Per justícia fiscal, dignitat i llibertat
26 novembre 2015 per Enric Figueras
De Catalunya. De la mil.lenària nació catalana (any 986). Dels impostos dels seus ciutadans. Per la seva aportació, cada any, de 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català i que hauria de ser del 4%- i que no tenen retorn per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Cas únic a Europa. Cas únic en l’hemisferi occidental. Per la seva aportació d’un 20% al PIB espanyol. Per la seva aportació al fons de reserva de la Seguretat Social, que és de més del 29 per cent.
Pel nou context demogràfic de Catalunya: l’emigració ha crescut per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat, entre el 8% i el 9% anual. En concret, el 2014, l’emigració ha augmentat respecte al 2013 en 8,95% (18.194 nous registres), amb un total de 221.444 persones registrades. Aquest increment de població en termes absoluts és el més alt de l’Estat, després de Madrid.
Catalunya reclama allò que per raó, justícia, democràcia i productivitat li correspon. La nació catalana -pagadora- demana justícia fiscal, dignitat, llibertat i, com en tota veritable autonomia, posseir la facultat negada de governar-se per les seves pròpies lleis. El mateix per les altres autonomies de les nacions d’Espanya -nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades- que volen progressar i ser productives mitjançant l’autonomia, la llibertat i no dependre sempre de l’Estat central i centralista.
Ara, a la Catalunya -pagadora- se li retenen els seus propis diners procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana. Ara, Catalunya, no rep i li retenen per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’ els diners que li corresponen per la seva productivitat i per justícia. Aquesta retenció dels recursos dineraris que corresponen i són propis de Catalunya, l’han aprovada el Congrés dels Diputats i el Senat? Ara, la nació catalana, ajuda a les 12 de les 17 comunitats autònomes que reben més del que aporten. Resulta increïble que de les 17 comunitats autònomes, només 5 aporten més del que reben. El president Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’, discursejen sobre la igualtat i els drets de tots els espanyols, però, i les obligacions? I els deures? La Catalunya pagadora que sempre ha ajudat, ajudat i ajudat i ajuda, ajuda i ajuda, ara, ningú la vol escoltar, sense diàleg i amb totes les portes tancades. Això si, amenaces i més amenaces. La nació catalana ja ha suportat prou. Ara demana ser escoltada i un canvi. És d’esperar i desitjar que es produeixi a les eleccions generals del proper desembre. Que Déu guardi a la immemorial nació catalana i a les nacions que formen Espanya.
——————————–
El Deure i la Glòria
www.elpuntavui.cat
Gemma Ubasart: “Som l’únic partit estatal amb possibilitats de govern clarament a favor de l’autodeterminació”
Ex-secretària general de ‘Podem’ a Catalunya
<<Les Nacions Unides no poden sobreviure com organització estàtica. Les seves obligacions estan augmentant al ritme del seu creixement. La seva Carta ha de ser canviada igual que els seus hàbits. Els autors d’aquesta Carta no van pensar ni intentar que es congelés a perpetuïtat. La ciència de les armes i de la guerra ens han fet a tots ser, molt més que fa divuit anys a San Francisco, un sol món i una sola raça humana amb un destí comú. En tal món, la sobirania absoluta ja no ens garanteix una absoluta seguretat. Les convencions de pau han d’anar en tot moment per davant de les invencions de guerra. Les Nacions Unides, edificant sobre els fonaments dels seus èxits i aprofitant les lliçons dels seus fracassos, han de desenvolupar-se fins arribar a constituir un autèntic sistema de seguretat mundial>>. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).
Pau Casals : Música por la Paz
Pau Casals: Música per la Pau
“La música, este maravilloso lenguaje universal, tendría que ser una fuente de comunicación entre todas las personas”
“Mi contribución a la paz puede ser pequeña, pero por lo menos yo he dado todo lo que puedo a un ideal que considero sagrado”
Pau Casals
Catalunya, Catalonia ancient and great nation
Pau, Paz, Peace
<<Però l’home no només viu de pa, i els membres d’aquesta Organització, les Nacions Unides, estan obligats per la seva Carta a promoure i respectar els drets humans. Aquests drets no són respectats quan un monjo budista és expulsat de la seva pagoda; quan es tanca una sinagoga; quan una església protestant no pot obrir una missió; quan un cardenal es veu obligat a ocultar-se, o quan es bombardeja una església plena de fidels. Els Estats Units d’Amèrica s’oposen a la discriminació i persecució per motius de religió i raça, i així mateix s’oposen les gents en tots els racons del món, fins i tot, a la nostra pròpia nació. Estem treballant per corregir els errors existents a la nostra pròpia pàtria. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:
———————————————————————-
La veritat, tota la veritat i res més que la veritat
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. (rei Juan Carlos I, discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).
Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? (revista PRESÈNCIA – rotatiu ‘El Punt Avui’).
1771
(Des de l’any 1715)
La reial provisió
El mes de juliol de 1771 el comte d’Aranda signa una reial provisió que ordena que els mestres siguin examinats “sobre la pericia del arte de leer, escribir y contar” abans d’obtenir el títol, que lliurarà el Consejo de Castilla i serà imprescindible per poder exercir l’art de les primeres lletres. Amb aquesta norma es posava la primera pedra per controlar el professorat, i, com és natural, l’Estat, a partir de 1771, va poder dirigir a través dels mestres escollits les ensenyances de les primeres lletres, en les quals -recordem-ho- des del 1768, de facto, s’havia prohibit el català.
1773
Prohibició d’imprimir llibres en català
El 20 de març de 1773 el Consejo de Castilla va denegar l’autorització d’imprimir llibres en català a la Universitat de Cervera: “Carta por la cual mandamos se guarde a esa Universidad la privativa de imprimir los libros que se contienen en la relación que a presentado y va inserta: entendiendose la impresión solamente en Castellano y Latin, pero no en Cathalan, y que nadie pueda benderlos en ese Principado sin origen de esa Universidad.” Amb tot, es van poder continuar editant catacismes i altres llibres de caràcter religiós en català, amb la sola llicència dels bisbes. (Revista PRESÈNCIA – rotatiu EL PUNT AVUI).
Cervera – Universitat – Catalonia
———————————————————————–