(Imatge: www.elpuntavui.cat)

El Tempir d’Elx ha fet pública la denúncia i s’ha solidaritzat amb la víctima d’aquest nou tracte vexatori vers la llengua catalana/valenciana. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”. Defensar les arrels d’història, cultura i llengua es mantenir fort i viu l’esperit de la grandesa dels pobles que estimen la llibertat i la democràcia. 

(Imatge: in.directe.cat)

A Espanya, nació de nacions, no només existeix la llengua castellana, parlada en el món per 500 milions de persones, protegida i amb important suport econòmic per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. També hi ha el català, parlat per 10 milions de persones; el gallec i el basc que es mereixen el mateix respecte i consideració que el castellà, o més, ja que són llengües minoritàries que cal protegir. A Catalunya, els diaris més importants són en llengua castellana, també la ràdio i les televisions. El cinema gairebé tot és en castellà. A les escoles, col.legis, instituts, universitats, els alumnes aprenen en català i en castellà. Fins i tot a la selectivitat les notes en castellà són més elevades. Finalitzen els seus estudis dominant aquestes llengües i altres. A els Països Catalans -història, llengua i cultura- els governs del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, menyspreen i fan tot el que poden per fer desaparèixer de les institucions i centres escolars la llengua catalana. Ja veiem -tot Europa ho veu- el que està passant a l’Aragó, ses Illes Balears i València on, fins i tot, han prohibit el dret constitucional d’expressió d’una televisió modèlica i exemplar com és TV3.

Trenta cinc anys de democràcia no serveixen per a res. Espanya, nació de nacions, fa marxa enrere com els crancs. En tots els aspectes del progrés. És un fet de cada dia, que els actuals dirigents polítics de l’Estat únic -segles enrere dels Estats Units de Nord-Amèrica- i amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ s’ho haurien de mirar molt a prop. Podria ser que a les pròximes eleccions generals, ho veiessin més clar. Així hauria de passar davant la desastrosa política del Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’.

No només -gravíssim- per mantenir la taxa d’atur més elevada dels països de la Comunitat Europea, sinó -entre altres desgavells-, aconseguir que Catalunya mitjançant una pressió injusta i desencertada que mai s’havia donat en els anys de democràcia, doni passos de gegant cap a la independència o aconsegueixi ser un Estat propi com a nació mil.lenària que és. Si els dirigents polítics del ‘Partido Popular’ hi posen tant empeny, els ciutadans de Catalunya no els poden defraudar. Precisament per això, un 80% demanen anar a votar fent ús del dret a la llibertat i a la democràcia dels pobles.

Aquesta pressió injusta i equivocada vers Catalunya, segueix. I, d’una manera ferotge, contra la llengua catalana. Un cas més i que proliferen arreu dels Països Catalans -història, llengua i cultura- des que el ‘Partido Popular’ governa. Embolica que fa fort! Tant i tant difícil resulta per la dreta conservadora, aprendre a governar Espanya! Ara, un advocat d’Elx denuncia un policia nacional per discriminació lingüística. Encara estem així! No se’n donen vergonya! Però, quina classe de ‘democràcia’ és aquesta! Escoltin, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: <<Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

(Imatge: masmediadiario.blogspot.com)

Ho explica Daniel Betoret en el rotatiu ‘El Punt Avui’. <<Elx ha estat escenari d’un nou cas de discriminació lingüística aquesta setmana quan l’advocat Francisco Cortell volia presentar una denuncia davant la policia nacional per un cas de pedofilia. L’agent que l’atenia li va exigir que parlés en espanyol i li va etzibar, en un “to fatxenda”, segons el mateix relata, “sabe que es esto?” -assenyalant l’escut de la policia que duia al pit-, “esto es Espanya”>>.

L’advocat, víctima d’aquest nou cas de discriminació, -informa Daniel Betoret- va demanar ser atès en valencià, però el van adreçar a la policia local d’Elx i en demanar el llibre de reclamacions, el policia li va respondre que “no n’hi havia”. Davant s’aquesta situació, Cortell, va demanar a l’agent que s’identifiques i aquest li va donar el número de placa, encara que sense acreditar-lo físicament. Davant d’aquesta situació, Francisco Cortell va decidir presentar una queixa mitjançant el correu electrònic i també una denúncia al web de la policia nacional.

Els fets es van desencadenar després que la víctima detectés un arxiu de contingut pedòfil inserit a una pel.lícula que s’havia descarregat el seu fill. <<Cortell es va posar en contacte amb la policia nacional que li va aconsellar que anés a la comissaria a presentar la denúncia, en un primer moment no va tenir cap problema per expressar-se en valencià, però va ser quan li van demanar, via correu electrònic que tornés a personar-se a la comissaria per a presentar la denúncia formalment quan va trobar-se a un nou agent que es va negar a atendre’l en valencià, li va exigir que parlés en espanyol i li va recriminar que parlés en valencià perquè “esto es España”.

L’associació il.licitana per la llengua, El Tempir, ha estat qui ha difós aquest nou cas de descriminació lingüística a la capital del Baix Vinalopó i s’ha volgut solidaritzar amb la víctima d’aquest tracte vexatori i ha volgut recordar que, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: “Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”.

No només a “altres pobles i ciutats valencianes”, també està passant a Catalunya, ses Illes Balears i a l’Aragó. Es tracta de funcionaris -els ciutadans els hi paguen el sou- que ignoren o volen ignorar algunes Lleis Orgàniques d’obligat compiment o, fins i tot, la mateixa Constitució quan diu en el seu Article tercer: <<La Constitució accepta la pluralitat de les llengües espanyoles i els hi reconeix el caràcter de llengües oficials: una és el castellà com a llengua oficial de l’Estat, i les altres -català/valencià, gallec i euskera-, en les seves respectives Comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts. Encara més, la Constitució considera que aquestes modalitats lingüístiques (llengües) són “un patrimoni cultural que deu ser objecte d’especial respecte i protecció”>>.

Els centres espanyols d’ensenyament de funcionaris, ja siguin de la policia nacional, guàrdia civil, exèrcit, justícia, etcètera…ja els hi expliquen això? Saben que a Espanya, nació de nacions, a més de la llengua castellana hi conviuen altres llengües no menys importants que el castellà? O és que encara hem de recordar i viure l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua? S’ha de plantejar aquest conflicte a Europa on també existeixen països amb diferents llengües, com és el cas de Suïssa, entre altres, on hi conviuen quatre idiomes sense cap problema ni menyspreu? Com és que tots aquests conflictes greus, i altres que afecten a les llengües de les nacions d’Espanya, proliferen i augmenten des que governa el ‘Partido Popular’?  

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:http://youtu.be/Th48JXKgz1I, http://youtu.be/hOOUaHhcSpk (no permete’m que ens separin la nostra estimada llengua).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La discriminació racial en els llocs de treball és especialment injuriosa tant per les seves víctimes com perjudicial per l’economia nacional. Porta com a resultat un enorme malbaratament d’energies humanes, i a la vegada crea seriosos problemes comunitaris. És endemés oposada al principi democràtic de que no es pot negar a cap home o dona treball apropiat a la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El President John F.Kennedy amb el Dr. Benjamin Mayes que va ser mentor i pare espiritual del reverend Martin Luther King,(Jr). Mayes s’havia reunit amb Mahatma Gandhi. (Imatge: www.scetv.org.)

<<El comitè del president per l’Oportunitat d’Igualtat de Col.locació, reorganitzat per ordre executiva a inicis del 1961, sota la immediata direcció del vicepresident Johnson, ha adoptat significatives mesures per eliminar la discriminació racial entre aquells sectors que treballen pel Govern. Centenars de companyies, que equivalen aproximadament a uns disset milions de llocs de treball, han convingut en suprimir les pràctiques discriminatòries que fins ara eren normes en tots els contractes de treball. Cent quatre grans empreses, incloent als patrons més poderosos del país, han signat acords per portar a cap un eficaç atac a la discriminació en las col.locacions; i cent disset sindicats, representant el vuitanta i cinc per cent dels membres afiliats a l’AFL-CIO, han signat també acords semblants amb el comitè. És principi democràtic que, a cap home o dona, se li pot negar treball adequat segons la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/rXxugvJ0xcA

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La historiografia dels darrers anys ha intentat de situar correctament l’empremta de la discriminació jurídica en la decadència econòmica catalana. El país ja no posseïa aquella banca puixant ni la sòlida indústria drapera que havien explicat l’esplendor del gran comerç i de l’imperi mediterrani medievals. El declivi demogràfic posat de manifest a partir del 1348, la crisi social encavalcada entre els segles XIV i XV, la guerra civil de 1462-1472 i l’esmentada guerra de les Germanies expliquen millor la feblesa econòmica de la fase en qüestió, certament, que no pas una clàusula jurídica prohibitiva, que no pas l’existència del monopoli comercial americà de Sevilla (1503). (Ulisses 11).

La Revolta de les Germanies va ser una rebel.lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. ‘La Pau de les Germanies’, oli sobre llenç, per Marcelino Unceta. (aa.wikipedia.org).

* LA PREGUNTA.- Què va contemplar el conflicte civil de 1462-1472 -o Guerra contra Joan II?

* LA CITACIÓ.- “Només la comunicació té caràcter diví”. Octavio Paz.

(Imatge: noticias.universia.net)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 Catalunya és una gran nació amb 1.000 anys de comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Per aquesta gran raó, per aquest motiu i en nom de l’enteniment i la democràcia, la nació catalana té tot el dret de que la seva bandera oneji entre les de la Comunitat Europea. Tot el dret de pertànyer a les institucions europees. Perquè sempre ha estat una avançada de l’europeisme, no per força, sinó per vocació.  (Imatge: www.paises.net).

***********************************************************************************************