Les 20 preguntes de la representant Rosa Díez, encara per contestar
28 setembre 2013 per Enric Figueras
El militant falangista José Antonio Girón de Velasco i el dictador general Francisco Franco.
Tot amuntegat sobre la taula. Des del Govern central del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol, dreta radical i amb poder absolut, fa mans i mànigues per fer retornar Espanya, nació de nacions, cap a l’endarreriment i aïllament del franquisme. Economia, sanitat, educació, investigació, treball, pensions, Llei de la Dependència, cultura, serveis socials, llengües que es parlen a Espanya, relació amb la nació catalana, l’Estatut de Catalunya, democràcia, Autonomies…tot, tot i tot amb un conflicte constant, malestar continuat i d’endarreriment. El poder absolut és un pèssim aliat per governar amb justícia, grandesa, pluralitat i intel.ligència. De les 17 Comunitats Autònomes, nacions o les que es consideren ‘regiones’, només 5 aporten més del que reben. Totes les altres reben més del que aporten. Això representa un fracàs econòmic d’envergadura. Això representa un desequilibri econòmic que perjudica als qui es preocupen, treballen i lluiten cada dia pel progrés i la justícia social. Menys funcionaris i més emprenedors. La xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des del Govern central, evidencien un espoli fiscal que la nació catalana, sense pressupost, no pot suportar. El Govern de la Generalitat ha demanat parlar una i altra vegada. L’any 2006 va presentar la Reforma de l’Estatut d’Autonomia, va ser retallat, aprovat, sancionat, convertit en Llei Orgànica i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El president de la Generalitat ha viatjat a Madrid, una i altra vegada. Ha demanat el pacte fiscal, una i altra vegada. Ha demanat un tracte fiscal més just, una i altra vegada. Ha demanat poder disposar dels recuros que genera. Sempre resposta negativa per part del Govern central del ‘Partido Popular’. Ni tant sols parlar, dialogar. Mentre aquest s’entesta a recular cap a el franquisme, ja veuen els resultats. A Espanya, nació de nacions, l’hi aniria molt millor caminar junt amb l’obertura, l’inconformisme i esperit progressista de Catalunya, que no amb l’absolutisme, immobilisme i aïllament de Castella. (Imatge: www.elcorreogallego.es).
No és un cas tancat. Per la seva trascendència és, hauria de ser, més obert que mai. Amb dos fiscals, un jutge i un Comitè especial d’investigació en el Congrés i el Senat -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i, endemés, formuli recomenacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.
Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no parlen, parlen i parlen de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen a l’establiment -per elecció- d’aquest Comitè especial?
El poble, el carrer, la premsa, en va ple de comentaris i tot tipus d’expressions que fan molt mal a la política i a la democràcia. I sense aquesta, un país no podrà funcionar mai amb la plenitud i el progrés que desitjen aconseguir i viure, la gran majoria dels seus ciutadans. Hi tenen tot el dret. Per això tenen tot el dret a saber que ha passat i passa amb el ‘cas Bárcenas’. Claretat i transparència sense màcula alguna. És el fons veritable de la raó, el seny, l’enteniment. Les raons de peu de banc o raons foradades, no són compatibles amb la manera de viure a l’Europa democràtica de la modernitat i del progrés. Ni molt menys per la convivència dels ciutadans d’aquesta nació de nacions que és Espanya. De dintre i de fora perquè aquesta ciutadans, desitjen sortir cap a Europa i el món amb el cap ben alt no exempts d’amor propi.
També és Europa que voldria veure un aclariment total i fins al final del ‘cas Bárcenas’. Aquesta Comunitat i Comissió europees, totes les seves institucions, la premsa, amb els quals representants polítics s’assenta tot sovint el president del Govern espanyol i del ‘Partido Popular’, Mariano Rajoy, i que amb ell veuen la representació del prestigi polític, democràtic, social, econòmic i de la convivència que hauria de gaudir, en tot moment, Espanya nació de nacions. No només el que nosaltres creiem que hi ha o, hauria d’haver-hi, sinó el que els altres ens veuen i ens jutjen.
Sabia o es podia imaginar la representant Rosa Díez, que el president Rajoy no contestaria les seves preguntes? Si és així, per què les va plantejar davant el Congrés de Diputats, el Senat i de tots els ciutadans? Aquestes grans institucions representatives del poble i de la dignitat de la política, no es mereixen escoltar les respostes oportunes? (Imatge: www.elmundo.es).
Amb referència al ‘cas Bárcenas’ -cas obert-, hi han pendents unes preguntes molt importants fetes al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Hi ho són no només per aclarir i descabdellar aquest maleït embull, en atenció a la demanda de justícia i transparència democràtica, sinó per raó de la persona que va plantejar les preguntes -20-, i del lloc on, una a una, van ser pronunciades: el Congrés de Diputats i el Senat. Temples de la democràcia i de representació dels pobles de les nacions d’Espanya. Resulta increïble que les preguntes de la representant i diputada, Rosa Díez, portaveu d’UPiD -aviat farà 2 mesos que va ser demanada la seva contestació- encara no hagin estat contestades pel president Rajoy. No caldria ni recordar, però, ho hem de fer, que els abundants emoluments dels funcionaris polítics -aquests si s’haurien de retallar- s’abonen puntualment el primer de cada mes. I que l’Estat està al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat.
Aquestes són les preguntes:
1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?
2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de incompatibilidades?
3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS)? ¿Qué puesto desempeñó?
4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?
5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?
6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”.¿Cuáles son ciertos y cuáles no?
7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?
8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?
9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?
10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?
11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?
12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?
13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?
14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?
15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.
16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?
17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justicia o intento de soborno?
18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?
19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luis Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?
20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete dias antes).
21.- ¿Per què el ‘Partido Popular’ va entregar inservibles els dos ordenadors de Bárcenas, que els hi havia demanat el jutge instructor Ruz? (pregunta no feta per Rosa Díez per tractar-se d’un fet posterior).
<<Las cuentas secretas del extesorero del PP Luis Bárcenas dejan al descubierto los pagos realizados al Partido Popular que apuntan a la supuesta financiación ilegal del partido. En los extractos que publica el diario El País figuran las donaciones que empresas realizaron al partido y las salidas en forma de pagos periódicos a miembros de la cúpula del PP. Unas anotaciones que demostrarían la contabilidad B que administraba Bárcenas: la cara oculta de un partido que tras la publicación de las cuentas huele más que nunca a podrido>>. (Público.es). (Imatge: www.publico.es).
La diputada i representant, Rosa Díez, va exigir al president Rajoy que “assumeigi la seva responsabilitat” i digui “tota la veritat” perqué fins ara -el va acusar- “ha negat els fets per amagar els seus errors o per minimitzar-los”. La qüestió, gravíssima, és que després de dos mesos Rajoy encara no ha contestat a aquestes preguntes. Té temps, des de Castella, d’encoratjar i donar suport a lleis, normatives i reglaments que fan recular Espanya, nació de nacions, als anys del franquisme, principalment, pel que fa a les tres llengües que, endemés de la castellana existeixen a Espanya: català, basc, i gallec. Tot a favor del castellà i, d’una manera agressiva, roïna i amb manifesta fòbia, en contra de l’ensenyament i protecció de la llengua catalana com veiem que està passant a ses Illes Balears, País Valencià i a l’Aragó. L’ofegament de l’immersió lingüística que tant èxit ha demostrat a nivell europeu, tant per l’aprenentatge de la llengua catalana com la castellana. El govern central del president Mariano Rajoy, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, no para d’atiar conflictes i malestar entre les nacions que formen Espanya principalment als Països Catalans agermanats per raó d’història, llengua i cultura. Conflictes i malestar propis de dictadures. Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana a l’Aragó i, s’acaba en una dictadura.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:http://youtu.be/VmJauh-Fa7I, http://youtu.be/wkx72jFdHfE (solidaritat amb l’ensenyament de ses Illes)
**********************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<No hi ha cap acte que sigui més contrari a l’esperit de la nostra democràcia i Constitució, que el problema del negre que només busca un tractament igual al dels altres éssers humans, i no existeix res més inhumà que impedir a aquest ciutadà l’entrada a restaurants, hotels, teatres, zones d’esbarjo i altres llocs públics>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).
(Imatge: www.mundoeducacao.com)
(Imatge: atghana.wordpress.com)
Vot, educació, ocupació justa i altres drets
<<Onsevulga que ha estat possible, aquesta Administració ha lluitat durament contra tals actes. El 1961, el Departament de Justícia i la comissió de Comerç Interestatal van adoptar mesures que foren coronades per l’èxit, per acabar amb la discriminació racial en els ferrocarrils i autobusos. El 1962, els quinze aeroports que encara practicaven la segregació van ser persuadits per que canviessin d’actitud. Tretze d’ells ho van fer de manera voluntària, i només dos ho van haver de fer davant la imminent intervenció del Departament de Justícia. Com a resultat de totes aquestes mesures, podem dir que la sistemètica segregació en tots els mitjans de transport interestatal han desaparegut virtualment. No hi ha dubte de que seguiran donant-se casos aïllats de segregació racial en restaurants, hotels, etc., però confio en que ben aviat les autoritats s’encarregaran de fer-los desaparèixer>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/YhgVvjrGH-Y
*********************************************************************************************
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
