* El seu assassinat va retardar 50 anys el restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba, rompudes el 3 de gener de 1961, pel president Eisenhower dies abans d’entregar el poder a John F.Kennedy

 

    * Vietnam i els intents per a restablir relacions amb Cuba, li van costar la vida al president Kennedy

 

                

* L’últim acte de Kennedy com a president va ser apropar-se a Castro i oferir la possibilitat d’una relació bilateral diferent entre L’Havana i Washington

 

<<Els problemes llatino-americans no es resoldran queixant-nos de Castro i culpant de tots els problemes al comunisme, o als generals, o al nacionalisme. L’amenaça comunista no emana “principalment” de Cuba. S’alimenta de penalitats econòmiques sofertes per aquells pobles. Si desapareix la subversió cubana, l’amenaça comunista seguirà existint. Això i només això, ens separa. Eliminada aquesta barrera, romandrem desitjosos de treballar amb el poble cubà…>>(President John F.Kennedy, Miami, 18 novembre 1963, cinc dies abans de ser assassinat a trets a Dallas, Texas, en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA, amb la participació de la màfia, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI).

Castro admirava al president Kennedy

 (Imatge: informadorpublico.com)

 

El novembre del 1962, finalitzada la Crísi dels Míssils que va posar al món a fregar d’un holocaust nuclear, el president Kennedy es va mostrar interessat per reduir tensions entre Cuba i els Estats Units d’Amèrica. Va rebre una herència tràgica de l’Administració Eisenhower convençuda de que la revolució cubana perjudicaria els interessos econòmics i polítics dels EUA i que el cap d’aquesta revolució era un home influit per el comunisme internacional. Així, doncs, encara que en secret, Kennedy va accedir a analitzar la possibilitat de millorar les relacions. “M’interessa molt la reacció de Castro” va expressar Kennedy. “M’interessaria molt parlar i estimo la importància de la decisió” va expressar Castro.

 

A principis dels seixanta la CIA va començar la preparació d’un exèrcit de mercenaris cubans -Brigada 2506- entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba. El gener de 1961 -Kennedy encara no havia jurat el càrrec- el govern nord-americà presidit pel ‘general de Normandia’, president Dwight D. Eisenhower, va rompre les relacions amb Cuba. Aquest va ser el panorama que es va trobar el jove president. La invasió -Playa Girón ( ‘Bahía de Cochinos’) Abril 1961- per part de 1200 homes que van sortir per mar de Nicaragua, va resultat un fracàs. Kennedy que es va negar a la participació de l’exèrcit dels EUA, va comprendre fins a quin punt havia estat mal assessorat i enganyat, principalment, per la CIA. El seu director, Allen Dulles, va ser acomiadat i Kennedy va acceptar públicament la seva responsabilitat.

El president John F.Kennedy i Allen Dulles, director de la CIA Els enfrontaments entre el president i ‘l’agència’ van ser cada cop més durs i notoris. La CIA es va oposar rotundament a qualsevol diàleg amb Cuba. Kennedy, en canvi, va fer arribar un missatge a Fidel Castro: “són possibles millors relacions, i ambdós països deuen treballar per a posar fi a les hostilitats”.(Imatge: www.dailymail.co.uk).

 

Apartar a la CIA del control de la política cap a Cuba

 

 

Després de ‘Playa Girón’ i de la terrible experiència de la Crisi dels míssils d’octubre de 1962, Kennedy es va decidir -de manera pausada i discreta- per iniciar possibles conversacions amb Fidel Castro. Va deixar ben clar als exiliats anti-castristes i als pro-militars que no volia cap més atac contra Cuba. Va ordenar a l’FBI operacions contra bases pro-militars com la de Schlumberger, a Houma (Nova Orleans). La mesura, però, més dràstica i perillosa, va ser la creació del ‘Comitè Cubà de Coordinació’ mitjançant el qual, Kennedy volia que el control de la política cap a Cuba, quedés en l’executiu i sortís del marc de la CIA. Aquesta, durant molt temps havia actuat amb massa autonomia, recolzant-se en la contra-revolució cubana.

Enemics implacables

 

Decisions de la CIA amb relació a Cuba, van quedar a mans de l’executiu, tot i que, darrera bastidors, vàren continuar pel seu compte. Amb aquesta puntada de peu a la CIA, la decisió de canvi respecte Cuba i Vietnam així com la firma del tractat de prohibició de proves nuclears, Kennedy es va guanyar enemics implacables. Però va continuar cap a endavant.

 

Trobar una via d’aproximació per superar els antagonismes que perjudicaven Kennedy i Castro; que perjudicaven Cuba i els Estats Units

 

 

President John F.Kennedy Greeting Lawyer&Negotiator James Britt Donovan in the Oval Office

(Imatge: bettyintheusa.wordpress.com)

 

James Donovan amb Fidel Castro, en el decurs de les negociacions per l’intercanvi dels presoners de la Brigada 2506, entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba l’abril de 1961. L’abril de 1963 el president Kennedy li va demanar la seva intermediació davant Castro per un canvi de relacions amb Cuba. (Imatge: www.cubanet.org).

 L’abril de 1963, Kennedy va demanar a James B. Donovan, advocat de Nova York, que fes d’intermediari davant Castro. Els cinc dies que va romandre a Cuba, Donovan va mantenir converses amb el president Castro durant més de vint hores. Els resultats van animar Kennedy que va donar instruccions a Adlai Stevenson, ambaixador dels EUA davant l’ONU, perquè William Attwood, funcionari de l’Administració a l’ONU i que coneixia Castro, iniciés converses amb l’ambaixador cubà a l’ONU, Carlos Lechuga. Posteriorment, s’hi va afegir la periodista de l’ABC News, Lisa Howard -que havia entrevistat al president cubà- i René Vallejo, ajudant de Castro.

 

L’assassinat de Kennedy va parar, fa 50 anys, l’inici d’unes noves relacions amb Cuba

 

(Imatge: 233grados.lainformacion.com)

Les converses van fixar l’inici de reunions entre diplomàtics dels dos països que haurien de facilitar l’encontre de Kennedy i Castro. Uns dies més tard -el 22 de novembre de 1963- el mateix dia que el periodista francés, Jean Daniel, amb encàrrec personal de Kennedy, conversava amb Fidel Castro sobre la possibilitat de recuperar les relacions diplomàtiques entre ambdós països, el president John F.Kennedy era assassinat a trets en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA. Aquest mateix dia, a Paris, un funcionari de la CIA feia entrega al comandant de l’exèrcit cubà, Rolando Cubela Secases, un dispositiu -agulla hipodèrmica amagada en un bolígraf- per assassinar Castro.

 Somriures i llàgrimes. Qui i per què pot riure davant un complot, magnicidi i crim tant vil?

(Imatge: nstarzone.com)

 

Com era d’esperar, la CIA es va oposar terminantment a qualsevol diàleg amb Cuba. L’agència tenia l’autoritat institucional per a prosseguir amb els seus esforços per frenar la revolució mitjançant actuacions encobertes. En un memorando apressat que va ser enviat a la Casa Blanca el primer de maig de 1963, el director de la CIA, John McCone, va sol.licitar que no es fes pel moment cap pas en l’apropament, i va apressar a que Washington fos lo més limitat en les seves discussions amb relació a un procés d’aconduïment amb Castro.

 

 El vídeo: Kennedy a Miami, 5 dies abans del seu assassinat a Dallas(Texas) 

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

A9PKIayCRdU

———————————————————-

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Heus aquí el que aquest pas pot significar per vostès, pels seus fills i per els seus veïns. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas que ens allunya de la guerra.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El president John F.Kennedy lliura la Medalla d’Or de la National Geographic Society al capità Jacques Cousteau, Director General del Oceanario de Mònaco (centre) en els graons de la Columnata West Wing. (Imatge: espores.org).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat no és una panacea que tot ho pugui remeiar. No resoldrà els conflictes pendents, ni farà que els comunistes oblidin les seves ambicions o s’elimini el perill d’una guerra. No reduirà la nostra necessitat d’armes, aliats o la supressió de programes d’ajuda a altres nacions. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas més que ens allunya de la guerra…>> (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ccL62Z045Ks

 

OJ8rxSYMi-c

 

———————————————————-

 

Suárez

 

 <<Si els comunistes no participaven a les eleccions, la presentació exterior de la nova democràcia espanyola resultaria molt difícil.>> 

 

El tema venía arrastrado desde muchos meses antes. En julio, al aprobarse la reforma del Código Penal, quedaba claro que todos los artilugios legales se habían puesto al servicio de la clara intención de dejar al PCE fuera de la ley. Lo reconoció el propio presidente Suárez en su discurso del dia 3 de mayo. ¿Qué novedades habían surgido en estos diez meses? ¿Qué nuevos datos permitían, e incluso recomendaban, que el Gobierno cambiara de actitud? Tantos, que incluso resultaba difícil ordenarlos.

 

Comitè Central del Partit Comunista, 15 abril 1977

(Imatge: nuevoclaridad.es)

En primer lugar, el cambio de Administración norteamericana. La caída de Kissinger había supuesto un replanteamiento de la política del Departamento de Estado e incluso de la CIA hacia el sur de Europa. En un segundo aspecto, estaba el tema de los propios militares españoles. Suárez había planteado claramente el asunto a los tenientes generales. Y éstos no habían establecido una cuestión de fondo sino de forma. No se opondrían, decían, a una decisión de las Cortes o de los Tribunales. Lo que no podía suceder era que fuera el Gobierno quien adoptara por su cuenta el problema de la legalización del PCE. Y ya en otro plano, había que considerar la propia moderación de la política del PCE, la sensatez de los estatutos presentados al Ministerio de la Gobernación y la convicción de que sin pacto social no podría haber el relanzamiento que la situación económica reclamaba. Para colmo, había un problema de credibilidad democrática. Si los comunistas no participaban en las elecciones, la presentación exterior de la nueva democracia española resultaría muy difícil. (Difusora Internacional, S.A.).

 

 (Imatge: nuevoclaridad.es)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

1eDe1_5JhM8

———————————————————-

 Els colors del món

(Imatge: elaguiladigital.com)

 

Bloc

 

“La Nova Frontera”

Bon Nadal, Feliç i pròsper Any Nou 2015 amb salut, treball, pau, democràcia i llibertat.

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo 2015 con salut, trabajo, paz, democrácia y llibertat.

Merry Christmas and Happy New Year 2015 with health, labor, peace, democracy and freedom.

 

From Catalonia

 

 

 

Queralbs, Ripollès, Catalunya

 

(Imatge: joan-rodo2.blogspot.com)

 

———————————————————-