Així ho expressa el títol. Qui és representant del poble i cobra moltíssim, ho ha d’entendre. No hi ha lloc pel dubte. Les delegacions comercials que la Generalitat de Catalunya tracta d’obrir a Roma i Viena, no poden esperar més temps. Les relacions comercials i de progrés no admeten més demora.Per augmentar les exportacions, cal realitzar campanyes de negocis i signar més contractes Els de la indústria, agricultura, comerç, turisme, cultura…, no poden romandre parats ni encamellats.

És que no veuen el nombre de treballadors sense feina? Home, ja està bé! Segons l’EPA -Enquesta de Població Activa- 5.622.860 aturats a Espanya el 2014. Cal obrir noves empreses, cercar més inversions, proporcionar més i més ocupació. Es pensen que tot això cau del cel? Ens volen fer perdre més temps? Au, vinga!

A Catalunya, la gent i el seu Govern van per feina. Volen anar per feina. Aquí no si val allò que es diu del ‘perro del hortelano, que ni come ni deja comer’. La justícia social i l’ocupació total són demandes dels ciutadans als seus representants.

Cal tenir-ho ben present a les properes conteses electorals.

Per això no es pot comprendre ni acceptar, que el Govern espanyol del ‘Partido Popular’, hagi presentat recursos al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior i contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. És llançar pedrots damunt el propi taulat. Damunt el taulat de tots. Damunt el progrés econòmic i social.

“…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”.(President Mariano Rajoy, discurs a Montesquiu d’Albera (Catalunya Nord), 20 febrer 1915).

Doncs això mateix, senyor Rajoy, conectar en lloc de desconectar. Això és el que fan les delegacions comercials de la Generalitat de Catalunya. Com l’obertura de les de Roma i Viena que el Govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional. De la mateixa manera que ho va fer -cras error!- l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica d’obligat compliment!

Quina classe de democràcia és aquesta? I pel que fa a les agrupacions ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’ només pretenen dividir als ciutadans de la nació catalana ‘pagadora’ i aconseguir més vots mitjançant un unionisme, que ofega a les nacions d’Espanya així com la llibertat, la força i el progrés d’un veritable autonomisme.

I així ens van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades.

Felip VI d’Espanya, el president espanyol Mariano Rajoy i, situat al centre, el president català Artur Mas

Les relacions entre Catalunya, La Generalitat, Espanya, el Govern del ‘Partido Popular’ -amb poder absolut- Mariano Rajoy i Artur Mas: insostenibles. (Imatge: www.rtve.es).

———————————————————————————– 

 ————————————————————–