(Imatge: www.elsetge.com)

 

<<Barcelona, nostra gran capital, que l’any 1714 lluità aferrissadament contra les tropes de Berwick i Felip V en defensa de les llibertats nacionals catalanes; que s’alçà l’any 1909 contra la guerra injusta del Marroc; que participà l’any 1917 en la vaga general revolucionària de tot Espanya contra la monarquia borbònica; que derrotà, el juliol del 1936, els insurrectes feixistes contra la república…, aquesta Barcelona combatent, patriòtica i revolucionària, ha tornat novament a commoure el món. Barcelona, amb la seva gesta del dies 12 i 13 de març, ha assenyalat el camí de la victòria contra el règim de Franco i la Falange…>> 

Barcelona, 1 de març de 1951: La Vaga dels Tramvies

(Imatge: nuriaupi. blogspot.com)

 

Valoracions com aquesta -en la revista ‘Per Catalunya’, núm. 97, publicada a Cuba -són una mostra de la sensació general de temperància, de respir, produïda pel boicot dels usuaris del principal transport urbà del moment -el tramvia- que es transformaria en vaga dels treballadors de Barcelona. Com molts dels moviments realment multitudinaris, la vaga del 1951 fou un moviment complex i fins a cert punt contradictori, on la sentimentalitat popular jugà un paper rellevant. Fou una vaga contra la misèria motivada inicialment per un augment discriminatori dels bitllets de tranvia de Barcelona. Discriminatori en comparació de Madrid, on els preus no eren augmentats. El preu d’un bitllet de tramvia esdevingué, així, símbol ocult d’opressió nacional i de classe.

Per a Pablo Neruda, la vaga de Barcelona fou una eclosió, una primavera:

 

<<Comencen a capllevar els brots en els arbres de vora el riu, la llum pugna contra l’obscuritat humida de l’hivern.

I en aquesta hora arriben del sud les notícies, amb un nou signe del temps. En nom de la primavera, salut germans!

Heu de saber que el nom de Barcelona és en llavis de tots els pobles del món.

Avui he saludat en tu l’esperança, l’esperança que en els carrers de Barcelona ha irromput de sobte com el puny del poble contra la tirania, com el cop de sang i de saba de la primavera que torna!>>

Pablo Neruda

(www.biobiochile.cl)

Arreu dels Països Catalans, la vaga del 1951 tingué efectes concrets. Jesús Sanz, estudiós del moviment obrer valencià, en recull el testimoni d’un treballador de la fàbrica de la Paperera de la Malva-rosa de València: <<A la Paperera treballàvem 1300. Vam fer unes quantes vagues: la primera, a la primavera de 1951. En aquell moment, hi havia importants moviments obrers a Catalunya. La vaga del Principat havia paralitzat els transports i una pila d’empreses a Barcelona, a Terrassa, a Sabadell… Érem tocant a Setmana Santa. Un dia, coincidint amb les vagues del Principat, vam parar els de la fàbrica i els paletes de l’ampliació d’obres. No demanàvem res per a nosaltres; només volíem solidaritzar-nos amb els obrers barcelonins>>.

<<-Estem en solidaritat amb el Prat de Llobregat- vam dir molt decidits a Cerdà i a Ojea, delegats  de “Sindicatos” i de “Trabajo”, quan van arribar, a migdia, per veure què passava…>>.

<<Nosaltres havíem parat quasi instintivament: un camioner que venia del Prat, on hi havia una altra fàbrica de cel.lulosa, ens havia explicat què succeïa i aleshores vam decidir parar…Fou la primera vaga>>.  (Ulisses – Enciclopèdia de la recerca i la descoberta).

 La Paperera Espanyola, de Malva-rosa, València

(Imatge: malvarrosa-malvarrosa.blogspot.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/mHwpkq7ndIo

                    http://youtu.be/3HP-CZpjVRA

 

***********************************************************************************************

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

Enfrontament de l’Administració Kennedy amb els magnats de l’acer. Els preus de l’acer i l’interès públic

 

 

<<Accions idèntiques i simultànies de la United States Steel i altres corporacions destacades en el camp de l’acer, augmentant els preus en uns sis dòlars per tona, van constituir un desafiu irresponsable i injustificat cap a l’interès públic>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

President Kennedy, December 7, 1962 with Dr, Norris Bradbury (left), and Dr. Glenn Seaborg (right), a Los Alamos National Laboratory, administrat per la Universitat de Califòrnia, que es troba a Los Alamos, New Mèxic. (Imatge: peternreum.blogspot.cat).

 

<<El president Kennedy va intentar de manera ferma, i amb èxit general, des del principi de la seva Administració, sostenir el front contra la inflació. Constantment va treballar per fer comprender als industrials el fet de que tenien que mantenir els seus preus baixos per poder penetrar en el resistent mercat d’ultramar. A mitjans d’abril de 1962, les Companyies d’acer i la United Steelworkers d’Amèrica, van signar contractes per dos anys per mantenir els salaris estacionats, excepte els marges de beneficis que totalitzaven deu centaus per hora. El president va saludar aquest acord ‘no inflacionista’ com a senyal de contribució al benestar nacional i a la posició competitiva d’Amèrica en el món. Però immediatament després, Roger M. Blough, president de la junta de la United States Steel, el va visitar i, sense previ avís, va anunciar que l’empresa elevava els seus preus en un tant per cent de sis dòlars per tona, o, lo que era igual, aproximadament el 3,5 per cent. La majoria dels altres productors d’acer van seguir el mateix exemple. El president Kennedy va quedar atònit i es va enrabiar. Al dia següent es va celebrar una conferència de Premsa on va denunciar firmament als ‘grans de l’acer’. Blough va intentar desafiar a l’Administració. Però aquesta, immediatament va prendre mesures que, en unió de tres productors Inland Steel, Kaiser Steel i Armco Steel, que es vàren negar a elevar el seu preu van rompre les intencions de la United States Steel i altres. Primer, la Bethlehem Steel, i tot seguit la resta de les altres empreses, van tornar a senyalar els preus d’abans. El president cregué haver donat una lliçó de responsabilitat pública a la indústria>>. (Allan Nevins).    

 

Roger M. Blough, president de la junta de la United States Steel, amb el president John F. Kennedy. (Imatge: www.herinst.org).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents:http://youtu.be/IzD_TrKmrCo

http://youtu.be/zWNhWANkq0Q

 

 

***********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- És un filó de l’humanisme que no té res a veure amb el del XIV o del XV, sembla que hi ha hagut un tall net. Això també ho ha dit Jordi Rubió. La literatura de l’època en català, des de Pere Serafí (?, -1510-Barcelona, 1567) a Francesc Vicent Garcia (Tortosa, – 1582-Vallfogona de Riucorp, 1623), no ens sembla pas que desmenteixi aquest fenomen general d’hispanització. Naturalment, hi ha més matèria a estudiar, des de les traces d’humanisme que ha detectat el pare Batllori, als nuclis lulistes, a l’obra d’humanistes que viuen a l’exili, com Joan Lluís Vives (València, 1492-Bruges, 1540) o aquell Vicent Mariner d’Alagó (València, ?-Madrid, 1642) que va traduir les poesies d’Ausiàs March al llatí guarnint-les d’ornamentacions renaixentistes. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Qui va ser el fundador de l’abadia de Poblet?

 Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

(Imatge: www.foroxerbar.com)

 

 

* LA CITACIÓ.- “El talent és una qüestió d’amor”. Romy Schneider.

Romy Schneider

(Imatge: people.premiere.fr)

************************************************************************************

Els colors del món

 

A few questions for Edward Snowden

 

* Después de que médicos militares realizaran la autopsia al cadáver del presidente Kennedy, desapareció su cerebro. El cerebro, que permanece en paradero desconocido cincuenta años después, fue sumergido en formalina para en endurecerlo y poder averiguar de qué dirección provenían los disparos que recibió. La Comisión Warren jamás examinó fotografías y radiografías de la autopsia, las cuales podrían haber ayudado a resolver la cuestión. Por qué? (Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).

 

* En el día de su detención, Lee Oswald fue sometido a la prueba del nitrato, cuyo resultado indicó que no había disparado un rifle en las veinticuatro horas anteriores. Este hecho fue mantenido en secreto por el Gobierno federal y por la policía de Dallas durante diez meses. Por qué? (Jim Garrisson, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).

Thank you very much in name freedom, democracy and justice.

 

  Cort Suprema de Justicia dels Estats Units d’Amèrica

 

***********************************************************************************************