El ‘comepiedras’ de ‘La història interminable’, com la història inacabable entre Catalunya i Espanya sense diàleg. Posi “dia i hora” ha dit moltes vegades el president Artur Mas al president Mariano Rajoy.

(Imatge: listas.20minutos.es)

Catalunya i Espanya, Consulta del 9 de novembre de 2014 a 7.600.000 ciutadans de la nació catalana. Ja hi han les urnes. Europa i el món miren cap a Espanya, nació de nacions constretes i amargadas. Una pregunta clara i una concreta: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?” Silenci absolut per part del Govern central, centralista, nacionalista espanyol, dreta radical i amb poder absolut sobre la restitució en la seva totalitat de la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovada, ‘referendada’ pel poble, recurs del ‘Partido Popular i sentència, després de quatre anys, del Tribunal Constitucional no renovat. Sense diàleg, sense converses, gairebé ruptura total amb l’Administració del president Rajoy, tot i que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha demanat moltes vegades l’obertura de converses amb Madrid. Silenci total. El 90% dels ciutadans de Catalunya demanen poder fer ús del sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre. Mentre, silenci absolut, sense enteniment i raciocini. Una llosa, una pedra enorme com en el ‘comepiedras’ de ‘La història interminable’.

 

En aquest cas poder absolut. I per poder obtenir-lo, els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren organitzar per tot Espanya -any 2006-, una campanya de recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’Estatut no és ni vol ser una llosa petrificada, sinó una eina al servei de l’interès públic dels ciutadans de Catalunya, del desenvolupament d’una veritable autonomia i de l’enteniment amb Espanya, nació de nacions constretes i amargades. En molts llocs la campanya va ser entesa com “para ir contra Catalunya”. 

És una manera molt penosa i irresponsable de treballar en política a favor de la democràcia i el progrés. És posar una part del territori en contra de l’altra i obrir una senda tortuosa que la gran majoria de ciutadans espanyols ja donava per tancada. Utilitzar Catalunya i la seva lògica, natural, progressista i democràtica reforma de la seva primera llei -l’Estatut d’Autonomia-, per fer-ho veure i presentar-ho d’una altra manera, a l’inrevés, com un enemic imaginari i així aconseguir més, més i més vots. Un empatx de vots.

Com ho explica i escriu Miguel de Cervantes a la primera part de la seva obra principal, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, El Quixot en català, capítol VIII: <<En esto descubrieron treinta o cuarenta molinos de viento que hay en aquel campo, y así como Don Quijote los vió, dijo a su escudero: la ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear; porque ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta o poco más desaforados gigantes con quien pienso hacer batalla, y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer: que esta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra. ¿Qué gigantes? dijo Sancho Panza>>.

Gegants imaginaris

(Imatge: cvc.cervantes.es)

<<Aquellos que allí ves, respondió su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuesa merced, respondió Sancho, que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que volteadas del viento hacen andar la piedra del molino. Bien parece, respondió Don Quijote, que no estás cursado en esto de las aventuras; ellos son gigantes, y si tienes miedo quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla. Y diciendo esto, dio de espuelas a su caballo Rocinante, sin atender a las voces que su escudero Sancho le daba, advirtiéndole que sin duda alguna eran molinos de viento, y no gigantes aquellos que iba a acometer. Pero él iba tan puesto en que eran gigantes, que ni oía las voces de su escudero Sancho, ni echaba de ver, aunque estaba ya bien cerca, lo que eran; antes iba diciendo en voces altas: non fuyades, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete. Levantóse en esto un poco de viento y las grandes aspas comenzaron a moverse, lo cual visto por Don Quijote, dijo: pues aunque mováis más brazos que los del gigante Briareo, me lo habéis de pagar>>.

<<Y en diciendo esto, y encomendándose de todo corazón a su señora Dulcinea, pidiéndole que en el trance le socorriese, bien cubierto de su rodela, con la lanza en ristre, arremetió a todo galope de Rocinante, y embistió con el primer molino que estaba delante; y dándole una lanzada en el aspa, la volvió el viento con tanta furia, que hizo la lanza pedazos, llevándose tras sí al caballo y al caballero, que fue rodando muy maltrecho…>>.

Encara, avui dia, un molí de vent és un gegant imaginari. A la campanya de recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va seguir la gran equivocació, el gran error i el fet totalment innecessari de portar al Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pels ciutadans. Un projecte de llei revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat i retallat pel Congrés i el Senat, confirmat pel rei i ‘referendat’ pel poble. Cras error i, el que és pitjor, cap, cap i cap actuació per part dels dirigents del ‘Partido Popular’ per anteposar la protecció de l’interès públic a l’interès de la seva ideologia radical i conservadora. Perquè, poden estar ben segurs, de que les relacions amb Catalunya formen part principal de l’interès públic dels ciutadans espanyols. 

 

La Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat, ‘referendat’ i sentenciat no és el gegant Briareo, no són els gegants dels molins de vent de Don Quixot, és la primera Llei de Catalunya. És la primera Llei de la nació catalana que va ser referendada pels seus ciutadans. El recurs dels dirigents del ‘Partido Popular’:un fet incomprensible, innecessari, de nul valor democràtic, injust, i fustigador contra l’autonomia de Catalunya. Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria mostren el seu recurs davant la seu del Tribunal Constitucional. Es tractava d’aconseguir milions de vots dels espanyols fins aconseguir una majoria absoluta i poder absolut. Vuit anys després, ja veuen el resultat. Com va ser possible que el Tribunal Constitucional, no renovat, admetés a tràmit el recurs del ‘Partido Popular’ contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’? (Imatge: www.elmundo.es).

Segons el ‘Financial Times’, la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominats al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de ses Illes Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”, destaca l’editorial. (Imatge: www.lavanguardia.com).

I no puc creure de cap manera que la gran majoria d’aquests ciutadans espanyols, estiguin d’acord amb aquesta constant, pesant, injusta, intervencionista, angoixant i poc democràtica pressió sobre l’autonomia de la nació catalana. Catalunya rebutja de ple una autonomia de pantomima. Per això, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el dia 9 de novembre, Sant Teodor. Davant d’Espanya, nació de nacions, d’Europa i del món.

I segueix la història interminable. En lloc de progrés, endarreriment constant. Més llenya al foc. Més intervencionisme. “Antes alemana que catalana”. D’ençà el setembre de l’any 2005 al febrer de 2009, quatre anys de maneigs i experiments polítics, empresarials, periodístics i borsaris, així com moviments davant els tribunals per tal d’impedir la compra d’Endesa per part de Gas Natural. Ja ho va dir el després vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod Rovira: “catalanofobia empresarial”. Finalment, no només “antes alemana que catalana”, sinó que, ni espanyola ni catalana. El mes d’abril de 2009, quatre anys després, la companyia italiana Enel -de l’òrbita Berlusconi- es converteix en l’amo gairebé absolut d’Endesa al controlar directe o indirectament el 92% del seu capital social.

Manuel Pizarro, president d’Endesa i Mariano Rajoy

(Imatge: forodedebate.blogspot.com)

Qui tant va manegar perquè la major empresa elèctrica espanyola no fos comprada per Gas Natural -la gran majoria de clients són de Catalunya- i així fos espanyola i catalana i es quedés a casa, veuen ara amb un pam de nassos -“dejar con un palmo de narices” – com a Enher la bandera que hi oneja és la d’Itàlia. Si tenen a bé consultar l’hemeroteca, veuran la campanya -una altra campanya- del ‘Partido Popular’, en contra de la compra d’Endesa per part de Gas Natural de la que és màxim accionista la Caixa d’Estalvis i Pensions, “la Caixa”, el qual pressupost de l’Obra Social per al 2014 és de 500 milions d’euros. Aquesta quantitat situa l’Obra Social La Caixa com la primera fundació privada de l’Estat espanyol i la tercera més important del món.

I mentre l’Administració del president Rajoy i ell mateix no volen saber res de diàleg, converses d’enteniment i raciocini amb la Generalitat de Catalunya i el president Artur Mas -rere d’ell hi ha tot el poble i els ciutadans de Catalunya-, que ja li va demanar al president Rajoy que fixi el dia i l’hora per començar a parlar, la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Inadmissible. On és l’anunciada publicació de les balances fiscals? Per què no es fan públiques? I mentre aquesta situació ofega cada dia més, més i més l’economia i les finançes públiques i socials de la Generalitat de Catalunya, resulta que de les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i només 5 aporten més del que reben. Algun dels 644 assessors -nombre màxim assignat i amb un límit de despesa de 22,9 milions d’euros- de l’Administració Rajoy, ens podria explicar per què i fins quan 12 de les 17 Comunitats Autònomes reben més del que aporten? És una ‘costumbre’? Es pensen que un país com Espanya, nació de nacions constretes i amargades, podrà refiar-se i comptar amb un veritable, adequat, just i necessari progrés social i econòmic -sense atur-, amb tanta, tanta i tantíssima massa funcionarial i tant baixa i feble massa empresarial i d’emprenedors?

Com sigui que es tracta d’una història interminable, en el següent ‘post’ en seguirem parlant.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/A6IDt1k0fyQ

 

***********************************************************************************************

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Acer: Beneficis, modernització i inversions

<<…i, finalment, hem dut a terme altres accions legislatives i administratives per protegir la classe de recuperació econòmica que millorarà tant els beneficis com els incentius d’inversió…>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).

13 de novembre de 1963, en un pòrtic de la Casa Blanca

(Imatge: www.am.com.mx)

 

<<En persecució d’aquests objectius hem apadrinat una adequada política de salaris dirigida a sostenir els augments dels mateixos dins dels límits de guanys de productivitat. Hem estimulat polítiques de caràcter monetari dirigides a l’assoliment de préstecs de capital a un cost raonable; hem preparat una nova política de transports amb l’objectiu de proporcionar un increment a la llibertat de competició a cost més baix; hem proposat un nou projecte de llei que té com objectiu guanyar per les nostres indústries millor accés en els mercats estrangers; hem proposat un saldo a favor del vuit per cent en els imposts sobre la renda per a recompensar les inversions en nou equip i maquinària, i hem procedit a modernitzar les normes administratives del Departament del Tresor sobre la depreciació del capital actiu i, finalment, hem portat a terme altres accions legislatives i administratives per recolzar la classe de recuperació econòmica que millorarà tant els beneficis com els incentius d’inversió>>.

<<Crec que els probables beneficis d’aquest any per la indústria en general, i en particular per la de l’acer, indiquen que aquestes mesures estan trobant certa mesura d’èxit; i és un fet que el darrer trimestre de l’any passat i el primer d’aquest seran testimonis dels més alts beneficis assolits en la història d’aquest país, així com del més alt nombre de nord-americans que treballan i de la productivitat més alta que jamai s’hagi aconseguit>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següents: http://youtu.be/GdtTFYjE0Zw

 

***********************************************************************************************

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els capdavanters de la revolta foren els menestrals i pagesos de la ciutat de València, que constituïren, amb autorització reial, el 1519, una junta anomenada Junta dels Tretze, que prompte fou dotada de contingut revolucionari. Llur primera victòria va ésser el control del consell municipal, el maig de 1520, a desgrat de l’ordre reial de supressió del Tretze emanada per pressió de la noblesa. El segon pas fou de provocar la retirada del lloctinent a Xàtiva i a Dénia, a conseqüència de la qual cosa València restà, políticament, sota la Junta dels Tretze. (Ulisses, 11).

Les Germanies

(Imatge: es.wikipedia.org)

* LA PREGUNTA.- Totes les poblacions reials valencianes crearen juntes dependents de la dels Tretze?

 

* LA CITACIÓ.- “No sé res sobre música, en la meva especialitat no tinc per què”. Elvis A. Presley.

(Imatge: cultura.biografieonline.it)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

Els embuts destructors

 

L’huracà és el gegant de les borrasques violentes, però el seu afí el tornado, de proporcions molt menors, causa estralls més grans. El tornado sorgeix sense avisar i generalment dura menys d’una hora.

 Any 2011. Tornado a Joplin, Missouri

(www.earthtimes.org – Top Image Credit: Chris White)

 

Un dels més devastadors de la història es va abatre sobre Missouri, Illinois i Indiana (EE.UU.) l’any 1925. Va causar la mort a 689 persones i en va ferir 3.000; tanmateix, amb prou feines arribava als 300 metres de diàmetre. El vendaval va esfondrar edificis, va arrabassar roures des de l’arrel, va volcar i esclafar trens. En la perifèria d’un tornado els vents poden arribar a velocitats de 800 quilòmetres per hora.

El tornado sobre Indiana, Missouri i Illinois de l’any 1925 va ocasionar 695 morts. (Imatge: www.wcpo.com).

Els tornados apareixen en dies de calorada i humits a les regions centrals i meridionals dels Estats Units, a les Antilles i a Austràlia. Són núvols en forma d’embut que començen girant de manera suau i al cap d’uns minuts es retorçen amb violència. L’embut es trasllada a una velocitat de 40 a 60 quilòmetres per hora. En la seva part central l’aire ascendeix de 200 a 300 quilòmetres per hora, amb tal poder de succió que aixeca automòbils i vivendes de fusta tot girant fins a la cim del remolí.

  Petit, però destructiu

(Imatge: fotosdeculturas.blogspot.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/mBKy5KnJOg8 

***************************************************************