Descabdellar, fins al final, el cabdell del cas Bárcenas
27 juliol 2013 per Enric Figueras
 El president Rajoy ha de donar explicacions a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinĂł el mĂ©s aviat possible perquè aixĂ ho demanden els ciutadans. I no nomĂ©s la ‘seva versiĂł’ sobre uns fets tant gravĂssims, sinĂł, la veritat, tota la veritat i res mĂ©s que la veritat. O Ă©s que nomĂ©s es compta amb els ciutadans a l’hora de demanar el seu vot? (Imatge: noticias.lainformacion.com).
El cap de l’oposiciĂł, Alfredo PĂ©rez Rubalcaba (PSOE).
El poble no es pot creure de cap manera que, «aquĂ no ha pasado nada». Tant el partit del govern, com els de l’oposiciĂł, s’haurien de posar d’acord en  l’establiment d’un Comitè especial format per membres elegits del CongrĂ©s i del Senat, per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. Estem parlant del prestĂgi polĂtic de les nacions d’Espanya. Ras i clar: fer net. (Imatge: www.teinteresa.es).
Quan es parla de l’anomenada «marca Espanya» s’hauria d’entendre per part del govern central, primer, que es tracta de la marca de les nacions d’Espanya, -diguel-hi diferents regnes- existents des de temps immemorial. Arrabassats, perseguits, oprimits…, unes nacions constretes i amargades, però, vives mĂ©s que mai. Sempre, malgrat tot, han existit, existeixen i existiran. No nomĂ©s una per damunt de les altres. No nomĂ©s Castella, sinĂł tambĂ© Catalunya i AragĂł, Andalusia, València, PaĂs Basc, Navarra, GalĂcia…, van formar els seus regnes i els seus furs.Â
SĂłn una base històrica de la llibertat, la democrĂ cia i la dignitat humana d’existir. Antany, eren regnes, avui, -dintre l’avenç i el perfecccionament dels anys-, haurien d’Ă©sser Estats federals dintre una Espanya que tambĂ© Ă©s Estat. No, autonomies de nyigui-nyogui, sinĂł, veritables Estats federals propulsats mitjançant la lliure iniciativa cap a el progrĂ©s, i un rebuig vers la mediocritat i l’enderrariment del centralisme i poder absolut del govern central del ‘Partido Popular’, que tot ho enreda i embardissa.
No, marca Espanya, sĂ, marca nacions d’Espanya. Perquè hi sĂłn per mĂ©s que es vulgui fer veure que no. I si hem de repetir el concepte de naciĂł, ho farem fins que l’infern es congeli: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneĂŻtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organitzaciĂł i de participaciĂł en un projecte polĂtic que pretĂ©n arribar a l’autogovern i a la independència polĂtica>>. A tall d’exemple: Catalunya.
I dit això sobre la ‘marca Espanya’ i el concepte de naciĂł, sĂłn gravĂssims una sèrie de fets interminables com el cas Bárcenas. I no nomĂ©s pel seu clar perjudici en contra d’aquesta marca, sinĂł, tambĂ©, en contra de la dignitat dels pobles de les nacions d’Espanya. En perjudici de la democrĂ cia, la transparència i d’un Estat al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat. El president Rajoy ha de donar explicacions, a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinĂł el mĂ©s aviat possible perquè aixĂ ho demanden els ciutadans. I no nomĂ©s la ‘seva versiĂł’, sinĂł, la veritat, tota la veritat i res mĂ©s que la veritat. O Ă©s que nomĂ©s es compta amb ells a l’hora de demanar el seu vot?
Explicacions que per un mĂ xim respecte a la democrĂ cia, a la transparència i als ciutadans, no nomĂ©s s’haurien de donar davant un ple del CongrĂ©s i a pocs dies de les vacances, sinĂł davant un Comitè especial format per congressistes elegits i presidit per un senador i un diputat. Aquest Comitè hauria d’investigar tot allò relatiu a les prĂ ctiques electorals que fan referència al cas Bárcenas, i formular recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevol prĂ ctica electoral perniciosa. El Comitè especial rep del CongrĂ©s i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell seran sota jurament, de manera que, qui menteixi es veurĂ subjecte a una acusaciĂł de perjuri, si es comprova la seva mentida. Perquè la mesura que aixĂ hauria de prendre’s, Ă©s d’una gravetat que no escapa a ningĂş.
Els polĂtics senten -perquè ells romanen mĂ©s a prop dels electors que el president-, que existeix un profund escepticisme en el paĂs respecte a les institucions polĂtiques. I ells, Ă©s clar, sĂłn a la vegada criatures i creadors d’aquestes institucions; per ells la confiança en el CongrĂ©s, en la presidència, en la justĂcia, Ă©s tant important com la veritat ho Ă©s per un periodista. No es tracta d’herois en defensa de la democrĂ cia, sinĂł de polĂtics que haurien de veure amenaçada la mateixa base de la seva professiĂł, o sigui, la confiança del poble en la polĂtica.
Precisament, per no fotre el camp davant el cas Bárcenas i voler fer creure als ciutadans que, «aquĂ no ha pasado nada», el president Rajoy hauria de demanar al CongrĂ©s i al Senat, l’establiment d’un Comitè especial per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. L’oposiciĂł i la premsa tambĂ© ho haurien de demanar, sense parar.Â
(Imatge: polĂtica.e_noticies.es)
El vĂdeo
Si tenen a bĂ©, poden puntejar l’adreça de vĂdeo segĂĽent: http://youtu.be/4dYUVRqxUd4
*********************************************************************************************
El Deure i la Glòria
 <<Cap paĂs pot progressar, cap societat lliure pot sostenir-se a menys que disposi d’uns ciutadans ben educats de la qual mentalitat i sentiments els permeti prendre part en les complicades decisions que s’exigeixen no nomĂ©s al president i al CongrĂ©s, sinĂł tambĂ© a tots els ciutadans que estan al servei del mateix Govern>>. (President John F. Kennedy, Universitat de San Diego, Califòrnia, 6 juny 1963).
President John F. Kennedy at the White House with students from Nigeria, Pakistan, Iran, Colombia, Morocco, and other countries who came to the United States to study at American colleges and universities in 1961. (AP/WideWorld Photos).
<<Estic segur de que els graduats d’aquest col.legi reconèixen que l’esforç del poble de Califòrnia que governa la legislatura, les comunitats locals, la facultat…, que aquest esforç concentrat per educar els joves ciutadans d’aquest Estat no s’ha dut a terme simplement per atorgar als graduats d’aquesta escola una avantatge econòmica en la seva lluita per la vida. Evidentment hi ha un propòsit molt mĂ©s alt i Ă©s l’esperança de que vosaltres vos poseu al servei de l’educaciĂł; que poseu de relleu les qualitats que la societat s’ha esforçat per desenvolupar en vosaltres; que actueu en el nivell de la comunitat, en l’Estat, en el nacional o en l’internacional, contribuint en el manteniment de la llibertat i de la pau, aixĂ com en la seguretat del nostre paĂs i de tots aquells paĂŻsos associats amb el nostre en l’època mĂ©s crĂtica>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).
El vĂdeo
Si tenen a bĂ©, poden veure el vĂdeo segĂĽent: http://youtu.be/2cLas2kKkog
*********************************************************************************************
El naixement d’una naciĂł. Què Ă©s Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1482, la inquisiciĂł era establerta a València i a Saragossa; a Barcelona, el 1484, i a les Illes, el 1488; el 1487, a SicĂlia; el 1492, a Sardenya, sempre amb aferrissades oposicions, fetes sentir, sobretot, a travĂ©s de les corts de 1484-1488 i del 1510. Del 1507 al 1516, la Corona tinguĂ© un inquisidor propi i d’aleshores endavant haguĂ© de compartir un <<inquisidor general>> amb el regne de Castella. (Ulisses 11).
* LA PREGUNTA de la setmana.- Els catalans, van acceptar la inquisiciĂł?
* LA CITACIĂ“ de la setmana.- «Se’n diu experiència d’una cadena d’errors». Enrique Jardiel Porcela.Â
*********************************************************************************************
Els colors del món
Carica papaya o fruita bomba: <<el fruit de la bona salut>>. (Imatge: cuantas.net).Â
*********************************************************************************************







