“No actuar amb passivitat davant ‘l’atac’ de Mas”; tampoc davant l’acció ofensiva del PP
11 octubre 2014 per Enric Figueras
Ignacio González, president de la Comunitat de Madrid, amb la secretària general del ‘Partido Popular, María Dolores de Cospedal, la qual el va presentar en un recent esmorzar informatiu del Fòrum Europa. Cospedal va assegurar, referint-se al president Artur Mas, “que un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia…”. Caldria recordar-li i fer-li palès quan els dirigents del PP, després a l’oposició, any 2006, vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pel poble. (Imatge: www.publico.es).
La secretària general del ‘Partido Popular’, presidenta de Castella-la Manxa, presidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, presidenta del ‘Partido Popular’ de Castella-la Manxa, senadora a Corts Generals d’Espanya, diputada a les Corts de Castella-la Manxa, advocada de l’Estat, María Dolores Cospedal García, 48 anys, i que segons la portaveu del PSOE de Castella-la Manxa, Cristina Maestre, “la presidenta regional cobró más que el presidente del Gobierno, el presidente del Congreso, el del Senado, el Rey o el Príncipe” (Gener, 2013), ha assegurat recentment i referint-se al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que “un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia, i per això ha demanat no actuar amb passivitat davant “l’atac” a la democràcia del president de la Generalitat, Artur Mas”.
Escoltin! una vegada més i com la història interminable, davant Espanya, Catalunya, Europa i el món, el president Mas no s’ha posat sobre la llei, ell manté tot el respecte pel marc legal amparat per la llei de consultes aprovada pel Parlament autonòmic de Catalunya amb 106 vots a favor, dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Els vots en contra -28- van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. Més democràcia i menys autoritarisme. Perquè en tota veritable autonomia, no una autonomia de pantomima, i això és el que no vol ser Catalunya, ‘l’autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis’. Més democràcia i menys autoritarisme.
El president Mas no s’ha posat sobre la llei, ell manté tot el respecte pel marc legal amparat per la Llei de Consultes aprovada pel Parlament autonòmic de Catalunya amb 106 vots a favor, dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Els vots en contra -28- van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. L’únic que demanen els ciutadans -1.800.000 a la darrera manifestació de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya- és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i el Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. (Imatge: www.publico.es) (Reuters).
Nació. Digui el que digui la senyora Cospedal, Espanya és una nació de nacions, constretes i amargades, però, nacions. Catalunya és una nació mil.lenària. L’any 988, Borrell II (927-992) es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc. Aquest fet va comportar el naixement de Catalunya. Com a nació que roman formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política.
Barcelona, 2014, Diada Nacional de Catalunya, 1.800.000 participants. (Imatge: www.huffingtonpost.es).
Tot demòcrata que creu i vol viure en una veritable democràcia, sap que quan més del 80 per cent dels ciutadans de Catalunya demanen, demanen i demanen poder anar a votar, en una societat lliure aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. Més democràcia i menys autoritarisme.
La secretària general del ‘Partido Popular’ i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va assegurar “que un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia…”. Escoltin! “Qui no té memòria que mengi cues de pansa”. (‘Quien no tenga memoria que coma rabos de pasa’). Caldria recordar i fer palès a la senyora Cospedal quan els dirigents del ‘Partido Popular’, després a l’oposició, any 2006, vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Primera llei de la nació catalana. Fet injust, innecessàri i d’escàs esperit democràtic que va ser l’origen, junt amb la sentència quatre anys més tard del Tribunal Constitucional no renovat, de la situació actual entre Catalunya i els governants del ‘Partido Popular’. Mai, mai desde la restauració de la democràcia, havia succeït a Espanya una situació tan greu com l’actual. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. Conflicte assegurat. Conflictes assegurats un rere l’altre.
Sí, una Llei Orgànica que, a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya.
Segons la senyora María Dolores de Cospedal, “…la democràcia és el sistema en virtut del qual tots els ciutadans fem les lleis i les fem per complir-les tots”. Ei, ei, ei…les lleis no les fan els ciutadans sinó els representants elegits pel poble i que, en moltes ocasions, reben fortes influències per part dels totpoderosos ‘lobbies’ (‘cabildeos’). Són col.lectius amb interessos comuns que realitzen accions dirigides a influir davant l’Administració Pública per promoure decisions favorables als interessos d’aquest sector concret de la societat. Volen tenir la paella pel mànec i el mànec també.
Ep! Ep!…no només són el Parlament o les cambres legisladores els qui fan les lleis. També el poder executiu les emet, o quelcom semblant a la pràctica: decrets, ordres executives, reglaments. Ep! Ep!…però no només tenen origen en els poders legislatiu i executiu, també pot fer quelcom semblant el poder judicial, quan crea jurisprudència o interpreta lleis en judicis o qualifica la constitucionalitat de lleis. Els tres poders tenen d’una manera o altra la capacitat per emetre ordres d’aplicació universal en el país, ja es diguin pròpiament lleis o no. Aquesta realitat s’oposa a la divisió del poder, segons la qual l’emissió de lleis deu correspondre només a un poder, no a l’executiu ni al judicial. La democràcia ha d’evitar els abusos de poder.
(Imatge: www.elperiodico.com.do)
Com va escriure el reverend Martin L. King: <<Aquest és el problema de les lleis injustes, és a dir, de les que no coincideixen amb la moral que és superior a la llei, aquelles que estan ‘fora d’harmonia’ amb l’elevació del ser humà>>.
———————————————————-
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
<<Avui dia, si la guerra esclatés de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos països serien les principals víctimes. És un fet veritablement irònic, però, cert, que les dues potències més fortes siguin les que corrin més perill de ser devastades. Tot allò que hem construït, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruït en les primeres vint-i-quatre hores…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).
‘Golpe de Mujeres por la Paz’ porten pancartes davant la seu de les Nacions Unides a Nova York, on el Consell de Seguretat tracta sobre la crisi dels míssils de Cuba en una reunió especial el 23 d’octubre de 1962. (Imatge: www.taringa.net).
El President John F.Kennedy acomiada als voluntaris del Cos de la Pau a la Casa Blanca el 28 d’agost de 1961. (Imatge: www.voanoticias.com).
Pau, Paz, Peace
Ordenant més i més bombardeigs, sentat des del The Oval Office de la Casa Blanca, mai s’aconseguirà la pau
<<…i fins i tot en la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes càrregues i perills a molts països, incloent als aliats més propers a nosaltres, els nostres dos països són els que suporten les càrregues més pesades. Doncs ambdós estem dedicant fantàstiques quantitats de diners a la fabricació d’armes, diner que podria ser millor dedicat a combatre la ignorància, la pobresa i les malalties. Ambdues nacions estem dintre d’un cercle viciós i terriblement perillós, en el que les sospites d’una part desperten les de l’altra, i la creació de noves armes obliga a idear altres de noves que contrarresten a les primeres…, i així successivament>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:
Q0CsrirjrLo
————————————————————————————————————
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
‘Encobert de Xàtiva’
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Profecies i cobles eren recitades per carrers i places i àdhuc a les esglèsies. La inquisició perseguí després aquells predicadors, el cas més cèlebre dels quals fou l’anomenat ‘Encobert de Xàtiva’, o l’Home de la Bèrnia, que és donà a conèixer públicament, el 21 de març de 1522, a la plaça de la Seu de Xàtiva. Era foraster, parlava castellà, es feia passar per príncep de sang reial descendent dels ‘Reis Catòlics’ i fou escoltat com a rei, ‘el Rei Encobert’. Pel testimoni d’un prevere domer de la Seu de Xàtiva en un procés inquisitorial, sabem que el denominaven <<senyor don Enric>>. ‘L’Encobert’ es presentà com un profeta enviat de l’Esperit Sant per implantar la justícia. Afirmà que seria fet papa i capità per recuperar Terra Santa i reformar l’Esglèsia. Prometé que els seus seguidors no tindrien necessitat de treballar i propugnà l’ajuda a la germania amb el tresor de l’Església i els béns dels mascarats. El poble de Xàtiva el considerà <<messies esperat>>, un àngel, un sant que guaria malalts. Fou tanmateix traït i mort quan intentava entrar amb gent armada a València, el 18 de maig. (Ulisses, 11).
* LA PREGUNTA.- Quines dues obres sembla que formen la base ideològica de la germania?
* LA CITACIÓ.-
“Quan la injustícia es converteix en llei la rebel.lió es converteix en deure”
Thomas Jefferson
——————————
Els colors del món
El 1969 les restes del príncep Liu Sheng i la seva esposa, la princesa Tou Wan, van ser retirats de dues cambres llaurades a la falda d’un turó a 150 quilòmetres de Pequín. Jeien allà desde l’any 104 abans de J.C. Els arqueòlegs van recuperar també 2.800 ofrenes funeràries que acompanyaven als prínceps en el seu viatge cap a l’altre món.
Vell abillament d’una princesa
(Imatge: sdartinspiration.blogspot.com)
<<afegides entre sí amb fil d’or>>
La princesa xina Tou Wan va morir a l’any 104 abans de J.C. i va ser enterrada amb aquest abillament de jade perquè arribés a la immortalitat. També el seu espòs, mort nou anys abans, va ser sepultat amb un vestit anàleg, i la parella va descansar en unes immenses tombes llaurades a la falda rocosa d’una montanya. Les seves restes, descobertes l’any 1968, van provocar sensació per l’astoradora riquesa de les 2.800 ofrenes funeràries que les rodejaven. Però allò més espectacular de tot van ser els abillaments de jade, cadascuna formada per més de 2.000 plaques minúscules d’aquesta noble pedra, afegides entre sí amb fil d’or. Es creia en aquella època que l’or i el jade, immunes als efectes del temps, atorgaven la immortalitat. Però encara que l’or i el jade van perdurar, el cadàver de la princesa, per la qual conservació tant es va lluitar, s’havia convertit en pols.
(Imatge: www.flickr.com)