Febrer 2013: “No crec que hi hagi ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin”
17 agost 2013 per Enric Figueras
Abraham Lincoln’s letter to his Son’s Teacher
(Imatge: www.ajithkumar.cc)
Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.
Les paraules del títol d’aquest ‘post’, -cal esmentar també les altres- del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, van ser pronunciades fa set mesos -febrer- durant un acte a Logroño. N’hi ha d’altres: “existeixen indicis per continuar la investigació del ‘cas Bárcenas’ fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”.
Desprès dels mesos transcorreguts, desprès de l’intervenció ‘forçada’ del president Rajoy davant el Congrés -va ser necessària l’anunciament d’una moció de censura per part de l’oposició- i, desprès de les constants investigacions i informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar- desprès de tot això i de la indignació de la gent, dóna la sensació que la justícia no actua amb la celeritat i contundència que exigeix l’anomenat ‘cas Bárcenas’. La seva gravetat fa trontollar la democràcia, la transparència i el prestigi d’Espanya, nació de nacions, dintre i fora del país.
(Imatge: www.teinteresa.es)
En aquest camí cap a la pretensió de l’aclariment de tota la veritat, resulta d’una desviació increïble i que fa l’encamellada, el fet de que els representants del ‘Partido Popular’ en el Congrés -poder absolut- s’oposin a l’establiment d’un Comitè especial d’investigació -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i formuli recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.
Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no es parla de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen?
El fiscal general de l’Estat va afegir que no creia que “hi hagués ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin per el bé de tots els implicats, el propi Estat de dret, la necessitat de que existeixi una confiança en l’Administració de Justícia i la classe política”. Davant la denúncia i investigació fins al final del ‘cas Bárcenas’, hi voldria afegir una missió essencial i múltiple:
Aquella que faci recobrar al poble el mínim de confiança en la possibilitat de que es pot defensar quan es volen burlar d’ell. Hauria de fer avortar els intents de l’establiment d’un poder personal. Hauria de provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el qual funcioni, fins i tot, per detestable que sigui aquest sistema-, pot defensar-se i protegir als ciutadans contra els abusos del poder. Hauria de demostrar una investigació fins al final -Comitè especial en el Congrés- que la llibertat de premsa, amb tots els seus hipotètics riscs, és absolutament indispensable si es vol que els ciutadans es trovin protegits enfront del poder. Hauria de recordar que no hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no roman sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui pretenen minvar-la. Hauria de provar per la pràctica que l’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder.
Desprestigi als ulls de tothom
(Imatge: www.lavanguardia.com)
Aquesta investigació fins al final, hauria de posar en relleu quelcom que s’oblida: que un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat que tenen els ciutadans d’acomiadar, de destituir a tots aquells que deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells. Quans dirigents del ‘Partido Popular’ implicats en el ‘cas Bárcenas’ han presentat la seva dimissió? Resulta inacceptable en tota veritable democràcia, que no ho facin de forma immediata, si no és així, a les pròximes eleccions legislatives el poble els ho tindrà ben present. De totes maneres, cal l’establiment d’un Comitè d’investigació en el Congrés.
Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/Wm5gJNGVFs8, http://youtu.be/mcyi4Ifxggg
*********************************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<La responsabilitat acompanya als privilegis. Robert Frost va dir: “Els camins es separen en el bosc, i jo/Jo vaig escollir el menys freqüentat./Y allí hi ha hagut la diferència”.
(Imatge: motivatorcoach.com)
(Imatge: jfk 50.blogspot.com)
<<A Amèrica solíem honorar a homes de grans realitzacions. Però avui aquesta Universitat i aquest país honoren a un home la qual contribució no es va dirigir a la nostra grandesa sinó al nostre esperit; no a les nostres creences polítiques sinó a la nostra perspicàcia, no a la nostra pròpia estimació, sinó a la nostra pròpia comprensió. A l’honorar Robert Frost honorem a les més profundes fonts de la nostra fortalesa nacional. Aquesta fortalesa té moltes formes i les més evidents no són sempre les més significatives. Els homes que creen poder contribueixen de forma indispensable a la grandesa de la nació, però els homes que interroguen al poder realitzen la mateixa contribució, especialment quan aquest interrogant és desinteressat, perquè ells determinen si nosaltres fem ús del poder o el poder ens utilitza a nosaltres…Mentre el poder estret l’àrea de l’interès humà, la poesia l’hi recorda la riquesa i la diversitat de la seva existència. Mentre el poder corromp, la poesia neteja…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Amherst, Estat de Massachusetts, 26 octubre 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/xvzsujC26_8
———————————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior. Una traducció de la ‘Bíblia’ a llengua catalana, del 1478, obra de Bonifaci Ferrer, en fou objecte tal de persecució que no se’n conserva, avui, ni un sol exemplar. L’Índex de llibres prohibits’ inclogué, en 1559, obres de l’erasmista Frederic Furió i Ceriol (València, 1527-Valladolid, 1592) i àdhuc de Sant Francesc de Borja; el 1564, l’obra filosòfica de Ramon Llull; el 1583, la d’Arnau de Vilanova, la de Lluís Vives; etc. D’ençà del 1550, l’erasmisme va ésser pràcticament proscrit. i confós amb el luteranisme, durament perseguit; hom va identificar-hi humanistes com Pere Joan Oliver (m. 1553), llatinista i hel.lenista, Joan Gelida (València, vers 1489-Bordeus, 1551), Joan Martí Població o l’esmentat Lluís Vives, tots empesos devers l’exili). (Ulisses 11).
* LA PREGUNTA de la setmana.- ¿El sant ofici, va sotmetre als Països Catalans?
* LA CITACIÓ.- “La meitat de la bellesa depèn del paisatge i l’altra meitat, de l’home que el mira”. Lyn Yutang.
(Imatge: fannyjemwong.wordpress.com)
**********************************************************************************
Els colors del món
