Tiradors de batalla electoral, immobilisme i sender cap al foment de l’independentisme
14 novembre 2015 per Enric Figueras
Com sempre, la llengua de la immemorial nació catalana (any 986) i la immersió lingüística no trigaran a utilitzar-se com a tirador de batalla electoral. No és la primera vegada, ja s’ha utilitzat en altres ocasions. També, els 4 milions de signatures recollides l’any 2006 pel després cap de l’oposició, Mariano Rajoy, i dirigents del ‘Partido Popular’ arreu de les nacions d’Espanya -constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades- per fer desaparèixer, esborrar el text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que es va presentar per la seva aprovació davant el Congrés dels Diputats. Molts signants deien “para ir contra Cataluña”. Nou anys després ja veuen els resultats. Els ciutadans de la nació catalana, la Catalunya pagadora, mai han signat contra cap Estatut d’Autonomia d’aquestes nacions d’Espanya.
Però el més greu i mostra d’una irresponsable actitud política és que una vegada l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va convertir en Llei Orgànica –‘de obligado cumplimiento’-, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pel poble, Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ el van portar davant el Tribunal Constitucional i sentenciat quatre anys després pel mateix Tribunal Constitucional no renovat. Ja veuen el resultat. Res no ha estat invisible. El que és visible és que els ciutadans de la nació catalana, els d’aquí i els de països estrangers, el govern de la Generalitat de Catalunya defensen l’existència d’una veritable autonomia: ‘la facultat de governar-se per les pròpies lleis’. No, no i no que aquestes lleis siguin portades de forma constant davant del Tribunal Constitucional per part de Rajoy i del govern del ‘Partido Popular’. Ja veuen els resultats.
Utilitzar la Catalunya pagadora, la nació catalana com a armes d’estratègia electoral, és un greu error. Utilitzar i estirar la llengua catalana com a arma d’estratègia electoral, és un greu error. Els ciutadans de les nacions d’Espanya, no reconegudes ni acceptades, es creuen tot el que diu el ‘Partido Popular’ amb relació al problema de les estructures de l’Estat espanyol amb Catalunya? Quan Catalunya defensa per a tothom i aferrissadament la seva autonomia, està defensant un veritable autonomisme i no un de pandereta.
Albert Rivera en la comida de ABC-Deloitte. (Foto:EFE)
‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’, viatge enlloc. Els mateixos errors, un sender equivocat i d’endarreriment centralista en una Espanya que és una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que no les deixen enlairar-se cap a un progrés i modernitat amb llibertat i veritable autonomia
Utilitzar el problema espanyol amb Catalunya i la llengua de la nació catalana com a estratègia electoral -ja es va fer amb l’Estatut d’Autonomia-, se’ns presenta com manca d’ètica política i de baixesa electoral. Els representants Xavier García Albiol (‘Partido Popular’) i Albert Rivera (‘Ciudadanos’), com tots els catalans, parlen la llengua castellana millor que en altres nacions d’Espanya. Bravo! Per la immersió lingüística.
S’ha vist que, de cara als votants espanyols, aquest el de la llengua catalana, és un tema molt atractiu per aconseguir més i més vots. Ja ho va dir l’exministre José Ignacio Wert en afirmar que el govern espanyol vol “espanyolitzar els nens i estudiants catalans”. Es veu que tot s’hi val per aconseguir majories absolutes. Fins i tot, en certa ocasió, el després príncep Felip va reflexionar sobre la velocitat que prenien els esdeveniments i el to de les declaracions polítiques, una bel-ligerància que entenia, va dir, per les estratègies electorals.
José María Aznar firmando. (FOTO: EFE)
EUROPA PRESS
Aznar firma, acompañado de Acebes y Aguirre, en la campaña del PP contra el Estatuto de Cataluña
Mariano Rajoy presenta en el Congreso las firmas contra el Estatut, acompañado de Josep Piqué, Alicia Sánchez-Camacho, Jorge Fernández Díaz y Jorge Moragas. EFE
El PP, ‘irreconocible’, admite que la campaña contra el Estatut fue un error
García-Albiol dice que “fue entendida como una agresión” y que “esa acción fue muy poco afortunada”
(EL PLURAL.COM)
www.elmundo.es
Mariano Rajoy, junto a Javier Arenas (dcha.), en el inicio de la recogida de firmas en Cádiz. (Foto: EFE)
elpais.com
Aguirre recoge 57.000 firmas contra el Estatuto catalán
www.elperiodicoextremadura.com
Rajoy y Arenas aplauden al firmante dos millones, ayer. – Foto:BEGOÑA LOMBARDIA
El PP recoge en Sevilla la firma dos millones contra el Estatut
www.20minutos.es
Rajoy presenta 4 millones de firmas para referendo sobre el Estatut
…i més, més, més i més signatures, més, més i més vots, tothom rient, “firmar contra Catalunya” anaven dient… ja veuen el resultat. Però, serà possible que amb el que cobren puntualment cada mes, no treballin per una solució política positiva per tots?
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal Constitucional, donde han presentado el recurso contra el Estatuto. / EFE
A més signatures, més vots
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, des de l’any 2006 -després a l’oposició- recollint signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i un cop aprovat, retallat, tornat a aprovar, ratificat i ‘referendat’ portar la Llei Orgànica ‘-de obligado cumplimiento-‘ al Tribunal Constitucional pendent de renovació. Des de l’any 2011 -govern de majoria absoluta del ‘Partido Popular’- un intervencionisme constant i sotsobrador sobre l’autonomia de la Catalunya pagadora. Un error rere un altre. Una equivocació rere una altre. No escoltar a ningú del Parlament i del govern de la Generalitat de Catalunya. Cap diàleg, cap sessió de treball entre tots dos governs. Immobilisme total. Sempre, sempre i sempre portar qüestions de resolució política al Tribunal Constitucional. Això sí, des de Madrid, lleis i més lleis de càstigs aprovades només amb els vots del ‘Partido Popular’,i, amenaces, amenaces i més amenaces. Un ridícul i desastre sense parangó des de la restauració de la democràcia fa 38 anys.
I el president Rajoy diu que ell no té la culpa de res, pel que fa referència al problema espanyol amb Catalunya. Ni el seu govern, ni les institucions, ni els seus assessors, ni els seus caps de gabinet…Ningú del ‘Partido Popular’ té cap culpa de l’enorme creixement de l’independentisme a la nació catalana, des de l’inici del govern del president Rajoy. Moltíssims ciutadans de les nacions d’Espanya i de Catalunya mantenen l’esperança, de que les eleccions generals del 20 de desembre puguin canviar aquest panorama tant i tant desolador.
La immemorial llengua de la nació catalana (any 986), no és el Lapao com la va mal situar a instàncies del PP i del PAR la llei de llengües d’Aragó. És la llengua d’un poble que vol viure en llibertat i gaudir de la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Com la nació d’Estats federals i que també són Estat, dels Estats Units d’Amèrica. Com l’Estat de Massachusetts, per exemple.
Seria molt bo per tothom, pels ciutadans de les nacions d’Espanya i de Catalunya, que a les properes eleccions generals del 20 de desembre s’obrís un sender perquè la nació catalana pogués ser Estat, dintre d’un Estat federal progressista, modern, fort i amb una democràcia exemplar.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Quina classe de pau desitgem?
<<Existeixen molt poques coses sobre la Terra tan belles com una Universitat>>, va dir John Mansfield en el seu tribut a les universitats angleses i cal aplicar aquí les seves paraules perquè són justes. No es referia a l’arquitectura de les seves torres ni al verd de la seva gespa, o als seus murs coberts per l’heura. Admirava l’esplèndida bellesa de la Universitat, va dir, perquè era <<un lloc on aquells que odiaven la ignorància podien esforçar-se en aprendre, i aquells que percebien la veritat podien aconseguir que altres també la coneguessin>>.
Per tant, he escollit aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a ser percebuda, tot i que és el més important tòpic de tota la Terra: la pau mundial. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).
File:Kennedy greeting Peace Corps volunteers, 1961.jpg
Pau, Paz, Peace
<<De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i a construir una vida millor pels seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per tots els homes i les dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora>>.
<<Parlo de pau perquè davant nosaltres s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total manca de sentit en una època a la que les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a tals forces. No té sentit en una època en que una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades més la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins els darrers racons del globus per perjudicar fins i tot a generacions que encara no han nascut>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:
———————————————————————–
No matarás! No mataràs! Thou shalt not kill!
Enough of attacks!
———————————————————————–