Carles Mateu, a Almenara (Plana Baixa): <<Em condemnen per parlar valencià>>. (Imatge: N.Soriano – www.levante-emv.com).

Començarem fent esment d’alguns titulars de la premsa: “Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català”. Una altra: “Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó”. El tercer titular: “El seu cas ha sigut denunciat a Europa i al Congrés espanyol”. El titular següent, pertany a aquest ‘post’ de ‘La Nova Frontera’: “Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana i també el de l’aragonès per els acrònims Lapao i Lapapip -llei de llengües d’Aragó- i s’acaba en una dictadura”. Són informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar.

El català està en el punt d’atac i de fer la vida impossible a la llengua catalana per part dels governs centralistes, nacionalistes castellans, amb poder absolut del ‘Partido Popular’ dels Països Catalans -història, llengua i cultura-, al País Valencià, l’Aragó i ses Illes Balears. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que pretén colpir l’idioma català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que intenta posar fi a la immersió lingüística a les Illes. I contra la Constitució escrita. A fe de Déu que mai per mai ho aconseguiran. Gràcies, moltes gràcies, ciutadans de ses Illes Balears que defenseu la sagrada llengua dels vostres pares i dels vostres avis. Dels nostres pares i avis. L’idioma del passat, del present i del futur. Sou un país ‘pagador’, que, com Catalunya, pagueu més del que rebeu. És indigne que funcionaris als qui vosaltres pagueu el sou mitjançant els vostres imposts, vos tractin d’aquesta manera. Ho veiem cada dia a la premsa; tot Europa ho veu. 

Ja ho va dir José María Becana, senador del PSOE per Aragó: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”. Doncs, vés per on! A Espanya, nació de nacions, hi han, a més del castellà; el català, el basc (l’euskera) i el gallec. Tots tres amb els mateixos drets i respecte que la llengua castellana, però, amb una protecció especial tal com proclama la Constitución en el seu article tercer: <<La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto>>. <<En los territorios dotados de un Estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomia>>.

<<La instauración por el art. 3.2 de la Constitución de la cooficialidad de las respectivas lenguas españolas en determinadas Comunidades Autónomas tiene consecuencias para todos los poderes públicos en dichas Comunidades, y en primer término el derecho de los ciudadanos a usar cualquiera de las dos lenguas ante cualquier administración en la Comunidad respectiva con plena eficacia jurídica>>. <<Nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>>. <<El régimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomía presupone no solo la coexistencia sino la convivencia de amabas lenguas cooficiales>>. <<Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discriminados por el uso de una de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma>>.

<<Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català>>

(Imatge: www.ara.cat)

Ho explica l’ACN mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’ que vora 7.000 persones han signat a través de la plataforma Change.org. la petició al síndic de greuges per a exigir que retiren la pena de presó al veí d’Almenara (Plana Baixa), condemnat per desobediència per haver parlat en valencià durant un control rutinari. Els fets van ocórrer el desembre quan, segons el denunciat, va defensar el seu dret a parlar en valencià davant la Guàrdia Civil. Assenyala que això li va comportar denúncies per no dur el cinturó, el jupetí reflector i per negar-se a sotmetre’s al control d’alcoholèmia. A més, els agents el van denunciar per desobediència a l’autoritat. Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó.

<<Parle en castellà, que estem a Espanya>>

Presentació del llibre ‘En cristiano. Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana’. (Imatge: www.totsantcugat.cat).

Segons la versió dels fets per part del denunciat, Carles Mateu, un dels guàrdies civils li hauria exigit “parle en castellà, que estem a Espanya”. Mateu manifesta que es va sentir agredit i va continuar parlant en valencià, atés que se sentia en el seu dret de fer-ho. La Guàrdia Civil li va etzibar que arribaria a casa sense carnet. Mateu assegura que les tres denúncies són falses. El conductor va ser denunciat per no dur el cinturó de seguretat, el jupetí reflector i per haver-se negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Les denúncies sumen 1.000 euros de sanció i la retirada dels 12 punts del carnet de conduir. A més d’una denúncia per desobediència a l’autoritat, va estar retingut durant 3 hores.

El jutjat de primera instància de Castelló havia absolt el denunciat pel delicte de desobediència, pel qual es demanaven 9 mesos, però l’Audiència de Castelló ha revocat aquesta resolució i ha confirmat una pena de presó de 6 mesos. Els jutges consideren que el fet de parlar en català va ser una estratègia per demorar el control d’alcoholèmia, que va resultar negatiu, segons el conductor.

El cas ha sigut dut a la Unió Europea per part d’alguns parlamentaris catalans i bascos en una pregunta parlamentària. Al Congrés espanyol, diputats com Joan Tardà, d’ERC, o Joan Baldoví, de Compromís, han denunciat el cas. Change.org té com a objectiu aconseguir 10.000 signatures per presentar-les al síndic de greuges valencià per exigir que es retire aquesta condemna.

Vergonya, senyors, vergonya! A Catalunya, que forma part de les nacions d’Espanya constretes i amargades, quan una persona de parla castellana diu que no entén el català, immediatament el ciutadà de Catalunya canvia de llengua i parla en castellà. Ho fa per respecte, consideració, un ampli nivell cultural, educació, tolerància, i estimació per les llengües que es parlen a Espanya, nació de nacions. Tots els ciutadans de Catalunya coneixen i parlen la llengua castellana. Tots els joves quan finalitzen els seus estudis coneixen i parlen en català i en castellà. Està demostrat que a les proves de selectivitat els alumnes treuen notes més elevades en castellà. Només un 3 per cent de les pel.lícules que es veuen als cinemes de Catalunya, són en llengua catalana, enfront la força del castellà al cinema, emissores de ràdio, televisions, premsa, revistes…La xifra de 500 milions de persones que en el món parlen el castellà, davant els 10 milions que en els Països Catalans  -història, llengua i cultura- parlen la llengua catalana, demostra i fa lògic i natural l’esforç de protecció per una llengua mil.lenària que es tant digna i mereixedora de respecte com la castellana. Lluitar per defensar i protegir la nostra llengua materna, de la mare, és la vida i la manera de viure dels ciutadans honests i honorables que estimen la seva terra.

(Imatge: mondellibresmossencinto.blogspot.com)

A Catalunya, a la nació catalana, mai ningú ha perseguit i anat en contra de la llengua i cultura castellanes, que es mereixen tot el respecte i admiració. Tot el que està fent el Govern central i autonòmics del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista castellà, amb poder absolut i en contra de la protecció de la llengua catalana, és propi de la fòbia, roïndat i menyspreu contra la llengua catalana. Mai en gairebé 35 anys de democràcia, havia passat el greu conflicte que s’està desenvolupant actualment atiat pel ‘Partido Popular’. I en contra de la Constitució que protegeix les altres llengües que, endemés del castellà, es parlen a les nacions d’Espanya. És així, és d’aquesta manera com el ‘Partido Popular’ ha aconseguit els vots de la majoria i poder absoluts? És així, és d’aquesta manera com pensa aconseguir els vots a les pròximes eleccions generals?  

Amb “500 años de historia” i la “nación más antigua de Europa”-ho diuen els jerarques del ‘Partido Popular’- encara a Espanya, nació de nacions, no han après a respectar les llengües diferents al castellà? 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/yZ7jrsFh5Fo  –  http://youtu.be/UYGdMa6etto

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal continuarà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això en un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington D.C., 28 febrer 1963). 

Segregació racial als EUA

(Imatge: aquimero.blogspot.com)

President Kennedy hears of the assassination of Patrice Lumumba, February, 1961. Estate of Jacques Lowe, 1961. (Imatge: theguardian.com)

<<Els parcs nacionals, boscs i altres llocs d’esbarjo i escampament, així com el districte del Stadium de Columbia, es troben oberts a tothom sense distinció de color. S’estan celebrant a més en tots aquells hotels i restaurants que no practiquen la segregació, reunions apadrinades pel Govern federal; reunions en les que parlen constantment persones anomenades pel mateix Govern. El Departament de Justícia ha demanat al Tribunal Suprem que anuli les sentències dictades contra aquells negres detinguts per pretendre ser admesos en llocs on abans es practicava la segregació, i que així mateix es faci complir la llei mitjançant els seus agents per protegir a aquelles persones que tracten de suprimir la segregació en els seus mitjans de transport.>>

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal seguirà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans.>> (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/e74vD3duynw

*******************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Factors no pas endògens d’aquesta regressió econòmica foren, probablement, certs aspectes de la política dels Reis Catòlics, entre els quals la persecució dels conversos religiosos, que causà una sagnia important, duta a terme per mitjà de la nova inquisició, d’encuny castellà, introduïda a les terres catalanes entre 1482 i 1488. La majoria de conversos a la religió catòlica, o cristians nous, componien un cos urbà especialitzat en el comerç i llur persecució determinà un nombre seriós d’autoexilis -unes 600 famílies només a Barcelona- i la consecutiva fugida de capitals, sense comptar la sistemàtica confiscació de tot altre bé dels declarats <<heretges>>. L’emigració, l’expulsió dels cristians nous suposà, comsevulla, la liquidació d’un valuós corpus urbà mercantil. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Fins quin any l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor?

* LA CITACIÓ.-  “El que queda de tots els viatges és el perfum d’una rosa marcida”. Eugeni Trias.

*********************************************************************************

Els colors del món

 “Cataluña es lo que los catalanes quieran que sea”. Felipe de Borbón y Grecia, Príncipe de España, Parlament de Catalunya, 21 abril 1990. (Imatge: www.abc.es).

**************************************************************