Cameron i Salmond signen l’acord sobre el referèndum de la independència d’Escòcia, que es celebrarà el 18 de setembre del 2014. Guanyar-se el sou cada mes treballant amb raciocini, enteniment, intel.ligència i cultura polítiques, a favor de la llibertat, la democràcia i les aspiracions pel dret a decidir de milions dels seus ciutadans. (Imatge: es.mashpedia.com).

Catorze mesos després de l’anunci solemne a Edimburg d’un referèndum d’independència per Escòcia, la consulta impulsada pel govern nacionalista tenia des d’octubre la carta de naturalesa legal (transferència temporal per part del Parlament britànic). Es coneixia ja la redacció de la pregunta (degudament esmenada per la Comissió Electoral britànica), així com els arguments en favor i en contra d’ambdós blocs polítics. (Imatge: factorinternacional.com).

Un exemple de llibertat, democràcia responsabilitat política i respecte cap a les aspiracions del dret a decidir dels ciutadans escocesos i europeus. Tot un exemple per Espanya. (Imatge: eldiariodecaracas.com).

Com sempre, la secretària general del ‘Partido Popular’, Maria Dolores de Cospedal, intenta fer posar el mitjó a l’inrevés. Però, per a tots els mitjons, siguin del color que siguin, i que porten estampada la ‘D’ de demòcrata i democràcia, als seus usuaris ja els hi està bé portar-los ben posats.

Les seves paraules després de la recent reunió del comitè executiu del ‘Partido Popular’, fan referència a que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va posar de manifest que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar” i a “dialogar d’allò que s’hagi de dialogar però sempre respectant la Constitució i les lleis”.”Són altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg”, va subrallar de Cospedal.

Ja ho crec que ho fan ràpid quan els interessa canviar la Constitució i les lleis! El poder absolut és la senda que porta cap a una dictadura constitucional. “Respectant sempre la Constitució i les lleis”. Ja es va veure de quina manera el ‘Partido Popular’, va respectar la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congrés i el Senat; sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana. Així, amb un menyspreu absolut cap a les aspiracions d’aquests ciutadans i la representivitat democràctica tant del Parlament i la Generalitat, com del Congrés i el Senat que van aprovar l’esmentada Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la van portar d’una manera injusta i innecessària davant el Tribunal Constitucional, no renovat. I tot, després d’una vasta campanya nacionalista espanyola de recollida de signatures i eslògans en contra de l’Estatut, però, que en realitat, es va transformar en una vasta campanya contra Catalunya i els seus productes comercials. Augmentar i convertir en continuada i sempre permanent, l’aversió apassionada, angoixosa i obsessiva del nacionalisme espanyol contra Catalunya. Tot al contrari del que, des de sempre, la nació catalana havia demostrat cap a Espanya, nació de nacions. Ara, això ha canviat des de l’arribada al poder de la dreta radical, conservadora, centralista i nacionalista espanyola representada pel ‘Partido Popular’. A més fòbia contra Catalunya, més vots per aquest partit. Ja veuen el resultat: un 80% dels ciutadans de Catalunya demanen poder anar a votar per fer ús democràtic i europeu del seu dret a decidir. Ja han dit prou. La dreta que mai ha sabut governar a Espanya, només aporta una successió de conflictes i creixent malestar. El tracte rebut per la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és respectar les lleis?

La Constitució en el seu article tercer, ampara i protegeix les llengües que, endemés del castellà, es parlen a Espanya: català, gallec i basc. El continuat mal tracte i canvi de lleis contra la protecció i supervivència de la llengua catalana a les Comunitats Autònomes governades, amb poder absolut, pel ‘Partido Popular’, vol dir respectar la Constitució? El català està en el punt de mira del PP. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, -es comença per canviar el nom d’una llengua i s’acaba en una dictadura- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que elimina el català com a requisit per treballar a l’administració -<<nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como un mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>> (Constitució), i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que pretén posar fi a la immersió lingüística a les illes. Tot en contra del que, en el seu article tercer, estableix la Constitució. Això és respectar-la?

“Són altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg”, va subrallar de Cospedal. Qui és que vol imposar, entre altres normes i lleis centralistes, la LOQME, norma estatal més coneguda com la llei Wert, per damunt de tothom? Tot Espanya hi està en contra. Per posar un exemple, la Llei d’Educació aprovada pel Parlament de Finlàndia, la millor d’Europa, van estar 6 anys per la seva discussió i elaboració. És de caràcter permanent i es va aconseguir mitjançant les aportacions i el beneplàcit de tothom. Només es pot modificar per qüestions d’introducció a l’ensenyament de les noves tecnologies. Un bon exemple de democràcia europea.

I pel que fa a “voler imposar criteris i eslògans” en tenim un que demostra el gran desconeixement de la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Ho va dir el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Mai hi havia hagut a Catalunya cap problema en aquest aspecte, fins que, l’any 2006, el ‘Partido Popular’ va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, no renovat, i des que aquest partit va començar a governar amb poder absolut i sempre amb normes estatals fetes i aprovades amb un ull mirant a Catalunya. Sempre en contra de la seva autonomia constitucional i estatuària, i amb un permanent ofec econòmic. És això respectar la Constitució de les autonomies?

L’article 20 de la Constitució Espanyola que fa referència als drets d’expressió: <<A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión…>>. Es respecta a València -País Valencià- la Constitució pel que fa referència als drets d’expressió, davant la prohibició de les emissions de TV3 i, fins i tot, ara, voler tancar la RTVV? On és això que diu la senyora de Cospedal de que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar i a dialogar”?

El permanent discurs de l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, -qui l’ha votat?- discursejat des del nacionalisme espanyol més ranci, agressiu, amenaçador i totalitari -el nacionalisme espanyol és el bo i els altres són malvats i perversos perquè defensen els seus drets mitjançant el diàleg, el respecte, la pau, la llibertat i la democràcia-, és un exemple de que tant l’executiu com el ‘Partido Popular’ “estan disposats a parlar i a dialogar”? Qui són els que volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg? Per cert, qui va donar l’ordre de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, sancionat i ‘referendat’ davant el Tribunal Constitucional, no renovat? Qui ha tancat tantes vegades la porta del diàleg al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas?  

*****************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Això no és un problema que únicament es limiti a un sector del país. Les dificultats inherents a la segregació existeixen a cada ciutat i a cada Estat de la Unió, provocant a moltes ciutats una corrent de descontent que amenaça a la seguretat pública. Ni tampoc aquest problema ha de ser forçosament tema de discussió partidista en una època de crisi domèstica. Els homes i dones de bona voluntat, els homes i dones generosos sabran unir-se malgrat les diferències o de partit. I tampoc es tracta aqui d’un problema legal o legislatiu. És molt millor solucionar aquests assumptes davant els tribunals que en els carrers, i és cert que es necessiten lleis per aquest i molts altres problemes. Però també és evident que les lleis no poden fer que l’home vegi les coses correctament>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: www.art.com)

<<En primer lloc, ens enfrontem amb un tema o problema profundament moral. És tant antic com les Escriptures i tant clar com la Constitució americana>>.

<<El problema radica en si tots els nord-americans han de gaudir de drets i oportunitats iguals, i en si anem a tractar als nostres conciutadans nord-americans com ens agradaria a nosaltres ser tractats. Si un nord-americà, perquè la seva pell és obscura, no pot esmorzar en un restaurant obert al públic; si no pot enviar als seus fills a la millor escola pública; si no pot votar a favor de funcionaris públics que representin els seus interessos; si no pot gaudir de la vida lliure i agradable que tots volem, ¿ A qui de nosaltres agradaria canviar de color de la pell i posar-se en el seu lloc? ¿ A qui d’entre tots nosaltres s’acontentaria amb rebre només recomanacions de paciència? (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: o5racismo.blogs…)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/zZwmoVYEwV4

*******************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els conceptes generals d’humanisme i Renaixement volen dir a hores d’ara una cosa ben diferent per a cada branca de la investigació històrica i gairebé una cosa ben diferent per a cada historiador de la cultura: en qualsevol cas, aquell bell i lluminós renaixement que sorgia de les boires confuses i tèrboles dels segles mitjans, tal com el van teoritzar Burckhardt i l’escola historicista alemanya, s’ha esborrat com el rostre humà dibuixat a la sorra de foucaultiana memòria. Ara bé, si hem de parlar d’aquests temes, el més sensat és refugiar-nos en un concepte ample i còmode d’humanisme i Renaixement; un que proposi, per exemple, uns motius i unes constants dintre una mena de continuïtat cultural que podria anar del segle XIV al segle XVII; de Petrarca a Goethe, del Cisma d’Occident a la Revolució Industrial -amb el benentès que es tracta d’un recer provisional i no d’una veritat establerta. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Quins són els criteris generals operatius que ens han de permetre parlar d’humanisme en la cultura catalana?

* LA CITACIÓ.- “L’art, quan és bo, és sempre entreteniment”. Bertold Brecht.

(Imatge: anidabar.wordpress.com)

*****************************************************************************************

Els colors del món

 John F. Kennedy, president dels EUA; el cap de l’FBI, Edgar Hoover i el fiscal general, Robert F. Kennedy en el decurs d’un acte a La Casa Blanca. (Imatge: elespejodelaargentina.com).

Qüestions per Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post.

* Cinc dies abans de l’assassinat del president Kennedy, l’oficina de l’FBI de Nova Orleans, va rebre un tèlex avisant que es preparava un atemptat contra el president durant el cap de setmana a Dallas (Texas). L’FBI no va transmetre aquesta advertència al Servei Secret ni a altres autoritats. Poc després de l’assassinat, el missatge de tèlex va desaparèixer de l’arxiu de l’oficina de l’FBI de Nova Orleans. (Jim Garrison, Fiscal de Districte de Nova Orleans).

Quina explicació hi donen Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post? Thank you very much.

***********************************************