El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

576_1358675929herrera (3)

El coordinador d’ICV, Joan Herrera, creu que ara cal “una gran mobilització, una gran moguda, una gran consciència ciutadana”. I per això ha considerat que la moció de censura “ha d’anar acompanyada d’una mobilització al carrer, per obrir una nova etapa, per la corrupció, per la necessitat de girar full i la necessitat d’un canvi en les polítiques, per no seguir fil per randa el camí de Grècia”. (Imatge: www.naciodigital.cat).

Cada vegada es veu més clar. Els partits que haurien de governar no disposen dels vots necessàris per poguer-ho fer, i aquells que les urnes els hi vessen de paperetes ho fan tant malament com saben. És el cas d’ICV el qual coordinador, Joan Herrera, va assegurar recentment que després d’escoltar el president espanyol, Mariano Rajoy, hi ha més motius per presentar una moció de censura. Herrera considera que Rajoy “va tornar a mentir i no es pot tolerar”, i que això mereix que polítics i ciutadans “facin tot el possible” per “obrir una nova etapa”. És per això que per acompanyar la moció ha cridat els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals.

Estem veient en el decurs de mesos i mesos l’anomenat ‘cas Bárcenas’, un cop molt dur a la ja de baixa qualitat de la democràcia espanyola i al prestigi internacional d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. I no és només el ‘cas Bárcenas’. El cas de la nació catalana és un exemple ben clar, penós i lamentable. Una pressió per part del ‘Partido Popular’, econòmica, social i en contra de la seva autonomia inaguantables, que dura des de l’any 2006. Quina decisió tant innecessària, inútil, provocadora i de manca d’intel.ligència política, la de portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, r e f e r e n d a d a!!! pels seus ciutadans, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat!!! Ara, un 70% d’aquests ciutadans votaria a favor de la independència de Catalunya. Fins a aquest punt ens ha portat la dreta nacionalista espanyola conservadora i radical.

I no és només el ‘cas Bárcenas’. És l’enfonsament de la classe mitjana de les nacions d’Espanya, carregada d’imposts fins la bandera. Al seu voltant, un enorme frau fiscal. No és només el ‘cas Bárcenas’, pel qual encara ara no ha presentat la seva dimissió cap dirigent del ‘Partido Popular’ -quina classe de democràcia és aquesta? És també el gegantí nombre de persones a l’atur: fins el 27,16% en el primer trimestre del 2013, batent el rècord en més de 6.200.000 aturats, mentre cada treballador espanyol realitza una mitjana de 3,7 hores extres a la setmana, gairebé la meitat d’elles sense retribució. De cap manera es pot sustentar l’economia només amb construcció i turisme. Vol dir que ho han entès bé això, senyors del govern amb poder absolut?

No és només el ‘cas Bárcenas’. De les 17 autonomies, 12 reben més del que aporten. Només 5, aporten més del que reben, entre elles Catalunya víctima d’un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros que cada any surten dels imposts dels seus ciutadans i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un 8,5% del PIB català. Quin projecte o pla especials s’ha presentat per aconseguir l’equilibri econòmic d’aquestes comunitats que reben més del que aporten? Per què passa això?

Mentrestant Espanya segueix figurant entre els països europeus en recessió, al costat d’Itàlia, Holanda, i Xipre. Fins i tot, Portugal, figura entre els països en creixement. El comissari d’Afers Econòmics, Olli Rehn, recorda a Espanya que la seva taxa d’atur és “inacceptablement alta, sobretot per als joves”.

Tota la trama del ‘cas Bárcenas’ és només la punta d’un iceberg d’una mala pràctica política, econòmica i financera que perjudica la recuperació d’Espanya, nació de nacions. És per això que el coordinador d’ICV, Joan Herrera, crida els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals per tal “d’obrir una nova etapa”.

Segons que informa l’ACN en el rotatiu ‘El Punt Avui’, Joan Herrera, afirma que “no es pot tolerar la mentida en un govern. Toca que Rajoy plegui, que dimiteixi, que es convoquin eleccions i que s’obri una nova etapa”. Després de la compareixença del president espanyol al Congrés sobre el cas Bárcenas, aquest és el plantajament que fa Joan Herrera. I és que, ara és més necessària “una articulació política per posar sobre la taula una moció de censura que digui que ja hi ha prou de mentides, que els que demanen esforços siguin els que tenen imputats a les llistes o que accedeixin a finançament irregular del partit, perquè són actituds intolerables”.

Al seu entendre, les “mentides provades” que atribueix a Rajoy durant la seva compareixença són la gota que ha fet vessar el got. Per això, Herrera planteja aquesta moció de censura “amb un únic punt al programa de govern: convocatòria d’eleccions”, desautoritzant així l’opció del PSOE de formar un nou executiu “tecnocràtic” amb un altre president del PP. “La moció evidenciaria la sensibilitat per part del Parlament. Tenim un president que no compleix amb el seu programa, que aplica un programa econòmic que significa un empitjorament de les condicions econòmiques i de la vida de la gent, i a això se suma una actitud clarament corrupta. Què més hem d’esperar? Si no és ara, quan?”, va sentenciar Herrera.

La frase: <<No crec que hi hagi ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin. Existeixen indicis per continuar la investigació del cas Bárcenas fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”. (Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l’Estat, Logroño, 7 febrer 2013).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/YW-sQumB5Xc,  http://youtu.be/Q7pYxnNUYkU (Exemples de valor en la política i de servei al poble).

***********************************************************************************************

  

 

El Deure i la Glòria

<<Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que hi han anat menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

 

family

(Imatge: www.historyplace.com)

<<Avui dia un de cada tres estudiants de cinquè grau abandonen els seus estudis de segona ensenyança i només dos de cada deu es graduaran en el col.legi. Mentrestant, necessitem mes homes i dones ben instruïts i menys mà d’obra sense qualificar. Hi han milions de llocs de treball als que en els pròxims set anys hi podran arribar els homes i dones joves que estiguin dotats d’una bona instrucció. La demanda serà aclaparadora i haurà milions de persones sense feina que es mostrin mancats d’instrucció perquè les noves màquines i la tecnologia els necessitaran moltíssim menys que en aquests moments. Aquesta combinació d’un tremend augment de població dels nostres joves, de menys necessitat d’obrers o personal sense qualificar i de menys treball apte per a gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb els quals s’enfrontarà en els pròxims deu anys>>.

<<Dels nord-americans que compten divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyança i un poc més de vuit milions tenen menys de cinc anys. Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica>>.

<<Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per sol.licitar una feina; repeteixo que, de vegades, quasi no sabeni llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego. San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/aW1AvvIGz3o

***********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Tot i que la depressió cultural dels segles XVI i XVII és un fenomen complex, que no s’explica sols per la incidència que hi tingué la inquisició, és indiscutible que l’acció repressiva d’aquesta propicià l’extensió dels hàbits culturals grisos, mediocres i sucursalistes que sotmeteren els Països Catalans fins a la renaixença. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- De quin papa fou partidària la Corona catalano-aragonesa davant el Cisma d’Occident?

*  LA CITACIÓ.- “Res és més nociu per a la creativitat que el furor de la inspiració”. Umberto Eco.   umberto eco.jpg

(Imatge: www.papelenblanco.com)

***********************************************************************************************

Els colors del món

Syrian activists inspect the bodies of people they say were killed by nerve gas in the Ghouta region, in the Duma neighbourhood of Damascus

L’holocaust. Segle XXI, crims contra la humanitat. Passivitat i roïndat davant la bogeria criminal. (Imatge: www.huffingtonpost.it).

<<…De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Parlo de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels  americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

**************************************************