estació del Servei de Meteorologia de Catalunya. (Imatge: www.ara.cat). 

Odi, ràbia i destrucció

El 26 de gener de 1939 es van destruir les instal.lacions de l’SMC i es van incautar els arxius amb tots els registres acumulats durant disset anys d’observacions, els milers de clixés de núvols i les dades de l’observatori del Turó de l’Home. Després de la desaparició del Servei Meteorològic de Catalunya, totes les competències en aquest sector, les va assumir el ‘Servicio Nacional de Meteorología’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/oKCbm_4YQfI – Així és el nostre Servei Meteorològic de Catalunya, nació catalana.

————————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<En un cas recent, per exemple, van transcórrer dinou mesos entre l’inici del litigi i la decisió del tribunal. En un altre, una denúncia presentada en el juliol de 1961 encara no ha arribat a judici. La màxima legal: “Justícia retardada és justícia negada” és dramàticament aplicable en aquests casos>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

Reverend Martin Luther King (Imatge: blog.opovo.com)

 <<Amb freqüència, aquells que tracten de fer valdre els seus drets constitucionals són intimidats. Els possibles votants són acomiadats dels seus llocs de treball. Els obrers que s’han registrat per fer ús del seu dret a votar són detinguts. En alguns casos, les esglésies en les que tenen lloc el registre van ser incendiades. En un cas en el que uns grangers negres van tractar de votar, va ser necessari que el Departament de Justícia, dictés manaments per evitar el seu desnonament, i que el Departament d’Agricultura ajudés a la seva alimentació amb els excedents emmagatzemats en els dipòsits governamentals. Sota aquestes circumstàncies, la continua demora en la concessió del dret polític, particularment en els comtats on preval una total privatització dels drets civils, dóna lloc a que tals comptats facin burla descarada del Congrés>>.

<<L’acció federal executiva, en tals casos, per molt veloç i dràstica que sigui, mai pot corregir plenament tals abusos de poder. És necessari alliberar les forces del nostre sistema democràtic dintre d’aquestes zones mitjançant una immediata concessió de drets civils a tots els ciutadans, fent possible que els funcionaris per ells elegits siguin enterament corresponents amb tots els seus votants>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/-ILqHSH4X_w

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’espurna que encengué la revolta fou la decisió de les autoritats reials d’establir un capbreu dels dominis de reialenc destinat a incrementar la pressió fiscal. Els descontents, reunits a les ordres de Simó Ballester i altres, dominaren momentàniament la situació, malgrat l’existència de recatxats, és a dir, forans contraris a la revolta, i arribaren a les portes de la capital, els darrers de juliol de 1450. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Un cop, però, dominada la revolta, que va fer el governador Berenguer d’Oms?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Ha passat l’època en què l’únic recurs de les masses era assaltar la Bastilla”. Mikhail Gorbatxov.  Mikhail Gorbachev

***********************************************************************************************

Els colors del món

J.Edgar Hoover, the long-time director of the Federal Bureau of Inveestigation in 1968. Hoover was F.B.I. director from 1924 to 1972. (Imatge: www.komonews.com). WASHINGTON (AP) – Former FBI Director J.Edgar Hoover had a plan to suspend the rules againts illegal detention and arrest up to 12.000 Americans he suspected of being disloyal, according to a newly declassified document.

 * <<Cinco días antes del asesinato del Presidente de los Estados Unidos de América, John F. Kennedy, la oficina del FBI de Nueva Orleans recibió un télex advirtiendo que se preparaba un atentado contra el presidente durante el fin de semana en Dallas (Texas). El FBI no transmitió esta advertencia al Servicio Secreto ni a otras autoridades. Poco después del asesinato, el mensaje de télex desapareció del archivo de la oficina del FBI de Nueva Orleans>>. (Jim Garrison, Fiscal de distrito de Nueva Orleans).

Pregunta a ‘The Washington Post’, Wekeleads i Edward Snowden: Per què l’FBI no va avisar al Servei Secret ni a altres autoritats a prop del télex esmentat?

******************************************