El president Rajoy ha de donar explicacions a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’ sobre uns fets tant gravíssims, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb els ciutadans a l’hora de demanar el seu vot? (Imatge: noticias.lainformacion.com).

El cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE).

El poble no es pot creure de cap manera que, «aquí no ha pasado nada». Tant el partit del govern, com els de l’oposició, s’haurien de posar d’acord en  l’establiment d’un Comitè especial format per membres elegits del Congrés i del Senat, per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. Estem parlant del prestígi polític de les nacions d’Espanya. Ras i clar: fer net. (Imatge: www.teinteresa.es).

Quan es parla de l’anomenada «marca Espanya» s’hauria d’entendre per part del govern central, primer, que es tracta de la marca de les nacions d’Espanya, -diguel-hi diferents regnes- existents des de temps immemorial. Arrabassats, perseguits, oprimits…, unes nacions constretes i amargades, però, vives més que mai. Sempre, malgrat tot, han existit, existeixen i existiran. No només una per damunt de les altres. No només Castella, sinó també Catalunya i Aragó, Andalusia, València, País Basc, Navarra, Galícia…, van formar els seus regnes i els seus furs. 

Són una base històrica de la llibertat, la democràcia i la dignitat humana d’existir. Antany, eren regnes, avui, -dintre l’avenç i el perfecccionament dels anys-, haurien d’ésser Estats federals dintre una Espanya que també és Estat. No, autonomies de nyigui-nyogui, sinó, veritables Estats federals propulsats mitjançant la lliure iniciativa cap a el progrés, i un rebuig vers la mediocritat i l’enderrariment del centralisme i poder absolut del govern central del ‘Partido Popular’, que tot ho enreda i embardissa.

No, marca Espanya, sí, marca nacions d’Espanya. Perquè hi són per més que es vulgui fer veure que no. I si hem de repetir el concepte de nació, ho farem fins que l’infern es congeli: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política>>. A tall d’exemple: Catalunya.

I dit això sobre la ‘marca Espanya’ i el concepte de nació, són gravíssims una sèrie de fets interminables com el cas Bárcenas. I no només pel seu clar perjudici en contra d’aquesta marca, sinó, també, en contra de la dignitat dels pobles de les nacions d’Espanya. En perjudici de la democràcia, la transparència i d’un Estat al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat. El president Rajoy ha de donar explicacions, a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb ells a l’hora de demanar el seu vot?

Explicacions que per un màxim respecte a la democràcia, a la transparència i als ciutadans, no només s’haurien de donar davant un ple del Congrés i a pocs dies de les vacances, sinó davant un Comitè especial format per congressistes elegits i presidit per un senador i un diputat. Aquest Comitè hauria d’investigar tot allò relatiu a les pràctiques electorals que fan referència al cas Bárcenas, i formular recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevol pràctica electoral perniciosa. El Comitè especial rep del Congrés i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell seran sota jurament, de manera que, qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Perquè la mesura que així hauria de prendre’s, és d’una gravetat que no escapa a ningú.

Els polítics senten -perquè ells romanen més a prop dels electors que el president-, que existeix un profund escepticisme en el país respecte a les institucions polítiques. I ells, és clar, són a la vegada criatures i creadors d’aquestes institucions; per ells la confiança en el Congrés, en la presidència, en la justícia, és tant important com la veritat ho és per un periodista. No es tracta d’herois en defensa de la democràcia, sinó de polítics que haurien de veure amenaçada la mateixa base de la seva professió, o sigui, la confiança del poble en la política.

Precisament, per no fotre el camp davant el cas Bárcenas i voler fer creure als ciutadans que, «aquí no ha pasado nada», el president Rajoy hauria de demanar al Congrés i al Senat, l’establiment d’un Comitè especial per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. L’oposició i la premsa també ho haurien de demanar, sense parar. 

 

(Imatge: política.e_noticies.es)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/4dYUVRqxUd4

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 <<Cap país pot progressar, cap societat lliure pot sostenir-se a menys que disposi d’uns ciutadans ben educats de la qual mentalitat i sentiments els permeti prendre part en les complicades decisions que s’exigeixen no només al president i al Congrés, sinó també a tots els ciutadans que estan al servei del mateix Govern>>. (President John F. Kennedy, Universitat de San Diego, Califòrnia, 6 juny 1963).

President John F. Kennedy at the White House with students from Nigeria, Pakistan, Iran, Colombia, Morocco, and other countries who came to the United States to study at American colleges and universities in 1961. (AP/WideWorld Photos).

<<Estic segur de que els graduats d’aquest col.legi reconèixen que l’esforç del poble de Califòrnia que governa la legislatura, les comunitats locals, la facultat…, que aquest esforç concentrat per educar els joves ciutadans d’aquest Estat no s’ha dut a terme simplement per atorgar als graduats d’aquesta escola una avantatge econòmica en la seva lluita per la vida. Evidentment hi ha un propòsit molt més alt i és l’esperança de que vosaltres vos poseu al servei de l’educació; que poseu de relleu les qualitats que la societat s’ha esforçat per desenvolupar en vosaltres; que actueu en el nivell de la comunitat, en l’Estat, en el nacional o en l’internacional, contribuint en el manteniment de la llibertat i de la pau, així com en la seguretat del nostre país i de tots aquells països associats amb el nostre en l’època més crítica>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/2cLas2kKkog

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1482, la inquisició era establerta a València i a Saragossa; a Barcelona, el 1484, i a les Illes, el 1488; el 1487, a Sicília; el 1492, a Sardenya, sempre amb aferrissades oposicions, fetes sentir, sobretot, a través de les corts de 1484-1488 i del 1510. Del 1507 al 1516, la Corona tingué un inquisidor propi i d’aleshores endavant hagué de compartir un <<inquisidor general>> amb el regne de Castella. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els catalans, van acceptar la inquisició?

* LA CITACIÓ de la setmana.- «Se’n diu experiència d’una cadena d’errors». Enrique Jardiel Porcela. 

*********************************************************************************************

Els colors del món

 

Carica papaya o fruita bomba: <<el fruit de la bona salut>>. (Imatge: cuantas.net). 

*********************************************************************************************