Ponç, el de la Judea (I)
22 agost 2015 per Enric Figueras
informacionde.info
Ja m’han entès. Ponç Pilat, el de Jesús de Natzaret. Pot venir al cas o no, però, aquesta no és la qüestió. És de qui es renta las mans sobre un infern que ara es troba a tota pressió del foc i a tota màquina. Hi ha qui ja s’han cremat. De totes maneres, ja va inclós en els elevats emoluments que cobren i de forma puntual cada mes. No, no és el mateix per als que formen part d’aquest atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos o uns sous miserables a les nacions d’Espanya constretes i amargades o no reconegudes ni acceptades. És la penombra de l’Estat centralista, igual a endarreriment que no fa ni deixa fer. Ja ho reciten a la nació castellana: <<El perro del hortelano no come ni deja comer.>> <<El gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar.>>, de Lope de Vega, 1618. Ara, però, estem al 2015.
I no vull dir rentar-se les mans amb sabó d’olor. No, no. Vull dir com Ponç Pilat, el de la Judea, el de Jesús de Natzaret. Saben que feien el 2 de novembre de 2005 en el Congrés dels Diputats, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC)? Se’n recorden? Doncs, sí. Defensar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant tot el món. Fer possible que el problema espanyol amb Catalunya -nació catalana- ho deixés de ser d’una vegada per totes. No, no. Mas, Manuela de Madre i Carod, no van anar a Madrid a perdre el temps. El projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- i, no diuen els dirigents del ‘Partido Popular’ que tothom ha de complir les lleis? Va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya.
Any 2005, 2 de novembre. Congrés dels Diputats. Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC) van defensar, davant tot el món, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per fer possible que el problema espanyol amb Catalunya -nació catalana- ho deixés de ser d’una vegada per totes. Mas, Manuela de Madre i Carod, no van anar a Madrid a perdre el temps. Amb recursos davant el Tribunal Constitucional, no s’ajuda a la governabilitat democràtica d’una nació de nacions
Un error descomunal, fet injust de dubtosa i baixa qualitat democràtica, portar-lo davant el Tribunal Constitucional pendent de renovació dels seus càrrecs. Com un Tribunal Constitucional no renovat pot acceptar a tràmit un recurs contra una Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- referendada pel poble? Quatre anys -2006-2010- per emetre una sentència entre les diverses que es discutien? Un milió i mig de ciutadans es van manifestar el 10 de Juliol de 2010 (10-J) a Barcelona, a altres capitals de Catalunya i a l’estranger, per expressar una multitudinària protesta contra la sentència del Tribunal Constitucional. Comença el clam i la força independentista. Qui es renta les mans?
Amb anterioritat, l’expresident Aznar, el candidat Rajoy i altres dirigents del ‘Partido Popular’ van dur a terme una campanya de recollida de signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Molts signants deien que ho feien per “ir contra Catalunya”. Estratègia electoral per aconseguir guanyar les generals per majoria absoluta i poder absolut -malmesa majoria absoluta! Ja veuen el resultat! 2011-2015, quatre anys per anant rodant la bola de neu de l’independentisme cada vegada més gran, com a conseqüència d’anant diluint la històrica autonomia de Catalunya com un terrós de sucre dins una tassa de Cola Cao. Qui es renta les mans?
Cada divendres, després del Consell de Ministres, de Madrid, la cantarella habitual de la senyora Soraya Sáenz de Santamaría amb l’anunci de portar al Tribunal Constitucional les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. Aquesta llei, l’altra, la de més enllà…un cap de setmana rodó i feliç pel ministres i assessors del govern Rajoy. Tot al contrari pels consellers del president Mas, el Parlament i els ciutadans de la nació catalana. Qui es renta les mans? I dur contra la llengua catalana i la immersió lingüística…i vinga el ministre Wert i, quan no és un ministre és un altre. Que si ara el Tribunal Suprem, que si ara el Tribunal Constitucional, que si ara el Consell del Poder Judicial, que si ara els advocats de l’Estat, que si ara els assessors del president Rajoy, que si ara altres presidents de comunitats o ‘regiones’, que si ara…,sempre contra Catalunya.
En definitiva, deixar l’autonomia de Catalunya a ‘cero patatero’ mitjançant un intervencionisme constant des de la nació castellana que, sembla està per sobre de les altres nacions d’Espanya constretes i amargades. Nacions no reconegudes i acceptades -immemorials- que formen el territori espanyol i, que Espanya no funcionarà ni es desenvoluparà amb plenitud i grandesa, fins que aquestes nacions històriques i immemorials siguin reconegudes i acceptades com a tals. On és una veritable autonomia representada per la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis? Qui es renta les mans?
El rei Joan Carles I i el president Josep Tarradellas
Temps d’entesa, diàleg, el bé de les nacions d’Espanya per sobre d’estratègies electorals, l’autonomisme com a grandesa d’un país progressista, sortir de l’endarreriment del centralisme, convivència dels nacionalismes, respectar les nacions d’Espanya i les justes aspiracions dels seus ciutadans, apartar el poder absolut i l’autoritarisme, posar els problemes sobre la taula del diàleg i parlar, respectar i complir els Estatutsd’Autonomia, democràcia, ètica política.
Mai en el transcurs dels 38 anys des de la reinstauració de la democràcia i des que el ‘Partido Popular’ va portar -l’any 2006- la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendat pel poble- al Tribunal Constitucional no renovat, i, des que governa el ‘Partido Popular’, mai, mai, mai -‘nunca’,’nunca’,’nunca’- el problema espanyol amb Catalunya havia estat tant candent com les flamarades de l’infern. Qui es renta les mans? El president Rajoy té temps pel gran ‘desembarcament’ electoral a la nació catalana, i no té temps per dialogar amb el govern de la Generalitat de Catalunya? Només s’escolta als ciutadans de la nació catalana i als seus representants, a l’hora d’aportar en imposts 16 mil milions -el 8% del PIB català- cada any i que no tenen retorn per part del govern central? Qui es renta les mans?
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:
2bRjK8ojxr8
xmTIA0QzVJo
7eu8-SK4hnI
————————————————————————————–