El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

Contra la intolerància d’una estranya i ‘única’ democràcia

4 octubre 2014 per Enric Figueras

576_1409736387576_1409731618IMG_0012

El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, defensa el dret a decidir. Novell assegura que el dret a votar “és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent”. En la seva glossa (03-09-2014), Novell assegura que “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il.legal la consulta, s’està usant la llei per a impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent”. Segons ell, “malgrat que en els darrers segles són molts els episodis històrics en què s’ha intentat eliminar o limitar la seva identitat nacional, aquest poble no ha deixat mai de defensar-la i, avui més que mai, vol exercir els drets que li corresponen”. (Foto: (Arxiu)  Ramon Estany).

 

Dóna la sensació, així ho veiem en les prèdiques apocalíptiques i de continuada campanya electoral del president espanyol Mariano Rajoy, que tot el que fa el ‘Partido Popular’ es correspon a la seva democràcia. Però, tot allò que als seus dirigents no els hi agrada i al president tampoc, ja no és democràcia. Així, no és democràcia, que el Parlament de Catalunya (nació sense Estat, però, dintre d’un Estat Autonòmic) hagi aprovat la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Va haver-hi en contra del projecte 28 vots, els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. Això, segons el ‘Partido Popular’, no és democràcia.

 Aquesta Llei de consultes populars ‘no referendàries i no vinculant’, que ja es va començar a redactar la pasada legislatura, és una bona llei de participació i una eina perquè Catalunya pugui “millorar la qualitat democràtica” i que tant servirà per al 9-N com per preguntar sobre altres qüestions d’interès. Una de les principals novetats és que podran votar els majors de 16 anys.

 

parlament

El Parlament Autonòmic de Catalunya va aprovar la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor i 28 en contra. El marc legal ja hi és. L’únic que demanen els ciutadans és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i del Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. Com va passar l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el govern del ‘Partido Popular’ ha impugnat la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional. (Imatge: www.anoiadiari.cat).   

 Aquesta Llei, correspon al bon desig i aspiració d’una veritable autonomia, és a dir: facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Ho ampliarem perquè els dirigents del ‘Partido Popular’ encara no han entès el concepte i aplicació d’un Estat Autonòmic constitucional. Autònom: que es governa per les seves pròpies lleis. Autonomisme: doctrina que defensa els principis de l’autonomia política i administrativa. Catalunya no vol ser una autonomia de pantomima i quan s’ha vist intervinguda de manera ferotge per l’Administració del president Rajoy, vostès ja coneixen la resposta. I és que no n’hi podria haver cap altra, desprès de 9 anys de pressió per part del ‘Partido Popular’ i tot amb finalitat electoral. A més pressió i ofec contra Catalunya, més vots dels espanyols. Cras error. Gran equivocació. Ja veuen el resultat. Tot Europa i el món ho veuen.

 Segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, Mariano Rajoy acudia al recent ple del Senat amb la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret del 9-N després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit els dos recurso que hi va presentar el govern espanyol. I la va exhibir a tort i a dret. Sobretot per advertir al president número 129 de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que no pot ignorar el que digui l’alt tribunal. “Aquí no es tracta de votar o no votar, sinó que tots els governants tenen l’obligació de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans. Si no hi ha llei, no hi ha democràcia”, alertava Rajoy. La seva democràcia. L’estranya democràcia del ‘Partido Popular’.

1412414971599

Els ajuntaments catalans fan pinya per demanar la consulta. Alcaldes i regidors de 920 consistoris entreguen al president Mas les mocions en favor de votar el 9 de novembre. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, encapçala la comitiva de representants municipals.(Imatge: www.elperiodico.cat).  

 Escoltin!, quan el senyor Rajoy fa referència “a que tots els governants tenen l’obligació de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans”, i quan rebutja les afirmacions del senador de CiU, Josep Lluís Cleries, lamentant “veure en un Parlament democràtic que alguns diguin que el que s’ha de fer és incomplir la llei i que la primera obligació d’un governant és complir-la”, caldria recordar i fer palès al president Rajoy quan els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Sí, una Llei Orgànica -Llei, Llei i Llei- que a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallada i aprovada pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya.

Una democràcia estranya quan el govern i governs del ‘Partido Popular’ governen mitjançant una cascada de decrets llei. Una estranya democràcia quan Rajoy diu que el president Mas el que ha de fer és legislar, però, resulta que les lleis aprovades pel Parlament Autonòmic de Catalunya les porten al Tribunal Constitucional. Una democràcia estranya quan, cada any, 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB català-, surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern de l’Estat i que com a conseqüència Catalunya pateix un greu ofec social i econòmic. Una estranya democràcia en la que la llengua catalala, que la Constitució protegeix, està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a gairebé trenta anys d’immersió lingüística a les Illes i que tant éxit ha desenvolupat, essent alabat i posat com a exemple per les institucions europeas. El malestar i revolució per la llengua és, cada dia, devastador a ses Illes.

Una estranya democràcia en la que la llengua catalana, protegida per la Constitució, no és només l’obsessió de Rudi i Bauzà, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa dels trons i malestar molt greu amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (Loqme), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola. La ‘Loqme’, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”. Una estranya democràcia. La plataforma pel diàleg amb els 21 punts que el president Artur Mas va presentar al president Mariano Rajoy, durant la seva darrera visita -30 de juliol passat- a La Moncloa, de que s’en ha fet? …

220px-Montesquieu_1

Montesquieu

<<Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Deu ser llei perquè és justa>>

(Imatge: es.wikipedia.org)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://bcove.me/a73sopkq

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pot està mancat de virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com quelcom que ens repugna a tots, com quelcom que nega tota dignitat i llibertat personal. Però encara hem d’admirar al poble rus pels seus molts aconseguiments en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

EEUU-Kennedy-Brigada-Invasion-Cubana_PREIMA20131117_0081_32

 L’any 1963 el president Kennedy va començar a moure fitxes per a restablir les relacions diplomàtiques amb Cuba, rompudes durant l’Administració del president Eisenhower, anterior a JFK. En 51 anys transcurreguts, cap altre president dels EUA, ha fet res per a restablir-les. La pau sempre relegada, la guerra sempre a primer terme.  (www.prensalibre.com).

Pau, Paz, Peace

<<Entre els molts trets comuns que destaquen dels nostres dos pobles, cap és més senyalat que el nostre mutu horror a la guerra. Com cas únic entre les grans potències: mai hem guerrejat entre nosaltres. I cap nació, en la història militar, ha sofert tan com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides. Incomptables milions de llars i granjes van ser incendiats i saquejats. Una tercera part del territori de la nació, incloent quasi les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de runes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Xicago>>.

    (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

  cIMHxtkDwsU

 lqJtGj4GmtI

———————————————————

 

Suárez

 

 “los consideraban como intrínsecamente perversos”

El Partido Comunista protagonizó el último pleno de las Cortes. Su exclusión, expresa o tácita, estaba presente en todos los debates. Muchos de los que ocupaban el hemiciclo habían participado en lo que se calificó como <<Cruzada Anticomunista>> y fue precisamente su intervención en la guerra civil lo que les sirvió de trampolín político. Resulta por ello psicológica e históricamente explicable su actitud.

Muchos de los procuradores asistentes a la sesión se habían pronunciado en èpocas no muy lejanas contrarios a los partidos políticos -los consideraban como intrínsicament perversos- y a las funestas consecuencias de la <<democracia liberal>>.  

(Xavier Vinader, ‘Mundo’)

 

suarez-carrillo

Temps de diàleg, de pacte, de democràcia, de llibertat. Temps d’estadistes. El 9 d’abril de 1977 en una maniobra previament pactada entre el Secretari General del PCE -Santiago Carrillo- i el President del Govern Espanyol -Adolfo Suárez- es va procedir a la legalització del Partit Comunista d’Espanya. (Imatge: almaleonor.wordpress.com).

———————————————————-

Art *******7

 

 

 ‘El miracle d’Anna Sullivan’

 

‘The Miracle Worker’ és una pel.lícula dels Estats Units d’Arthur Pen estrenada el 1962. Ha estat doblada al català. Oscar a la millor actriu per Anne Bancroft. Oscar a la millor actriu secundària per Patty Duke. ‘Bafta’ a la millor actriu estrangera per Anne Bancroft.

 

anna-sullivan

(Imatge: www.bebesymas.com)

Argument.- Els pares d’una noia cega, sorda i muda, criden a una institutriu especialitzada, ella mateixa mig cega. Helen Keller (Patty Duke) no hi sent, no hi veu i no parla, no li queda més que el tacte principal dominant d’una estructura completament enderrocada i sense esperança.

El-milagro-de-Anna-Sullivan-3

(Imatge: equipoagora.es)

Anne Sullivan (Anne Bancroft), educadora de mètodes revolucionaris que no té en principi cap afinitat amb Helen, considerada només com una eina de treball, ha d’exercir el seu ofici provant sentiments per a aquesta nena tancada en un món tancat. La competició és doble, ajudar a Max Helen per la seva feina i vèncer les seves reticències als sentiments.

ana-sullivan-4

 (Imatge: integracioncurricular3.blogspot.com)

 

La lluita s’acarnissa, en un principi Helen es nega a cooperar, els pares que no veuen cap progrés són hostils envers Annie que s’ha de barallar dur per conservar la confiança d’un cercle cada vegada més escèptic. Annie manté el seu poder dominant, tot l’equilibri relacional tendeix en aquesta pressió fortament mantinguda per una educadora incitada a no deixar res a una petita minusvàlida rebel que a poc a poc abandona els seus instints de resistència per finalment sotmetre’s a una llei, la del saber per la voluntat d’aprendre i d’obrir-se al món. Finalment els primers resultats ecoratjadors arriben. Helen es desperta, la transformació és fulminant. Els combats finalment acaben, una llarga pressió final unirà aquests dos esperits finalment apaivagats. (De Viquipèdia).

564153

(Imatge: www.deseretnews.com)

 Direcció: Arthur Penn. Producció: Fred Coe. Guió: William Gibson, adaptació de la seva obra, inspirat en ‘La història de ma vida’ de Helen Keller. Música: Laurence Rosenthal. Fotografia: Ernesto Caparrós. Muntatge: Aram Avakian.

 

La pel.lícula

Si tenen a bé, poden veure cada dia una part en pantalla ampliada:

mU2OdxtMscE

 

1yBYJeWC05k

 

 HbgBhKrR_bk

 

7I-wbqVSbig

 d7ldMZtbOi8

jviZUqjKGDc

 GbO3W18ndZY

 WOIrnq8f-y0

———————————————————-

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a Catalunya cap a una Nova Frontera. | Etiquetes "Partido Popular", Arthur Penn..., autònom, AUTONOMIA, cega, ciència, combats, comunista, confiança, consultes, Cortes..., DEMOCRÀCIA, devastació, educadora, enderrocada, exclusión, facultat, ferotge, guerra, guerra civil, incendiats, legislatura, LLEI, Llei Orgànica, llibertat, majors, malvat, minusvàlida, miracle, món, pares, perversos..., POBLE, pobles, prèdiques, pressió, procuradores, recursos, runes, Rússia, saquejats, sentiments, sofert, suspensió, transformació, virtuts, vots | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.